Publicat 22/7/2020 15:14:55 +02:00CET

Pere Sol: "Semblava que el TC estigués indicant a la Mesa del Parlament el sentit del vot"

Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als exmembres de la Mesa del Parlament Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó (JxSí), i a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Barcelona, 21 de juliol del 2020.
POOL

Assenyala el canvi en la doctrina del tribunal arran del procés independentista

BARCELONA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -

L'ex-secretari general del Parlament fins l'octubre del 2016, Pere Sol, ha explicat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el canvi que va apreciar en la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) arran del procés independentista i la declaració per constituir un estat independent, i ha valorat: "Semblava que el TC estigués indicant a la Mesa del Parlament el sentit del vot, la qual cosa sorprenia una mica".

En la seva declaració com a testimoni en el judici als exmembres de la Mesa, ha explicat que quan va arribar al càrrec, l'octubre del 2015, la Mesa "podia admetre iniciatives plenament inconstitucionals", tal com li ha preguntat l'acusació popular, i ha posat l'exemple contrari d'una llei que no es va admetre a tràmit pel contingut, davant la qual cosa el TC va resoldre en recurs d'empara que s'havia de tramitar i la Mesa no havia de fer aquella anàlisi.

Ha dit que van seguir aquesta jurisprudència i que la posició del tribunal es va mantenir fins l'any en què va ocupar el càrrec de secretari general de la cambra, quan el TC va començar a fer requeriments "especialment" a partir de la declaració per crear un estat independent i de la creació d'una comissió d'estudi del procés constituent.

Sol ha assenyalat que la Mesa només estudia la forma de les iniciatives parlamentàries a l'hora de tramitar-les però no el fons: "És el Parlament, amb els òrgans decisoris que li corresponen, que decidirà sobre el fons de l'assumpte".

En relació amb els recursos de l'Advocacia de l'Estat al TC sobre les votacions a la cambra catalana, ha criticat que afectaven "sobretot la inviolabilitat del vot dels parlamentaris i la possibilitat, per tant, que el TC en aquest cas s'hagués constituït com un òrgan censor a priori".

Quant a l'aprovació el 2015 de la declaració per iniciar el procés sobiranista, ha dit que "malgrat que el TC va dir que podia arribar a tenir algun valor jurídic, no té cap més valor jurídic que una declaració d'intencions".

REFERÈNDUM I PROCÉS CONSTITUENT

Sol també ha dit que no va fer cap advertiment al ple abans de la votació de la resolució pel referèndum i el procés constituent, a diferència del que han explicat altres testimonis a la sala.

"Un cop s'havien fet les votacions a la Mesa, em sembla recordar que el lletrat major va aportar que potser no s'hauria d'admetre. Jo no", ha dit en referència a l'ex-lletrat major Antoni Bayona, que aquest dimecres ha declarat que va advertir a la Mesa que podia incomplir els mandats del TC si tramitava les lleis de desconnexió.

MERCÈ ARDERIU

La lletrada del Parlament Mercè Arderiu, citada a petició de la defensa d'Anna Simó, ha explicat en el judici que les lleis de desconnexió es van aprovar en el ple del Parlament, el 6 i 7 de setembre del 2017, sense el tràmit d'esmenes a la totalitat, però sí amb el d'esmenes de supressió a l'articulat.

Sobre el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, ha indicat que va ser el ple que en va rebutjar el tràmit, i ha puntualitzat que és un tràmit potestatiu, no preceptiu i que no es requereix en el 90% de les lleis, tot i que a preguntes del fiscal ha indicat que no li consta cap precedent en el qual s'evités que es pogués demanar.

Contador