David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
BARCELONA, 26 jul. (EUROPA PRESS) -
El Parlament vota aquest dimecres la designació de l'alcaldessa de L'Hospitalet (Barcelona), Núria Marín (PSC), i de la regidor de Reus (Tarragona) Teresa Pallars (Junts) com a noves senadores autonmica en el primer ple que se celebra després de les eleccions generals.
Marín i Pallars ja han rebut la llum verda de la Cmera catalana al seu nomenament en comissió aquest dimecres: PSC, ERC, Junts i comuns han dictaminat a favor de la seva elegibilidad, mentre que la CUP, Cs i PP s'han abstingut, i Vox ha votat en contra.
Les dues noves senadores substituiran Lorena González (PSC), recentment triada alcaldessa de Balaguer (Lleida), i a Assumpció Castellví (Junts), nova alcaldessa de Vandells i L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona).
Al maig de 2019, el ple de designació de senadors autonmics va aixecar polmica després que la majoria independentista vetés com a senador del llavors diputat del PSC Miquel Iceta, a qui els socialistes volien nomenar president del Senat.
Tres anys després, una sentncia del Tribunal Constitucional (TC) va donar la raó a l'ara ministre: va emparar a Iceta i va censurar que el Parlament hagués canviat el sistema de votació de papereta (on no és possible votar 'no') a l'electrnic per facilitar el seu veto.
"En optar pel sistema de votació electrnica i secreta s'opta per un sistema de votació que permet el vot contrari a la proposta formulada per l'únic grup parlamentari legitimat per fer-la", va afirmar el TC.
SESSIÓ DE CONTROL
A continuació se celebrar la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragons, previsiblement marcada pel resultat electoral del 23J i pel paper clau de les forces independentistes en la governabilitat.
Acabada l'aturada en les sessions plenries per la campanya, ERC i Junts es veuran de nou les cares després de llanar-se apellacions creuades al dileg per fer un "front comú" en la negociació d'una possible investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez.
Per la seva banda, el PSC arriba a la sessió de control després de ser la fora més votada a Catalunya en les generals del diumenge: amb 19 diputats (+7) i més d'1,2 milions de vots, els socialistes van registrar la seva millor marca des de 2008.
Amb aquests resultats, est per veure si el líder dels socialistes i de l'oposició, Salvador Illa, redobla la pressió sobre el Govern, després d'ERC passés de 13 a 7 diputats al Congrés i perdés 300.000 vots en les municipals.
MOCIONS SOBRE "FRONT COMÚ" I RIPOLL
A més, el ple debatr i votar el dijous una desena de mocions sobre la sequera i el cost de la T-Mobilitat (PSC), sobre prohibir o limitar fons voltor com a arrendadors (CUP), el turisme (Cs), les lleis LGTBI (comuns), i la llei de memria democrtica (Vox).
Entre elles figura una moció d'ERC contra els discursos de l'odi, que insta el Parlament a manifestar el seu compromís amb "uns Pasos Catalans plurals i lliures d'odi" després dels pactes de PP i Vox a Balears i Comunitat Valenciana i la victria de forces d'extrema dreta en el sud de Frana.
En la mateixa moció, insten les forces municipals a Ripoll (Girona) a "no normalitzar l'acció de l'extrema dreta a la seva ciutat", on governa Aliana Catalana després de frustrar-se un pacte alternatiu entre Junts, ERC, PSC i CUP --Junts es va desmarcar a última hora--.
D'altra banda, Junts presenta una moció que demana treballar per un "espai de coordinació, consens i direcció estratgica collegiada" entre l'independentisme per avanar en el full de ruta cap a la independncia.
La falta de coordinació estratgica entre l'independentisme va ser una de les causes que va esgrimir Junts per sortir del Govern al novembre de 2022, deixant a ERC amb un Executiu en solitari de 33 diputats.
La moció recull la proposta d'Aragons d'un "front comú per forar l'Estat a acceptar una solució política i democrtica per a l'autodeterminació i l'amnistia", que el president va proposar davant la possibilitat d'un Govern de PP i Vox després del 23J.
PROPOSICIÓ DE LLEI I PROJECTE
El ple també celebrar el debat a la totalitat del projecte de llei d'elaboració de disposicions normatives del Govern i una proposta de la CUP per plantejar al Congrés que incorpori "el crim d'ecocidi" al Tribunal Penal Internacional.
També arriba al seu últim trmit una proposició de llei del PSC per blindar per llei i elevar les indemnitzacions a víctimes de violncia masclista, i introduir-les para suposats de violncia vicaria que acabin amb l'assassinat dels fills.
