BARCELONA 18 juny (EUROPA PRESS) -
L'exempleat i intermediari de l'empresa pública Adigsa Josep Maria Penín s'ha acollit al seu dret a no declarar aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i s'ha ratificat en totes les seves declaracions del 2006 al jutjat d'instrucció 3 de Barcelona, a més de tornar a admetre irregularitats en l'adjudicació d 'obres des de l'empresa pública Adigsa, han explicat a Europa Press Fonts judicials.
En la seva declaració davant d'Instrucció, també va negar haver cobrat comissions il·legals durant l'últim govern de Jordi Pujol, i que l'exconseller delegat d'Adigsa Josep Antoni Fondevila i l'exgerent de l'Àrea Tècnica Jordi Huguet eren els que coneixien aquestes adjudicacions irregulars.
També al declarar davant d'Instrucció, l'intermediari ha reconegut ser parent llunyà de l'actual conseller d'Empresa, Felip Puig, però ha assegurat que aquest ignorava les possibles irregularitats; i ha dit que qui ho va contractar en Adigsa ha estat Fondevila, sense intervenir Ferran Falcó, expresident de l'empresa pública i diputat de CiU al Parlament.
JORDI HUGUET
Pel que fa a Jordi Huguet --també imputat--, ha respost només les preguntes de la Fiscalia, sobre les quals ha dit que ell no ha tingut "cap tracte" amb Falcó vinculat a la presumpta trama; i s'ha negat a declarar el també imputat, cunyat de Penín i creador d'una societat per facturar a Adigsa, Jorge Honrubia.
A causa de l'agilitat de les declaracions, el jutge ha acordat avançar la compareixença d'un dels dos constructors imputats, Àngel Egido, que s'ha ratificat en el que ha dit en Instrucció, on ha afirmat no haver cobrat cap comissió, han explicat les mateixes fonts.
Aquest dimarts a la tarda declararà davant del TSJC l'altre constructor imputat, José Antonio Salguero, que ha estat qui ha denunciat les suposades irregularitats d'Adigsa.
Els altres dos imputats, Falcó i Fondevila, van declarar el 22 de maig pels mateixos fets i han afirmat no saber el presumpte pagament de comissions; a més, Falcó es va desvincular a l'afirmar que ell només era un càrrec "representatiu".
El cas Adigsa part d'una querella presentada per la Fiscalia el desembre del 2005, després que el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, acusés a CiU durant un ple al Parlament d'haver cobrat comissions del 3% a constructores a les quals va adjudicar obra pública.
Els suposats implicats en la trama poden ser responsables dels delictes de malversació de cabals públics, frau, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat en document oficial i mercantil, depenent de l'imputat.
