MADRID, 19 Nov. (EUROPA PRESS)
L'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de tres etarres i un membre dels GRAPO als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', qüestionada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), per allargar la seva estada a la presó, van informar fonts jurídiques.
Els etarres excarcerats són els presos de l'anomenada 'via Nanclares' Luis María Lizarralde Aguirre i Ignacio Recarte Ibarra, així com el membre del 'comando Araba' Juan Carlos Arruti Azpitarte, àlies 'Paterra', condemnat per 14 assassinats. De la mateixa manera, l'Audiència Nacional acorda l'excarceració del membre dels Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO) Jaime Simón Quintela.
Així ho han acordat les Seccions Primera i Tercera de la Sala Penal, que acorden la "posada en llibertat" d'aquests reclusos i que es declaren "extingides" les seves responsabilitats penals, en vista de l'acord adoptat el passat dia 12 pel Tribunal Suprem en què ordenava que els tribunals sentenciadors en cada cas executessin la resolució del Tribunal d'Estrasburg sobre la 'doctrina Parot'.
A més d'aquests quatre reclusos, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat l'excarceració d'altres nou, entre els quals es troben Juan José Zubieta Zubeldia, condemnat per l'atemptat contra la casa-caserna de Vic (Barcelona) el 1991, en què van morir deu persones, entre les quals cinc nens; i Jesús María Zabarte, conegut com el 'carnisser de Mondragón', al qual s'atribueixen un total de 17 assassinats.
La Sala Penal també s'haurà de pronunciar en els pròxims dies sobre els casos dels etarres Javier María Goldaraz Aldaya, Miren Maitane Sagastume Arrieta, Joaquín Urain Larrañaga i José Ignacio Etxeberria Pascual; i els membres dels GRAPO Guillermo Vázquez Bautista, María Jesús Romero i Encarnación León Lara.
30 EXCARCERATS
Així, s'eleva a 30 el nombre d'assassins excarcerats per l'Audiència Nacional des que el passat 21 d'octubre el Tribunal d'Estrasburg condemnés Espanya a indemnitzar l'etarra Inés del Río per aplicar-li de manera retroactiva la 'doctrina Parot'.
D'ells, 27 són membres de l'organització terrorista ETA i dos dels GRAPO, als quals cal sumar el d'Almeria Pompeyo Miranda, que va ser condemnat a Bolívia per diversos assassinats.
Després de la sentència que el 21 d'octubre va dictar el Tribunal d'Estrasburg, que va obligar a l'excarceració de Del Rio l'endemà, l'Audiència Nacional va acordar el dia 25 d'aquest mes la sortida de presó de Juan Manuel Piriz López.
El 8 de novembre el tribunal va excarcerar altres nou etarres, entre els quals es trobava Domingo Troitiño, autor de l'atemptat que va costar la vida el 1987 a 21 persones al centre comercial Hipercor de Barcelona. La resta van ser Jon Koldo Aguinagalde Urrestarazu, Luis María Azkargorta Belategi, Isidro María Garalde Bedialauneta, Jokin Mirena Sancho, José Ignacio Urdiain Ciriza, Joseba Koldobika Artola, Elías Fernández Castañares i Juan Francisco Gómez López.
El 14 de novembre passat el Ple de la Sala Penal va ordenar la sortida d'altres 13 etarres, la membre del GRAPO Olga Oliveira i el d'Almeria Pompeyo Miranda. Entre els etarres es trobaven José Antonio López Ruiz, 'Kubati', que va ser condemnat entre d'altres assassinats pel de la dissident etarra María Dolores González, 'Yoyes'; Gonzalo Rodríguez Cordero, autor de 19 assassinats; i la membre del 'comando Madrid' Inmaculada Noble, que va participar el 1986 a l'assassinat del comandant Ricardo Saénz de Ynestrillas.
La resta d'excarcerats van ser Francisco Javier Lujambio Galdeano, Jesús Díaz de Heredia Ruiz de Arbulo, Pedro Juan Odraizola Aguirre, Juan María Gabirondo Agote, Pedro María Rezabal Zurutuza, Miguel Turrientes Ramírez, José Félix Zabarte Jainaga, María Josefa Urkudun Etxenagustia, Antonio Alza Hernández (pres de l'anomenada 'via Nanclares') i Raúl Ibáñez Díez.
"PRIVACIÓ DE LLIBERTAT IRREGULAR"
La majoria del Ple, formada per nou magistrats, argumenta que no es podia "demorar una privació de llibertat irregular" amb el pretext d'esperar la decisió que havia d'adoptar el Tribunal Suprem quatre dies després. Els vuit jutges de la minoria creuen que la sentència d'Estrasburg és de compliment obligat tot i que la seva execució no hauria de correspondre a l'Audiència Nacional
La Sala Penal del Tribunal Suprem va decidir el passat 12 de novembre, per 12 vots front a quatre, que ha de ser cada tribunal sentenciador el que dirimeixi l'abast de la sentència del Tribunal d'Estrasburg respecte dels presos als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', aplicació de la qual dóna per anul·lada per a totes les sentències condemnatòries en execució dictades abans del 28 de febrer del 2006.
