Foto: EUROPA PRESS
BILBAO, 24 Oct. (EUROPA PRESS)
El fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, ha afirmat que l'aplicació de la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la Doctrina Parot no suposa "en cap cas impunitat" i ha afegit que l'expresa d'ETA Inés Del Río "ha complert ja amb la societat i de manera molt dura". Alhora, ha opinat que els responsables polítics "tenen dret a manifestar-se com qualsevol ciutadà".
En una entrevista concedida a Onda Vasca, recollida per Europa Press, ha explicat que, després de la sentència del TEDH contrària a la Doctrina Parot, les audiències nacional i provincials hauran d'examinar el compliment d'aquesta sentència que, tot i que l'hagi dictat "un tribunal estranger, forma part del dret intern", tenint en compte que el Conveni europeu ha estat ratificat per Espanya. Per aquesta raó, ha insistit, "obliga tots els poders" de l'Estat.
Calparsoro ha dubtat "molt" que, davant de les peticions de revisió plantejades per nombrosos presos, "puguin plantejar-se" eventuals recursos de la Fiscalia, que "està subjecta al principi de legalitat", i ha afegit que, "en cap cas, suspèn una resolució de posada en llibertat".
"Personalment opino que serà un termini molt breu quan es compleixin les previsions que estableix aquesta sentència.En l'hipotètic cas que un fiscal presentés un recurs, la resolució judicial és de compliment immediat", ha indicat.
El fiscal basc ha reconegut que "fa falta certa pedagogia" davant del rebuig que ha suscitat la resolució del TEDH. En qualsevol cas, ha assenyalat que "sempre cal evitar el dolor" de les víctimes.
Després d'insistir que no existeix "en cap cas impunitat", ha indicat Del Río --a la qual "en aquest moment em resisteixo d'anomenar-la terrorista o assassina" perquè "és una persona que, sens dubte, ho va ser, de terrorista i assassina, ja no ho és"-- ha complert "26 anys de compliment efectiu, no ha sortit ni un dia de presó, amb un règim de compliment més estricte que el que se segueix amb la resta de penats i a una distància molt allunyada del seu lloc de residència habitual".
"Aquesta persona ha complert ja amb la societat i d'una manera molt dura. Es podrà entendre que els assassinats pels quals ha estat condemnada han estat terribles, però també cal valorar i que la societat conegui que ha complert de manera molt més rigorosa del que poden complir altres penats i en un període temporal molt ampli pel que s'aplica a Espanya i en altres països. Ni de bon tros ha sortit amb un període curt de compliment", ha assegurat.
El fiscal basc ha indicat que la presó permanent revisable "pot donar la impressió que es perd l'objectiu final" de resocialització, que "estableix la Constitució". Tot i això, ha matisat que, en el cas que s'aprovi aquesta mesura, "als 25 anys es revisa", de manera que "també pot haver persones que critiquin aquesta revisió".
També s'ha referit a la protesta convocada després de la decisió del Tribunal d'Estrasburg per a aquest cap de setmana per l'Associació de Víctimes del Terrorisme, a la qual han anunciat que assistiran representants del PP. Calparsoro, que ha reiterat que el TEDH és "un tribunal que gaudeix d'un prestigi molt reconegut a tot Europa", ha subratllat que "un dels valors de l'Estat de dret" és la divisió de poders i la subjecció al principi de legalitat.
"Això és una cosa bàsica", ha indicat Calparsoro, que ha insistit que el Conveni Europeu suposa "la garantia per a les nostres llibertats i per a la nostra igualtat i seguretat".
Per aquesta raó, ha plantejat que els responsables públics "tenen dret, per descomptat, a manifestar-se com qualsevol ciutadà", però també "cal posar en valor que vivim en un estat de dret en el qual prima, amb caràcter nuclear, la protecció dels drets humans".
Preguntat per la conveniència que el Tribunal Suprem fixi una lectura, ha considerat que, tot i que la competència és de les audiències que van jutjar en primera instància, "no estaria malament que el Suprem fixés un criteri" que, "en cap cas, es pot apartar" d'allò establert pel TEDH. "Vindria bé com a criteri una mica general", ha apuntat.
POSSIBLES REBUDES
D'altra banda, ha assegurat que la fiscalia basca no ha rebut cap ordre de la Fiscalia General per estar vigilant davant de possibles rebudes d'expressos d'ETA. "L'ordre és la llei basca i la llei estatal de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme, i hi ha un Codi Penal que prohibeix l'enaltiment als terroristes", ha assenyalat.
D'aquesta manera, ha incidit que "el límit està aquí". "El límit és que qualsevol 'rebuda' es pugui interpretar com un enaltiment de les activitats per les quals aquestes persones han estat jutjades i condemnades", ha indicat.
En aquesta línia, ha considerat "una posició molt positiva" l'afirmació del president de Sortu, Hasier Arraiz, que no es desitja "ferir" les víctimes. "La sensibilitat amb les víctimes sempre cal mantenir-la", ha afegit.
LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA I TRANSICIONAL
D'altra banda, ha opinat que justícia restaurativa i transicional no són incompatibles i ha manifestat que el concepte de justícia transicional "pot valer-nos en certs casos". "Sense perdre de vista que hi ha unes lleis i una justícia que ha de complir-se, segons com ho interpretem, no podem oblidar els principis que pot suposar amb vista a consolidar una situació de reconciliació, fins i tot de reparació a les víctimes, que d'alguna forma faciliti", ha assenyalat.
En aquesta línia, ha recordat que la legislació actual recull com un dels criteris d'interpretació de la llei la realitat social, que "no significa que no es compleixi la llei".
Calparsoro ha indicat que la Docrina Parot es va establir el 2006 conforme a "una realitat molt diferent de l'actual" perquè "avui dia no existeix activitat terrorista", tot i que "existeixi un grup terrorista".
Finalment, en relació amb el procés contra Herrira, ha reconegut que "és cert que el cas ha generat certa polèmica i, sobretot, sorpresa". "A tots ens va sorprendre. A mi personalment em va sorprendre", ha afegit.
