Foto: .
VALÈNCIA, 29 Nov. (EUROPA PRESS)
La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha acordat per majoria la immediata posada en llibertat de Miguel Ricart, condemnat l'any 1997 a 170 anys de presó pel segrest, violació i assassinat de Miriam, Toñi i Desirée, les tres nenes d'Alcàsser, a l'estimar que s'han complert les penes imposades.
El tribunal valencià ha desestimat així els escrits presentats per l'Advocacia de l'Estat, l'Associació Clara Campoamor --acusació popular-- i dues acusacions particulars --pares de dues de les víctimes--, en els quals s'oposaven a l'excarceració i demanaven el manteniment de la 'doctrina Parot', segons consta en la providència, contra la que cap interposar recurs de súplica en el termini de tres dies. En la decisió adoptada hi ha hagut un vot particular.
La Sala s'havia reunit aquest divendres en ple --amb la totalitat dels magistrats que la integren i no sol els tres que inicialment anaven a formar el tribunal-- per deliberar sobre la posada en llibertat de Ricart, després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per la qual s'anul·la la 'doctrina Parot'.
La deliberació ha començat a les 11.30 hores, i passades les 14 hores s'ha informat des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) de la decisió adoptada, que acordava la immediata posada en llibertat del reu, qui actualment es troba a la presó manxega de Herrera de la Manxa i que podria sortir en qualsevol moment.
Miguel Ricart --qui ha passat 21 anys a la presó-- hauria d'haver sortit de presó el 2011, però un any abans es el va decidir aplicar la 'doctrina Parot', amb la qual se li va allargar la seva permanència entre reixes fins al 2023, és a dir, quan hagués complert la màxima pena que preveia la llei, de 30 anys.
El mes passat, amb la desactivació de la 'doctrina Parot', l'Audiència de València ha obert el procés per deliberar sobre la possible excarceració, i inicialment es va dirigir al lletrat de Ricart perquè manifestés si havia demanat davant del Tribunal Constitucional la suspensió cautelar de l'execució de la condemna del seu representat.
Alhora, va sol·licitar a la presó de Herrera de la Manxa, on Ricart compleix condemna, que informés sobre els procediments seguits davant del Jutjat de Vigilància Penitenciària i les resolucions dictades per aquest òrgan per a l'abonament de les redempcions ordinàries i extraordinàries efectuades al reu i que figuraven en el full de càlcul de data d'extinció de la condemna.
ESCRITS DE LES PARTS
Seguidament, el tribunal valencià es va dirigir a les parts del procediment --Fiscalia, acusacions particulars, acusació popular, defensa i més tard Advocacia de l'Estat-- perquè presentessin els seus respectius escrits sobre el cas.
El lletrat de Ricart va sol·licitar excarcerar-ho d'acord amb la sentència del TEDH. El ministeri fiscal, en el seu escrit, no es va oposar a la posada en llibertat del reu en aplicació a la sentència europea sobre la coneguda 'doctrina Parot'. També considerava correcta la liquidació de la condemna que es va aplicar sobre Ricart.
Per la seva banda, l'Associació Clara Campoamor, acusació popular en el procés, sí s'oposava a l'excarceració i en el seu escrit sol·licitava al tribunal valencià que requereixi a la presó manxega més informació sobre la liquidació de la condemna, amb l'objectiu de poder allargar al màxim l'estada de Ricart a la presó. Alhora, l'Advocacia de l'Estat es va oposar a la llibertat Miguel Ricart i va al·legar que la sentència dictada sobre l'etarra Inés del Río no era extrapolable a tots els casos.
Ricart ha estat l'única persona condemnada per l'assassinat de Miriam García, Toñi Gómez i Desirée Hernández, les nenes de 14 i 15 anys que van desaparèixer el novembre de 1992 i els cossos de les quals van ser localitzats en el paratge de La Romana el 27 de gener del 1993. L'altre considerat autor d'aquest succés, Antonio Anglés, va fugir i figura en parador desconegut des d'aleshores.
