Actualitzat 09/06/2014 12:17

Peña (CES) insta a donar prioritat a "les cosetes de menjar"

Marcos Peña
EUROPA PRESS

Assegura que la composició de l'atur a Espanya és "dolenta" i que la protecció social "no s'ha trencat" malgrat les "envestides" de la crisi

MADRID, 9 juny (EUROPA PRESS) -

El president de la CES, Marcos Peña, ha afirmat aquest dilluns que la verdadera Espanya plural és aquella "en què es juguen les cosetes de menjar i no la identitària" i ha instat a situar com primera prioritat del país la feina i la protecció social en lloc de centrar-se en el debat català o el de la monarquia i la república.

En els 'esmorzars informatius d'Europa Press', Peña ha insistit en què la diversitat real d'Espanya està, per exemple, en les diferències que existeixen entre regions en pobresa i renda per càpita, és a dir, "en les cosetes de menjar" i no en la seva identitat.

"Crec que el que interessa a la gent són les situacions socials. D'això hauríem de preocupar-nos, perquè la societat no arregla el que no col·loca en primer lloc, això és l'important i crec que aquesta elecció a Espanya està equivocada. Cal col·locar en primer lloc allò que dóna de menjar", ha subratllat.

En aquest sentit, ha indicat que, si s'oferís una estadística sobre els problemes d'Espanya, aproximadament el 70% de l'espai estaria ocupat en temes de pàtria, identitat i monarquia, però quan se li pregunta als ciutadans, el 85% assegura que el que li interessa és la feina.

"Això és el que ha de canviar i ser el tema de discussió perquè no sé la resta fins a quin punt és real. Tot aquest debat de si sóc republicà, monàrquic o democràtic no el veig estrictament necessari i dubto que sigui real", ha afirmat.

Després de preguntar-li pels resultats de les eleccions europees i d'una enquesta que dóna a Podemos, el partit de Pablo Iglesias, fins a 58 diputats a les eleccions generals, Marcos Peña s'ha declarat de "la vella cultura" i ha subratllat que el bipartidisme "no és una maledicció" i que "no veu" que els polítics siguin una casta. Al final, ha resumit, el votant vota "el que li dóna la gana".

Peña és conscient que s'ha produït una "degradació" de les institucions que ha afectat també sindicats i empresaris, però ha defensat el seu paper i ha recordat que, ara mateix, hi ha "milers i milers" de representants sindicals asseguts amb les seves empreses per arreglar "cosetes". "Els sindicats han fet de tot, han arreglat de tot, i Espanya seria menys tolerant i més pobre sense ells", ha emfatitzat.

"HA DEIXAT DE PLOURE, PERÒ HI HA TRASTORNS".

Durant la seva intervenció, el president de la CES ha indicat que Espanya no ha sortit de la recessió, que serà "dura i duradora", ja que ve d'un món "molt inhòspit" en què han desaparegut 275.000 empreses i 3.750.000 llocs de treball. "Ha deixat de ploure, però els trastorns del temporal estan aquí i cal restaurar-los. És una tasca titànica i l'entesa comuna és un requisit imprescindible", ha afegit.

El president de la CES creu que la destrucció de feina a Espanya ja ha tocat fons i que les dades d'atur dels últims mesos "són fantàstiques". "Jo dic sense pudor que són fantàstiques, estacionals i temporals, sí, però són per aplaudir amb les orelles. Tot petit creixement ha de ser estimat i mantingut", ha assenyalat.

Peña ha indicat que, en tot cas, el problema no és mesurar l'atur, sinó conèixer-lo i comprendre'l, és a dir, saber qui són els aturats que tenim i quines són les seves necessitats, ja que "no es pot fer una política de feina per a sis milions de persones". "Sempre he sentit una falta de comprensió real del problema i utilitzar les dades d'atur com garrot polític sempre m'ha molestat", ha asseverat.

LA PROTECCIÓ SOCIAL "ESTÀ AGUANTANT".

En el seu discurs, Peña ha advertit que la reforma del sistema financer no estarà completa fins que "els dinerets comencin a arribar" a famílies i empreses, i ha tornat a apostar per apujar els salaris en aquells sectors en els quals sigui possible.

A més, ha volgut llançar un missatge positiu després d'assegurar que, malgrat la crisi, les xarxes de protecció social a Espanya "no s'han trencat", ja que gairebé 15 milions de persones cobren algun tipus de prestació social. "Pensions, sanitat i educació estan aguantant les envestides. Hi ha esquerdes, però l'edificació no cau i això cal valorar-ho", ha assegurat.

Peña ha afirmat que la pobresa s'ha reduït de manera significativa, tot i que això ha vingut acompanyat "sorprenentment d'un increment de la desigualtat", i alhora ha denunciat que l'atur que hi ha a Espanya és "molt dolent", tant per la seva distribució territorial, com per edats, nacionalitats i nivells de coneixement. Segons la seva opinió, el fet que s'hagin perdut 3,7 milions d'ocupacions des de l'últim trimestre de 2007 és un problema "d'una gravetat enorme, una espècie de gong que hauria de despertar les consciències d'aquest país i moure a l'entesa".

En aquest context, Peña ha apostat per impulsar el sector industrial i per l'educació, el coneixement i la formació com una "aposta estratègica". Així, ha indicat que la primera política de feina hauria de ser l'educativa i que falta avaluació i coordinació en matèria de polítiques actives de feina.

Sobre les mesures adoptades pel Banc Central Europeu (BCE) la setmana passada, el president de la CES ha dit que seria una "ximpleria" dir que són "dolentes", però ha insistit en què es necessita que hi intervinguin també el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i polítiques en favor del creixement, perquè les polítiques d'ajust s'han centrat "res més que en els pobres, i no en els rics".

En aquest sentit, i a la pregunta per la reforma fiscal que prepara el Govern, Peña ha apostat per una reforma que sigui "suficient" per mantenir els serveis de protecció social i també "eficient", i ha admès que "li incomoden un poc" els "petits tocaments fiscals i les rebaixes a la carta" segons sigui el moment, perquè el tema és massa seriós i requereix una resposta "en bloc".

Pel que fa a si seguirà en el càrrec si li ho demana el Govern (toca nomenar president de la CES aquest any), Peña s'ha mostrat disposat a continuar i ha assegurat que el que ell vol és ajudar Espanya.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés