MADRID 21 oct. (EUROPA PRESS) -
El diputat del PSOE per Guipúscoa i exalcalde de San Sebatián, Odón Elorza, ha demanat al Govern espanyol que, "per respecte a l'Estat de Dret" compleixi, "sense dubtar", la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg que qüestiona la coneguda com 'doctrina Parot' i que, a més, busqui "vies legals" que permetin l'excarceració de l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i apliqui una política penitenciària "més flexible i humana".
Amb motiu del segon aniversari de l'alt del foc definitiu decretat per ETA, Elorza ha publicat en la seva pàgina personal d'internet, un article, recollit per Europa Press, que porta per títol "Dos anys del final d'ETA: la pau es manté en mig de la paràlisi de la política".
En el seu escrit, Elorza es mostra convençut que aquesta decisió de la banda és irreversible, si bé demanda mesures per evitar que una part d'ETA vulgui reprendre la lluita armada. "Tot i que confio que el final d'ETA no té volta enrere, no hauríem de descartar algun fenomen de dissidència si no es donessin passos de distensió que vagin tancant qualsevol risc potencial", alerta, incidint que encara "són moltes les tasques pendents" en aquesta matèria.
Després de confessar que no és "gens optimista sobre el paper proactiu" del Govern central en aquest tema, defensa que s'apliqui la sentència dictada pel TEDH sobre la 'doctrina Parot', l'"estudi de vies legals perquè surtin de la presó Otegi i els altres encausats en aquest sumari" i "una nova política penitenciària, més flexible i humanitària", que, segons recorda "la pròpia llei permet".
SENSE AVENÇOS
"La democràcia i l'Estat de Dret han d'afrontar i resoldre els efectes del terror. I em preocupa i critico que no s'estiguin donant avenços significatius en el procés de pau per la manca de diàleg i decisió dels actors fonamentals. Parlo d'ETA i els seus presos, del món de SORTU i del Govern espanyol", puntualitza.
Segons la seva opinió, l'Executiu de Mariano Rajoy està "pres de les barbaritats" que els populars van dedicar "durant anys" al PSOE i de les "pressions internes" al PP i el seu entorn mediàtic. "Sense oblidar que la seva estratègia en aquesta matèria ve determinada, com sempre, per raons d'abast electoral", apunta.
En aquest sentit, advoca per "començar a establir les bases d'una convivència ètica i justa" que ha de ser, subratlla, "respectuosa amb la memòria de totes les victimes de manera que no enterri la memòria real dels fets, ni qüestioni la falta total de legitimitat de l'acció d'ETA així com de l'estratègia dels suports i justificació que feia HB".
Segons el seu relat, tot i que ETA ja no mata han continuat "les accions judicials, les diferències entre les posicions polítiques dels partits i les expressions de les ferides sense tancar, producte d'un llarg període de terror i falta real de llibertat".
En aquesta "llarga llista de controvèrsies", Elorza esmenta el 'cas Faisán', les detencions d'Herrira, "etarres segons el Ministre d'Interior i ja al carrer", l'"empresonament d'Otegi, Rafa Diez i altres persones impulsores de la decisió d'ETA", les "velles denúncies de casos de tortura" i les polèmiques per la concessió judicial del règim de tercer grau a presos d'ETA malalts i terminals. "Com es pot veure, no serà possible girar full ni oblidar que l'existència d'ETA ens ha deixat un llegat de problemes, alguns de molta gravetat", afegeix.
