Foto: EUROPAPRESS
MADRID, 25 Oct. (EUROPA PRESS)
L'Audiència Nacional estudiarà aquest divendres, en un ple ordinari si allibera l'etarra Juan Manuel Píriz López i avança la sortida de la presó de la membre del 'comando Barcelona' d'ETA Josefa Mercedes Ernaga, que va ser condemnada a més de 900 anys de presó per l'atemptat contra el centre comercial Hipercor de Barcelona, han informat fonts jurídiques.
El Ple de la Sala Penal, integrat per un total de 17 magistrats, analitzarà si modifica la data de llicenciament d'aquests dos etarres, als quals es va aplicar la 'doctrina Parot' per allargar les seves condemnes, i el procediment que seguirà per tramitar les peticions de revisió de sentències executòries (49 fins a aquest dijous) que s'han presentat després que dilluns el Tribunal d'Estrasburg derogués aquesta norma jurídica.
Així, l'òrgan més alt jeràrquicament de la Sala Penal, presidit pel jutge Fernando Grande-Marlaska, decidirà sobre el fons de l'assumpte dels casos de Píriz López i Ernaga, i en relació amb la manera com es resoldran la resta de peticions, que podrien ser estudiades pel mateix ple o per cadascuna de les quatre seccions de la Sala que van fixar la seva sortida de la presó.
Les defenses d'aquests 49 reclusos reclamen la sortida immediata de la presó argumentant que ja hauria d'haver-se produït si no se'ls hagués aplicat la 'doctrina Parot', que establia que les redempcions de penes per treball establertes en el Codi Penal del 1973 havien d'aplicar-se al total d'anys de condemna i no al límit de 30 anys de compliment màxim.
En aquest sentit, esgrimeixen la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que va declarar dilluns passat que Espanya havia d'indemnitzar amb 30.000 euros la membre del 'comando Madrid' Inés del Río per aplicar-li la 'doctrina Parot' amb caràcter retroactiu.
PÍRIZ SORTIRIA, ERNAGA NO
Segons les esmentades fonts, Piriz López podria sortir aquest divendres, divendres, de la presó d'Algesires (Cadis), ja que la seva data de llicenciament abans d'aplicar-se-li la 'doctrina Parot' havia estat fixada per a l'any 2009. L'etarra va ser condemnat el 1985 a 27 anys de presó per assassinar un any abans l'exmilitant d'ETA Mikel Solaun Angulo, que havia avisat la policia d'un atemptat imminent de l'organització criminal.
Ernaga, tot i així, no quedaria en llibertat fins al 17 de desembre del 2014. L'etarra va ser membre del 'comando Barcelona' d'ETA i acumula més de 900 anys de presó per l'atemptat contra l'Hipercor de Barcelona que es va produir el 19 de juny del 1987, en què van morir un total de 21 persones. Amb la 'doctrina Parot', sortiria de la presó el 27 d'agost del 2017.
En el tràmit ordinari d'aquests dos procediments la Fiscalia es va oposar a les excarceracions quan va haver d'informar sobre el recurs que havien presentat les seves defenses, segons han explicat a Europa Press fonts del Ministeri Públic.
LA LLISTA COMPLETA
Abans de la sentència de Del Río, l'Audiència Nacional tenia pendents de resoldre una trentena de recursos d'etarres als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', així com el d'un integrant d'una organització de narcotràfic, que van quedar paralitzats en espera de la fermesa de la resolució d'Estrasburg.
Després de la resolució d'Estrasburg, dilluns passat els advocats de l'exmembre del 'comando Madrid' van anunciar la seva intenció de reclamar la sortida de la presó d'un total de 55 presos d'ETA als quals se'ls van allargar les seves respectives condemnes.
Els recursos afecten els presos Jon Aginalde Urrestarazu, Iñigo Akaiturri Irazabal, Juan Carlos Arruti Aizpitarte, Joseba Artola Ibarretxe, Luis Mari Azkargorta Belategi, Bautista Barandalla Iriarte, Santos Berganza Zendegi, José Àngel Biguri Camino, Fernando del Olmo Vega, Juan Ignacio Delgado Goñi, Josu Díaz de Heredia Ruiz de Arbulu, Iñaki Erro Zazu, Jose Etxeberria Pascual, Elias Fernández Castañares i Iñaki Fernández de Larrinoa Pérez de Luko.
També es troben entre aquests reclusos Nicolás Francisco Rodríguez, Juan Mari Gabirondo Esgoti, Isidro Garalde Bedialauneta, Xabier Gordaraz ldaia, Patxi Gómez López, Manuel González Rodríguez, Iñaki Gonzalo Casal, Raúl Ibáñez Díez, Juan José Legorburu Gerediaga, Gotzone López de Luzuariaga, Antxon López Ruiz, Francisco Lujanbio Galdeano, José Ramón Martínez de la Fuente Intxaurregi, Jesús Mari Mendinueta Flores o Inmaculada Pacho Martin.
La llista prossegueix amb els presos Juan Manuel Piriz López, Kepa Rezabal Zurutza, Gonzalo Rodríguez Cordero, Germán Rubenach Roiz, Maitane Sagastume Arrieta, Jokin Sancho Biurrun, Kepa Solana Arrondo, Antton Troitiño Arranz, Txomin Troitiño Arranz, Mitxel Turrientes Ramírez, Jokin Urain Larrañaga, Iñaki Urdain Ziriza, Ramon Uribe Navarro, Jon Ander Urkizu Ormazabal i Maritxu Urkudun Etxenagusia.
Tanquen la relació de reclusos d'ETA que podrien ser excarcerats amb motiu de la sentència del TEDH Gabriel Zabala Erazun, Jesús Mari Zabarte Arregi, José Félix Zabarte Jainaga, Juan José Zubieta Zubeldia i Iñaki Zugadi García.
Del Río va abandonar dimarts passat la presó de Teixeiro (A Corunya) després que el ple de la Sala Penal ordenés per unanimitat la seva excarceració, que va ser condemnada a 3.828 anys de presó per la seva activitat com a membre del 'comando Madrid' d'ETA, en què hauria comès un total de 24 assassinats. A més, va bloquejar la indemnització de 30.000 euros que li va concedir el Tribunal d'Estrasburg per destinar-la a les seves víctimes.
