MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El PDeCAT sotmetrà a votació del Ple del Congrés la supressió de l'Audiència Nacional en considerar que es tracta d'un tribunal més aviat "polític", successor, arriba a dir, dels tribunals franquistes i de la Inquisició, i l'existència de la qual creu que no té sentit després de la desaparició de la banda terrorista ETA.
Així es recull en una de les propostes de resolució que els independentistes catalans han presentat al Congrés a la Memòria sobre l'estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) corresponent a l'any 2016 i que es votaran en un proper Ple ordinari de la Cambra baixa.
En concret, el PDeCAT vol que el Congrés insti l'òrgan de govern dels jutges al fet que es posicioni a favor de la supressió de l'Audiència Nacional perquè creu que, en les circumstàncies actuals, després de la fi de la lluita armada d'ETA, està "més a prop" de ser un tribunal "polític" que un tribunal de l'Estat de Dret.
ALGUNA COSA PROPI DE LA INQUISICIÓ
És més, els de Carles Campuzano assenyalen que "de vegades" l'Audiència Nacional realitza una tasca "continuadora" de "les funcions dels antics tribunals d'ordre públic, d'inquisició", segons resa el text registrat i recollit per Europa Press.
L'Audiència Nacional, creada el 1977, és un tribunal amb jurisdicció en tot el territori nacional i que centralitza la investigació de delictes especialment greus establerts per llei com el terrorisme, el narcotràfic a gran escala, els delictes de la Corona o la delinqüència organitzada l'àmbit de la qual d'actuació sobrepassa a una comunitat autònoma.
Per això ve investigant tots els casos de terrorisme, tant d'ETA com de cort gihadista, l'activitat de les grans xarxes de narcotràfic, delictes econòmics que causen greu perjudici a l'economia nacional com a Banesto o Bankia, i trames de corrupció molt ramificades com el cas Gürtel o les activitats del clan Pujol.
En relació amb Catalunya, i mentre el Tribunal Suprem s'ha ocupat de la investigació dels aforats pel referèndum de l'1 d'octubre, la jutge Carmen Lamela de l'Audiència Nacional s'ha encarregat de la causa que afectava els funcionaris i ha acabat processant per sedició, entre altres, a l'ex cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.
