MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
Tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, tots aquests amb diverses resolucions pendents de dictar que podrien veure's afectats per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que ha tombat la "doctrina Parot", han expressat cautela tot esperant conèixer la lletra menuda de la resolució, que en tot cas haurà de ser estudiada cas per cas i no tindrà una aplicació automàtica.
Previsiblement, el recurs de Del Río serà reclamat al ple de la sala penal de l'Audiència Nacional, que tractarà aquest cas concret i la seva possible aplicació a la resta de presos amb la mateixa situació. Aquest mateix divendres hi havia un ple ordinari convocat, però no és segur que el tema Parot sigui tractat en aquesta sessió, segons les mateixes fonts.
Al Tribunal Suprem, que va crear l'esmentada doctrina on existeixen 6 recursos vius relacionats amb l'aplicació de "Parot", tampoc hi ha prevista la celebració de cap ple o reunió informal per tractar aquest assumpte.
Quant al Constitucional, de moment té pendents de resoldre 23 recursos de protecció contra la "doctrina Parot". D'aquests, 17 estan pendents de sentència, mentre que els sis restants encara han de ser o no admesos a tràmit.
La gran majoria dels recursos d'aquest òrgan són de presos d'ETA, un total de 22, mentre que el restant ha estat presentat per un pres comú a València. La xifra pot ser actualitzada les pròximes hores, ja que les últimes setmanes han entrat nous recursos de protecció que el tribunal encara havia de quantificar, i en podrien arribar altres de nous.
El tribunal de garanties ha expressat igualment la seva cautela respecte quina serà la mecànica de treball una vegada coneguin en la seva totalitat la sentència del TEDH, i tampoc s'ha parlat encara de ple, que hauria de ser convocat pel seu president, Francisco Pérez de los Cobos.
En principi, la sentència feta pública per la Gran Sala del TEDH afecta únicament la membre d'ETA Inés del Río, si bé la doctrina que s'adopti tindrà conseqüències, si les seves representacions legals així ho sol·liciten, respecte de la resta d'integrants de la banda en la mateixa situació i d'altres presos als quals se'ls ha aplicat, que són violadors reincidents, assassins en sèrie o narcotraficants.
Del Río va acudir a la protecció del Tribunal Constitucional contra l'aplicació en el seu cas d'aquestes doctrina, que suposa a la pràctica una extensió de la condemna en obligar que la reducció de penes per beneficis penitenciaris (treball, estudis...) s'apliqui respecte de cadascuna d'elles individualment i no sobre el màxim legal permès de permanència a la presó.
