PHILIPPE BUISSIN / EUROPEAN PARLIAMENT - Arxiu
Eurodiputats rebutgen els plans nacionals i demanen finançament diferenciat per a polítiques agràries, de cohesió o el Fons Social Europeu
BRUSSEL·LES/TOLEDO, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament Europeu ha fixat aquest dimarts la seva posició negociadora per al pressupost de la UE 2028-2034, amb la qual defineix la seva postura de cara a les converses amb els Estats membre i en la qual proposa un augment d'entorn del 10% respecte a la proposta de la Comissió Europea, a més de reclamar noves fonts d'ingressos per finançar les prioritats del bloc sense retallades.
Així, l'Eurocambra ratifica la seva postura sobre el projecte proper als dos bilions d'euros presentat per l'Executiu comunitari l'estiu passat i aposta per elevar el sostre de despesa fins a l'1,27% de la Renda Nacional Bruta (RNB), a més de plantejar que els pagaments del deute del pla de recuperació 'Next Generation EU' no computin dins d'aquest límit pressupostari.
Sobre aquest punt, els eurodiputats apunten a la necessitat de gestionar el reemborsament del deute amb més flexibilitat i plantegen explorar ajustos en els terminis de devolució per reduir el seu impacte sobre els futurs comptes, mentre advoquen per una gestió "prudent i flexible" de les amortitzacions.
El text, adoptat amb 370 vots a favor, 201 en contra i 84 abstencions, reclama també la introducció de nous recursos propis que generin al voltant de 60.000 milions d'euros anuals per sostenir l'augment de la despesa sense reduir el finançament dels programes.
"L'ambició sense recursos és buida, per això hem adoptat una posició sòlida sobre el proper pressupost, que equilibra noves i tradicionals prioritats amb un augment moderat i nous recursos propis reals", ha assenyalat la socialista portuguesa i ponent de l'informe, Carla Tavares.
La parlamentària ha subratllat que ara correspon al Consell "estar a l'altura" d'aquesta ambició, "avançar a partir de les propostes" i garantir un pressupost "sòlid i a temps" que funcioni per a "les regions, els beneficiaris i la ciutadania".
"Amb la votació d'avui, el Parlament Europeu marca el nivell d'ambició i el calendari. Hem adoptat una posició sòlida sobre el pròxim pressupost, que equilibra noves i tradicionals prioritats", ha assenyalat l'eurodiputat romanès i coponent del text, Siegfried Muresean.
MÉS FONS PER A PRIORITATS I PROGRAMES CLAU
Segons recull el text, el Parlament dona suport a reforçar àrees com la defensa, la competitivitat, la innovació o les transicions digital i verda, però insisteix a mantenir un finançament diferenciat i suficient per a polítiques com l'agrícola comuna (PAC), la cohesió, la pesca o el Fons Social Europeu, així com per a les regions ultraperifèriques.
També reclama augmentar el suport a programes com Horitzó Europa, Erasmus+, el Mecanisme Connectar Europa o el Fons Europeu de Competitivitat, a més de reforçar iniciatives en àmbits com la salut, la protecció civil o l'acció climàtica.
En matèria d'acció exterior, l'Eurocambra considera també insuficient el finançament proposat per Brussel·les i demana més recursos per a l'ampliació, el suport a Ucraïna, la cooperació internacional i l'ajuda humanitària.
EN CONTRA D'"UN PLA PER ESTAT MEMBRE"
Els eurodiputats adverteixen a més contra possibles canvis en la gestió del pressupost que puguin reduir la transparència o el control democràtic i rebutgen un enfocament que derivi en una major "renacionalització" de les polítiques europees.
En particular, alerten que el model d' "un pla per Estat membre" plantejat per la Comissió podria debilitar les polítiques comunes, reduir la transparència i generar competència entre beneficiaris, i defensen que les autoritats regionals i locals estiguin "plenament implicades" en la planificació i l'execució dels programes.
Així mateix, subratllen que la simplificació de les normes no ha d'anar en detriment de la rendició de comptes i sostenen que el respecte de l'Estat de dret sigui condició per accedir als fons europeus, sense penalitzar els beneficiaris finals per incompliments dels seus governs.
FONS "SINGULARS" I GOVERNANÇA MULTINIVELL
L'eurodiputada popular Isabel Benjumea s'ha mostrat en contra d'aplicar el model dels fons Next Generation en els pressupostos europeus, ja que, al seu parer, "ha fracassat". A més, en línia de la posició aprovada, ha advocat per mantenir la independència i la dotació pressupostària de la PAC, la política de cohesió i la política pesquera i s'ha oposat a qualsevol retallada o nacionalització en aquests programes.
Per la seva banda, l'eurodiputada socialista Sandra Gómez ha defensat la necessitat de mantenir els "fons singulars individualitzats", com els fons agraris, els de Cohesió o el Fons Social Europeu, per garantir la "governança multinivell vinculada a la rellevància de les regions".
En declaracions a Europa Press, Gómez ha assenyalat que donar discrecionalitat a cada Estat sobre com gastar els fons genera "molta inseguretat als beneficiaris" i impedeix la interlocució directa entre els governs autonòmics i les institucions europees. "No estem a favor de la renacionalització d'Europa", ha destacat.
Segons la seva opinió, la proposta de la Comissió de "renacionalització" busca "camuflar retallades" en la PAC o els Fons de Cohesió, polítiques a les quals proposa dotar de 78.000 milions d'euros (a preus corrents) i 300.000 milions d'euros (a preus corrents) addicionals, respectivament.
XIFRES AL JUNY PER INTENTAR UN ACORD AL DESEMBRE
Amb aquesta posició, el Parlament deixa llest el seu mandat per a la negociació del marc financer, que només podrà avançar quan els Estats membre aconsegueixin consensuar una postura comuna, en un context en el qual persisteixen les divisions entre les capitals sobre el nivell de despesa i les prioritats, com ja va quedar palesa en la recent cimera informal celebrada a Nicòsia (Xipre) la setmana passada.
Mentre països com Alemanya i els Països Baixos rebutgen augmentar el volum dels comptes més enllà de la proposta de la Comissió, d'altres com Espanya, defensen una major ambició per respondre a reptes com la competitivitat, la transició ecològica o la seguretat.
Els líders europeus preveuen reprendre la discussió en la propera cimera formal de juny, amb la intenció d'avançar cap a una proposta més concreta que serveixi de base per a les negociacions, amb l'objectiu de tancar un acord abans de final d'any i permetre que el nou marc financer entri en vigor el 2028.
