Les arrestades, una d'elles xilena, seduïen les seves víctimes denunciant la "crisi de valors a Occident"
MADRID, 16 des. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz interrogarà dijous que ve tres dones i un home que presumptament formaven part d'una xarxa que va captar 12 "guerreres" perquè s'integressin a les files de l'Estat Islàmic i fessin la 'Jihad' o guerra santa.
Els quatre detinguts --un a Barcelona--, van ser detinguts al costat d'una adolescent que serà posada a disposició d'un jutjat de menors, segons ha informat el Ministeri d'Interior.
L'operació, desenvolupada per la Policia Nacional i la Direcció General de la Vigilància del Territori del Regne del Marroc (DGST), es va saldar amb tres detencions a Melilla, una altra a Ceuta i la cinquena a Barcelona; a més, dos homes més van ser arrestats a la localitat marroquina de Castillejos.
Tots ells estan acusats de formar part activa d'una xarxa internacional en la qual cadascun dels seus membres desenvolupava un rol concret de captació, reclutament i enviament de dones joves al front sirià-iraquià en el marc de l'organització terrorista DAESH (Estat Islàmic).
Les principals eines que utilitzaven per al reclutament eren les xarxes socials i els fòrums privats de WhatsApp; començaven seduint-les denunciant la "crisi de valors a Occident" i quan passaven els filtres corresponents les convidaven a "passar a l'acció".
Els prometien una vida idíl·lica com a "verdaderes guerreres jihadistes" o com a dones d'algun mujahidí.
Les investigacions portades a terme per la Comissaria General d'Informació de la policia han posat de manifest l'existència d'una xarxa complexa, dividida en tres estrats amb vocació d'estanquitat, i que se situa a cavall entre Espanya i Marroc.
Al capdavant de la xarxa hi havia els directors, presumptament el paper que desenvolupaven els dos detinguts al Marroc, que, tot i que actuaven en l'ombra, són considerats els màxims responsables de la xarxa i es valen de facilitadors i col·laboradores joves (alguna menor d'edat, com és el cas de la detinguda a Espanya), que fan la feina de captadores actives.
Entre aquestes reclutadores n'hi havia una de nacionalitat xilena, segons han informat a Europa Press fonts de la investigació.
Aquesta figura la desenvolupaven les quatre dones detingudes a Espanya, conscientment convençudes i radicalitzades, al servei dels responsables de la xarxa terrorista.
Les captadores actives utilitzen les xarxes socials i s'encarreguen de reclutar dones joves per enviar-les a zones de conflicte al servei de l'organització terrorista DAESH.
VIA SENSE RETORN
Les com a mínim 12 dones captades van ser sotmeses a un procés de radicalització a través de les xarxes socials, amb l'objectiu d'integrar-les a DAESH i enviar-les a la zona de conflicte.
Una vegada atrapades en l'esmentada xarxa, són empeses irremeiablement a una possible via sense retorn.
L'home detingut a Espanya desenvolupa un paper de facilitador en el marc de la xarxa desmantellada.
Tot i que s'han pogut determinar contactes cara a cara entre reclutadores i joves captades, internet és l'eina fonamental per al reclutament.
De les investigacions portades a terme pel CNP s'ha pogut determinar que el procés de radicalització i captació estava sotmès a un protocol amb diverses fases.
La fase inicial comença a través de xarxes socials, com Facebook, les reclutadores actives inserien missatges i propaganda on insistien en la "suposada crisi de valors existent a la societat occidental actual" i que només pot ser compensada a través de la interpretació extrema dels valors de l'islam.
El missatge està clarament dirigit a dones joves, segons els experts en la lluita antiterrorista.
Les reclutadores eren les encarregades tant de difondre el missatge com de filtrar aquelles respostes positives o d'acceptació, i portaven a terme una selecció de víctimes que passarien a la següent fase.
La segona fase és de selecció, en què les víctimes elegides eren redirigides a fòrums privats de WhatsApp, les administradores dels quals eren les reclutadores actives.
En aquests fòrums els missatges subtils es converteixen en consignes de reprogramació, fins que en un moment donat s'apunta la necessitat de "passar a l'acció".
A la fase final només hi accedien aquelles víctimes que donen el pas i són dirigides a fòrums exclusius en els quals es dupliquen les mesures de seguretat, de manera que, quan el procés culmina i només quan s'assoleix l'objectiu del reclutament, es produeix el contacte personal previ al desplaçament.
Al llarg de tot el procés és un element comú les fèrries mesures de seguretat adoptades pels implicats, fet que ha dificultat en determinats moments la investigació policial.
