Publicat 6/10/2019 17:42:03 +02:00CET

El Parlament vota aquest dilluns la moció de censura de Cs contra Torra sense opcions d'èxit

Ple del Parlament durant el Debat de Política General
DAVID ZORRAKINO (EUROPA PRESS)

Només el PP recolza la moció, la quarta de la Cambra des del restabliment de la democràcia

BARCELONA, 6 oct. (EUROPA PRESS) -

El Parlament debatrà i votarà aquest dilluns la moció de censura que ha presentat Cs contra el president de la Generalitat, Quim Torra, amb la líder del partit taronja a Catalunya, Lorena Roldán, com a candidata a la presidència, encara que no té cap opció d'èxit per falta de suport.

El ple començarà les 10.00 hores amb una intervenció de 30 minuts de Roldán per defensar els motius de la seva moció de censura, a continuació tindrà la paraula durant també 30 minuts el Govern i després tornarà a intervenir la líder de Cs sense límit de temps per exposar el seu programa de govern.

Després d'una pausa, a les 15.00 hores es reprendrà la sessió amb les intervencions dels grups --30 minuts cadascun, excepte els subgrups de la CUP i el PP que tindran 15--, i a partir d'aquí tant Roldán com el Govern podran intervenir tantes vegades com vulguin, cosa que obre un torn de rèplica dels grups.

En finalitzar el debat, es votarà la moció de censura, en una votació que serà pública i a veu alta, i si els 'sí' superen els 'no' Torra serà destituït i Roldán serà investida presidenta de la Generalitat, encara que aquest escenari està a priori descartat.

Cs va decidir la setmana passada presentar aquesta moció de censura, malgrat haver rebutjat aquesta iniciativa en els últims mesos com li demanava el PP, i per això alguns grups, com el PSC, els comuns i els partits independentistes, consideren "electoralista" haver-la proposat ara que estan convocades les eleccions generals del 10N.

També ho argumenten recordant que l'exlíder de Cs a Catalunya Inés Arrimadas va anunciar al setembre de 2017 --després de l'aprovació de les lleis de 'desconnexió'-- una moció de censura contra el llavors president, Carles Puigdemont, però va acabar descartant-la perquè no tenia possibilitats de prosperar, cosa que es repeteix en aquesta ocasió, però aquesta vegada sí que l'han presentat.

En el text presentat per Cs on s'exposen les seves motivacions per presentar la moció, el partit taronja alerta de la "irresponsabilitat que suposa que Torra segueixi sent la màxima autoritat executiva autonòmica de Catalunya i la màxima representació ordinària de l'Estat a Catalunya".

Al seu judici, aquesta situació "imposa un deure a tots els demòcrates d'impedir que Torra continuï posant en perill la prosperitat econòmica de Catalunya, la convivència pacífica entre ciutadans i els drets i llibertats de tots els ciutadans".

Veuen preocupant que Torra hagi pronunciat en diverses ocasions el lema 'Ho tornarem a fer' per dir que l'independentisme tornarà a repetir allò que va fer l'octubre de 2017, i també ho ha acusat de "enaltir" els set membres dels CDR a Catalunya empresonats per presumpte terrorisme.

EL PP, ÚNIC SUPORT

L'únic suport que ha aconseguit Cs ha estat el del PP, que comparteix que presentar aquesta moció és la "obligació" del constitucionalisme per llançar un missatge a la ciutadania que hi ha una alternativa a l'independentisme, encara que no s'aprovi.

Tant la CUP com els comuns han anunciat que votaran en contra, mentre que el PSC ha optat per abstenir-se, ja que, malgrat que creu que el Govern de Torra no ha de continuar, també rebutja que sigui Cs qui governi a Catalunya: "Torra és el problema, però Cs no és la solució", va afirmar la portaveu socialista, Eva Granados.

El vot en contra de la CUP se suma als de JxCat i ERC --els qui recolzen el Govern--, i aquestes tres formacions sumen majoria absoluta a la Cambra, de manera que no hi ha cap possibilitat que la moció de censura continui endavant.

PRECEDENTS

Aquesta serà la quarta moció de censura que s'ha presentat el Parlament des del restabliment de la democràcia i la institució, i mai cap ha continuat endavant: les dues primeres van ser contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, una l'any 1982 del diputat del PSUC Josep Benet i Morell, i una altra l'any 2001 del llavors líder del PSC Pasqual Maragall.

L'últim precedent es remunta a 2005 --durant la primera legislatura dels 'tripartits'--, quan Josep Piqué (PP) va presentar una moció de censura contra el president Pasqual Maragall, però no es va arribar a votar perquè els populars la van retirar abans de la votació després d'haver celebrat el debat.