Publicat 24/10/2023 07:15

El Parlament vota aquest dimecres si tramita una reforma per prohibir els 'correbous'

Els grups negocien una declaració conjunta sobre el conflicte d'Israel i Palestina

Archivo - Arxiu - Ple del Parlament. Arxiu.
David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

   BARCELONA, 24 oct. (EUROPA PRESS) -

   El Parlament vota aquest dimecres si tramita una proposició de llei dels comuns i de la CUP per prohibir els 'correbous' a la platja, els 'bous capllaats' i els 'bous embolats' a Catalunya, tradicionals en municipis de les Terres de l'Ebre (Tarragona).

   El ple comenar a les 15.00 hores d'aquest dimarts amb el monogrfic sobre energies renovables i s'allargar fins al dijous amb el debat a la totalitat d'una altra proposició de llei sobre drets d'informació en hipoteques i crdits, mocions i interpellacions.

   La iniciativa per abolir aquestes modalitats de 'correbous' arriba a l'hemicicle més d'una dcada després que el Parlament prohibís les corregudes de toros a Catalunya, en una votació en la qual CiU i PSC van donar llibertat de vot als seus diputats.

   La proposició de comuns i CUP cerca modificar la llei que regula els espectacles amb toros a Catalunya, que sí permet espectacles que no acaben amb la mort de l'animal a municipis en els quals existeix aquesta tradició.

   El seu objectiu és excloure els 'bous capllaats', els 'correbous' a la platja i els 'bous embolats' de les modalitats permeses; de prosperar la reforma, la llei continuaria emparant els 'bous a la plaa, 'bous al carrer', el 'bou salvatge' i les exhibicions d'habilitat.

   En els 'bous capllaats', el toro corre pels pobles amb les banyes lligades amb una corda; en el 'bou embolat', l'animal és tancat en una plaa o carrers amb estopa encesa en les banyes.

   Vox i PP han presentat esmenes a la totalitat contra la iniciativa: si una majoria les hi dona suport, la iniciativa decaur i no ser tramitada; si l'esmena no tira endavant, el text passar a ser abordat en comissió.

ISRAEL I PALESTINA

   Altra de les carpetes obertes és la negociació entre els grups per aprovar una declaració al Parlament sobre el conflicte d'Israel i Palestina, després de l'atac de Hamas a civils israelians i el contraatac de l'exrcit d'Israel.

   Abans que Israel intensifiqués l'ofensiva sobre Gaza, Junts havia presentat una moció que reivindicava el "dret" d'Israel a existir i demanava rectificar la resolució del Parlament que titllava d''apartheid' el rgim a la franja.

   No obstant aix, el grup va retirar la moció dimecres passat per facilitar la negociació d'una declaració conjunta, segons fonts de Junts, que van negar que aquesta decisió tingués relació amb el bombardeig d'un hospital a Gaza ni amb les pintades a la seva seu a favor de Palestina.

MONOGRFICS

   El ple comenar el dimarts a la tarda amb el debat del primer dels tres plens monogrfics previstos per a les properes setmanes: es tracta del monogrfic sobre energies renovables, a proposta de PSC i Junts, per debatre sobre els objectius de sostenibilitat per 2030 i 2050 i les polítiques energtiques del Govern.

   El conseller d'Acció Climtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, compareixer davant el ple després de presentar la setmana passada el balan del Govern sobre aquesta matria, amb 1.600MW d'energies renovables autoritzats des d'octubre de 2021.

   L'oposició va acordar prioritzar el monogrfic sobre renovables i el de seguretat (7 a 9 de novembre) per davant del monogrfic sobre Rodalies (21 a 23 de novembre), que va demanar el president de la Generalitat, Pere Aragons.

   El debat ser el dimarts a la tarda i els grups debatran i votaran sobre les seves propostes de resolució el dijous a la tarda.

SESSIÓ DE CONTROL

   El dimecres, Aragons i els consellers afrontaran la sessió de control a les 9.00 hores, després que el president anés al Senat el dijous a defensar l'amnistia i l'autodeterminació davant els presidents autonmics del PP.

   També és la primera sessió de control després de publicar-se l'informe del grup d'experts designat pel Govern sobre un acord de claredat amb l'Estat per resoldre el conflicte territorial polític.

   Després de rebre l'informe, Aragonés va anunciar que convocaria la taula de partits una vegada superat el debat d'investidura per defensar un referndum d'independncia "a l'escocesa", encara que l'informe plantejava altres possibles vies, com referndums a tota Espanya o sobre una reforma del model territorial.

   Precisament, la CUP porta al ple d'aquesta setmana una interpellació al Govern sobre l'acord de claredat, després de mostrar el seu rebuig a les cinc vies que van proposar els experts: "Hi ha una altra via, que és forar un referndum d'autodeterminació", va assegurar el diputat Xavier Pellicer.

   Mentrestant, el PSC ha advertit que no acceptar propostes que "divideixin" i demana discreció en la negociació, que insisteixen que es desenvolupa en el marc de la Constitució.

   Per la seva banda, Junts va reunir el divendres a la seva permanent en el sud de Frana amb l'expresident Carles Puigdemont per abordar la negociació d'investidura, sobre la qual aquest dimarts es pronunciaran les bases del Consell de la República.

Contingut patrocinat