Actualitzat 17/12/2013 22:23

Parot.- La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana excarcerar 16 etarres més i un membre dels GAL

Entre ells hi ha un terrorista que va assassinar un nen de dos anys el 1991 i dos presos de la 'via Nanclares'

Tribunal Europeo de Derechos Humanos
DJTM/WIKIMEDIA COMMONS

MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat a la Sala Penal que acordi l'excarceració de 16 etarres més i un membre dels GAL als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', qüestionada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), per allargar la seva estada a la presó, han informat fonts jurídiques.

Entre els terroristes que previsiblement sortiran de la presó es troben Francisco Javier Martínez Izaguirre, condemnat per assassinar un nen de dos anys al novembre del 1991 a Erandio (Biscaia); i els membres del 'comando Araba' d'ETA Ignacio Fernández de Larrinoa i Miren Gotzone López de Luzuriaga, que van assassinar dos policies el 1987 i van atemptar dos anys més tard contra la casa-caserna de Llodio (Àlaba).

El Ministeri Públic també reclama la sortida de presó de Jesús María Mendinueta Flores, integrant del 'comando Bizkaia' que va ser condemnat per assassinar un guàrdia civil en presència del seu fill de nou anys; i del membre dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) Ismael Miquel Gutiérrez, que va assassinar un ciutadà francès el 1985.

Alhora, la Fiscalia sol·licita l'excarceració de dos presos etarres que es trobaven en l'anomenada 'via Nanclares' de reinserció: Kepa Mirena Solana Alonso i Andoni Múñoz de Vívar Berrio.

La Sala Penal també haurà de pronunciar-se sobre els casos dels etarres Ignacio Orotegui Ochandorena, Santos Berganza Zendenegui, José Ángel Biguri Camino, Íñigo Akaiturri Irazabal, Ignacio Erro Zazu, Nicolás Francisco Rodríguez, Juan Andrés Urkizu Ormazabal, Imaculada Pacho Martín, Juan Ignacio Delgado Goñi i Bautista Barandalla Iriarte.

La Fiscalia sol·licita la "posada en llibertat" d'aquests reclusos i que es declarin "extingides" les seves responsabilitats penals en aplicació de l'acord adoptat el passat dia 12 pel Tribunal Suprem en què ordenava que els tribunals sentenciadors en cada cas executessin la resolució del Tribunal d'Estrasburg sobre la 'doctrina Parot'.

59 ASSASSINS EXCARCERATS

D'aquesta manera, s'elevaria a 59 el nombre d'assassins excarcerats per l'Audiència Nacional des que el passat 21 d'octubre el Tribunal d'Estrasburg condemnés Espanya a indemnitzar l'etarra Inés del Río per aplicar-li de manera retroactiva la 'doctrina Parot'.

D'aquests, 52 són membres de l'organització terrorista ETA i cinc dels GRAPO, als quals cal sumar-hi el membre del GAL Ismael Miquel Gutiérrez i el d'almeria Pompeyo Miranda, que va ser condemnat a Bolívia per diversos assassinats.

Després de la sentència que el 21 d'octubre va dictar el Tribunal d'Estrasburg, que va obligar l'excarceració de Del Río l'endemà, l'Audiència Nacional va acordar el dia 25 d'octubre la sortida de presó de Juan Manuel Piriz López.

El 8 de novembre el tribunal va excarcerar nou etarres més, entre els quals es trobava Domingo Troitiño, autor de l'atemptat que va costar la vida el 1987 a 21 persones al centre comercial Hipercor de Barcelona. La resta van ser Jon Koldo Aguinagalde Urrestarazu, Luis María Azkargorta Belategi, Isidro María Garalde Bedialauneta, Jokin Mirena Sancho, José Ignacio Urdiain Ciriza, Joseba Koldobika Artola, Elías Fernández Castañares i Juan Francisco Gómez López.

El 14 de novembre passat el ple de la Sala Penal va ordenar la sortida de 13 etarres més, la membre del GRAPO Olga Oliveira i el d'Almeria Pompeyo Miranda. Entre els etarres es trobaven José Antonio López Ruiz, 'Kubati', que va ser condemnat entre d'altres assassinats pel de la dissident etarra María Dolores González, 'Yoyes'; Gonzalo Rodríguez Cordero, autor de 19 assassinats; i la membre del 'comando Madrid' Inmaculada Noble, que va participar el 1986 a l'assassinat del comandant Ricardo Saénz de Ynestrillas.

La resta d'excarcerats van ser Francisco Javier Lujambio Galdeano, Jesús Díaz de Heredia Ruiz de Arbulo, Pedro Juan Odraizola Aguirre, Juan María Gabirondo Agote, Pedro María Rezabal Zurutuza, Miguel Turrientes Ramírez, José Félix Zabarte Jainaga, María Josefa Urkudun Etxenagustia, Antonio Alza Hernández (pres de l'anomenada 'via Nanclares') i Raúl Ibáñez Díez.

A més, el 19 de novembre, l'Audiència va acordar l'excarceració d'uns altres quatre presos. Es tracta dels etarres de l'anomenada 'via Nanclares' Luis María Lizarralde Aguirre i Ignacio Recarte Ibarra, així com del membre del 'comando Araba' Juan Carlos Arruti Azpitarte, àlies 'Paterra', condemnat per 14 assassinats, i el membre dels Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO) Jaime Simón Quintela.

L'endemà van ser excarcerats Juan José Zubieta Zubeldia, condemnat per l'atemptat contra la casa-caserna de Vic el 1991, en què van morir deu persones, entre les quals hi ha cinc nens; i Jesús María Zabarte, conegut com el 'carnisser de Mondragón', al qual s'atribueixen un total de 17 assassinats.

La Sala Penal també va acordar el 20 de novembre la sortida de presó dels etarres José Ignacio Etxebarria Pascual, Javier Goldaraz Aldaya, Manuel González Rodríguez, Juan José Legorburu Gerediaga, Miren Maitane Sagastume, Joaquín Urain Larrañaga i Ramón Uribe Navarro, així com dels membres del Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO) Guillermo Vázquez Bautista, María Jesús Romero i Encarnación León Lara.

"PRIVACIÓ DE LLIBERTAT IRREGULAR"

La majoria del ple, formada per nou magistrats, argumenta que no es podia "demorar una privació de llibertat irregular" amb el pretext d'esperar la decisió que havia d'adoptar el Tribunal Suprem quatre dies després. Els vuit jutges de la minoria creuen que la sentència d'Estrasburg és de compliment obligat tot i que la seva execució no hauria de correspondre a l'Audiència Nacional.

La Sala Penal del Tribunal Suprem va decidir el passat 12 de novembre, per 12 vots contra quatre, que ha de ser cada tribunal sentenciador el que dirimeixi l'abast de la sentència del Tribunal d'Estrasburg respecte als presos als quals es va aplicar la 'doctrina Parot', l'aplicació de la qual dóna per anul·lada per a totes les sentències condemnatòries en execució dictades abans del 28 de febrer del 2006.

Contingut patrocinat