Publicat 29/09/2021 08:18CET

El Pentàgon reconeix que la sortida de l'Afganistan va ser un "fracàs estratègic"

El cap de l'Estat Major Conjunt dels Estats Units, el general Mark Milley.
STEFANI REYNOLDS - POOL VIA CNP / ZUMA PRESS / CON

   El cap de l'Estat Major diu que va recomanar mantenir 2.500 soldats nord-americans a l'Afganistan

   MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -

   El cap de l'Estat Major Conjunt dels Estats Units, el general Mark Milley, ha reconegut aquest dimarts que la retirada de l'Afganistan va ser un "fracàs estratègic". Amb tot, ho ha atribuït als "efectes de vint anys de guerra", i no a la situació després d'una gestió de vint dies.

   "Hi ha hagut quatre presidents, vint comandants, set o vuit caps de l'Estat Major Conjunt, dotzenes de secretaris de Defensa (...) i resultats com aquest no estan determinats pels últims cinc o vint dies, o per l'últim any", ha dit Milley en la seva compareixença davant el Comitè de Serveis Armats del Senat.

   "Els resultats en una guerra com aquesta, un fracàs estratègic --l'enemic té el control sobre Kabul, no hi ha una altra forma de descriure-ho-- són resultat d'una acumulació de fets durant vint anys, no de vint dies. Hi ha una gran quantitat de lliçons estratègiques, operatives i tàctiques que cal aprendre", ha explicat.

   El general també ha volgut posar de manifest que des de finals de 2020 va transmetre tant a l'Administració de l'expresident Donald Trump com a l'actual del president, Joe Biden, que dur a terme "una retirada accelerada" podria "posar en risc" els assoliments a l'Afganistan, així com suposar un "dany" a la credibilitat mundial dels Estats Units i el "col·lapse del govern afganès".

   En aquest sentit, ha recordat que en les seves recomanacions va assenyalar que Washington hauria de mantenir 2.500 soldats nord-americans a l'Afganistan. Aquesta declaració entra en conflicte amb afirmacions de Biden, qui a l'agost va manifestar que els assessors militars no li havien aconsellat deixar tropes al país després de la retirada, recull la cadena nord-americana CNN.

ELS MILITARS COMPAREIXEN

   Milley ha comparegut aquest dimarts al costat de la resta dels principals responsables jeràrquics del Pentágono, el secretari de Defensa, Lloyd Austin i el general del Comandament Central dels Estats Units, Frank McKenzie, per respondre per primera vegada les preguntes del Congrés després de la caòtica i precipitada sortida de l'Afganistan després de l'arribada a l'agost dels talibà.

   Austin ha reconegut que la retirada "no va ser perfecta", però ha demanat tenir en compte que en 17 dies es va articular el pont aeri més gran dut a terme en la història dels Estats Units.

   "Traiem a tanta gent tan ràpidament de Kabul que ens trobem amb problemes de capacitat i gestió en altres bases fora de l'Afganistan", ha explicat Austin. Malgrat tot, ha insistit que les tropes estaven "preparades" i que si bé va ser "un fracàs estratègic" també va ser un "èxit logístic".

   Des del Pentàgon --ha explicat-- s'estimava que entre 70.000 i 80.000 persones podrien haver estat evacuades per aquestes dates des de l'Aeroport Hamid Karzai de Kabul. Dinalment l'Exèrcit ha pogut treure del país a més de 124.000 persones, unes 7.000 al dia, en avions que en ocasions aconseguien enlairar-se "cada 45 minuts".

   En aquest sentit, ha ressaltat que el procés d'evacuació es va dur a terme davant múltiples desafiaments, com a principal, la "amenaça terrorista activa, creïble i letal". "Operem en un entorn profundament perillós. Va resultar una lliçó de pragmatisme i professionalisme", ha reivindicat.

   Sobre aquest tema, el secretari ha defensat també no haver utilitzat l'aeròdrom de Bagram per evacuar: aquest espai hagués requerit "posar en perill" almenys 5.000 soldats nord-americans i, a més, està allunyat de Kabul, el principal centre de població, i hauria estat "de difícil accés" per als evacuats.

   "Quedar-se a Bagram, fins i tot amb finalitats antiterroristes, significava continuar en guerra a l'Afganistan", ha afegit. Per altra banda, ha defensat la fi de la missió al país centreasiàtic el 31 d'agost, perquè si s'hagués estès la presència nord-americana, hi hauria hagut "més perill" i no hauria "canviat significativament" la quantitat de persones evacuades.

RENDICIÓ AFGANESA

   Austin ha afirmat que el col·lapse del Govern afganès "va agafar a tots per sorpresa", i ha afegit que "seria deshonest afirmar el contrari". N'ha responsabilitzat directament a l'expresident Ashraf Ghani, així com a la "profunda corrupció" i al "deficient lideratge" de la resta d'altes autoritats.

   "Veritats incòmodes", ha dit, que no van permetre anticipar "l'efecte bola de neu" que van comportar els pactes que els talibà van segellar amb líders locals durant els acords de Doha, que per a Austin, "van tenir un efecte desmoralitzador en els soldats afganesos".

   "Ajudem a construir un Estat, però no vam poder forjar una nació", ha dit el cap del Pentàgon, qui al seu torn ha lamentat que les tropes afganeses, després de ser entrenades, s'"esvaïssin", sense disparar ni "un sol tir".

   Austin ha afirmat que la rendició del Govern "va agafar a tots per sorpresa" i ha lamentat que, al final, els Estats Units "no van poder donar" a les forces afganeses "la voluntat de guanyar". També ha recordat tots aquells que en els vint anys de presència nord-americana al país van morir en batalla.

MORT DE CIVILS PER UN "ERROR"

   Per la seva banda, el comandant McKenzie ha tornat a assumir la responsabilitat de l'atac que a la fi d'agost on van morir onze civils innocents, entre ells set nens, quan un avió no tripulat de l'Exèrcit dels Estats Units va bombardejar un complex residencial de Kabul on es creia que es trobava un integrant d'Estat Islàmic Província de Jorasan (ISKP).

   "L'assumpte està sota investigació, però el que puc dir-los, i per reafirmar algunes de les coses que vaig dir abans, és que sóc responsable d'allò. Va passar a la meva àrea de responsabilitat, així que sóc l'oficial responsable de l'atac", ha insistit McKenzie durant el seu torn de paraula.

   "No estava sota pressió i ningú sota la meva cadena de comandament ho estava. Actuem basant-nos en la lectura dels informes i de les investigacions. Hem actuat diverses vegades sobre aquesta base i hem tingut èxit prevenint atacs". "Aquesta vegada, tràgicament, ens vam equivocar", ha reconegut.

   McKenzie també s'ha mostrat caut davant la possibilitat de descartar que els talibà permetin a Estat Islàmic, Al-Qaeda, o altres organitzacions terroristes fer servir territori afganès com a base d'operacions. A més, ha assenyalat que "encara està per veure" què pot succeir en aquest sentit.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés