Diu que els Mossos van informar els concentrats en els col·legis dels moviments de la Policia
MADRID, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de l'operatiu policial que va operar durant el referèndum de l'1 d'octubre, ha manifestat aquest dijous durant la seva compareixença com a testimoni davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que en la citada jornada "el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana", segons han assenyalat fonts presents a la compareixença.
Al llarg de les més de quatre hores en les quals ha respost les preguntes realitzades tant per la Fiscalia, per l'acusació particular que exerceix Vox i per les defenses dels encausats en la causa del procés sobiranista, l'alt comandament ha reconegut que durant la reunió de la Junta de Seguretat celebrada el 28 de setembre va arribar a traslladar a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn que la forma més senzilla d'evitar incidents passava per desconvocar la consulta il·legal.
Segons les fonts consultades, les manifestacions de l'alt comandament del Ministeri de l'Interior han ratificat les tesis de la Fiscalia sobre l'existència d'un "concert" entre els Mossos d'Esquadra, el Govern de la Generalitat i organitzacions de la societat civil, que actuaven "en sintonia" per facilitar la celebració del referèndum il·legal.
En una trobada que el testimoni ha qualificat de "tibant", Forn li hauria plantejat, segons les mateixes fonts, que la postura de la Generalitat era que la convivència s'havia de preservar i que la llei s'havia d'aplicar amb criteris de congruència i proporcionalitat en el cas que les forces de l'ordre actuessin durant la celebració del referèndum.
Preguntat per l'exmajor dels Mossos Josep Lluis Trapero, malgrat que les defenses han intentat que no s'interrogués en aquesta direcció al perquè encara no està sent investigat en aquesta causa, Pérez de los Cobos ha manifestat que, encara que en les actes d'aquesta junta el cap de la policia catalana manifestava que acataria les ordres, després va poder constatar-se que no va anar així, i que actuava seguint ordres de Forn facilitant la votació al referèndum.
CONEIXEMENT DE L'ORDRE DE LA JUTGE
Parteix de l'interrogatori a Pérez de los Cobos ha versat sobre el seu coneixement de l'acte pel qual la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armes va ordenar expressament requisar material i evitar el referèndum, encara que preservant la convivència ciutadana.
El coronel ha manifestat que no va tenir accés a l'acte íntegre fins al cap de l'1 d'octubre i que només coneixia la seva part dispositiva, en la qual s'ordenava impedir la votació. Aquest és el context en el qual hauria assenyalat que des del punt de vista dels cossos de seguretat primera el compliment de la Llei.
Per a Pérez de los Cobos, era la Generalitat qui tenia en la seva mà impedir la votació. Tampoc accepta el nombre de ferits donats oficialment, en tractar-se d'assistències sanitàries que caldria revisar i de les quals algunes s'ha acreditat que són falses.
Sobre els col·legis en els quals es va concentrar l'operatiu, les mateixes fonts han assenyalat que Pérez de los Cobos ha assenyalat que van ser seleccionats pels responsables territorials de les comissaries per raons d'eficàcia.
També ha dit que la Policia i la Guàrdia Civil poden utilitzar pilotes de goma a Catalunya, ja que aquests cossos no estan compel·lits per la prohibició del Parlament que sí pesa sobre els Mossos. Ha admès igualment que es van utilitzar gasos lacrimogens en alguns punts perquè va ser necessari.
AVISOS AL VESPRE
Un altre dels punts interessants de l'interrogatori ha passat per la constatació per Pérez de los Cobos del fet que els Mossos van acudir la vesprada de l'1-O a alguns col·legis i van informar allí als ja concentrats que l'endemà no actuarien si es concentrava molta població als centres.
Sobre el dia del referèndum, ha dit que els agents de la policia autonòmica informaven a la gent dels moviments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè poguessin organitzar-se sobre este tema.
En el procediment del Suprem s'investiguen 28 càrrecs independentistes --entre ells el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i la resta d'exconsellerss d'aquest gabinet-- per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics vinculats als fets que van concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI) del passat mes d'octubre.
