Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 27 May. (EUROPA PRESS) -
La comissió del Parlament sobre les entitats financeres ha aprovat que compareguin el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
També hauràn de comparèixer els antecesors de De Guindos, Elena Salgado i Pedro Solbes; els predecessors de Linde, Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana; el president del Frob, Fernando Restoy; la presidenta de la Sareb, Belén Romana, i el predecesor de Mas-Colell, Antoni Castells.
Les compareixences que ha demanat la comissió per investigar possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració de drets dels consumidors corresponen als màxims representants polítics i empresarials passats i presents relacionats amb l'àmbit financer a Catalunya i Espanya, tot i que en el cas de polítics d'àmbit estatal el Consell d'Estat els eximeix de l'obligació d'acudir.
També han estat convocats el president de Bankia, José María Goirigolzarri, i el seu antecessor i exvicepresident del Govern, Rodrigo Rato, així com els expresidents i exdirectors generals de les antigues caixes catalanes i els seus nous bancs; però han quedat fora els representants de La Caixa i de Banc Sabadell, per ser entitats que no han rebut capitalització pública directa.
Altres compareixents convocats són la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de la comissió d'entitats financeres al Congrés, Elvira Rodríguez, i en qualitat d'experts la Cambra catalana ha aprovat cridar als catedràtics Guillem López Casasnovas --també conseller del Banc d'Espanya-- i Antón Costas, entre d'altres.
El Parlament també vol escoltar a representants d'entitats d'afectats per la venda de productes híbrids (preferents i deute subordinat), a la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, i el defensor del client en les caixes catalanes José Antonio Somalo.
Tots els grups parlamentaris han coincidit a assenyalar que els objectius d'aquesta comissió són saber quins han estat els errors i responsabilitats passades en l'actuació de les entitats financeres a Catalunya, i posar les bases per defensar els drets dels consumidors i que els errors no es repeteixin.
Aquestes compareixences poden ser ampliades després, i en aquesta línia el diputat de CiU Ferran Falcó ja ha avançat la voluntat del seu partit de sol·licitar la compareixença de la Delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, per poder escoltar "algú" en representació del Govern espanyol.
També s'han posposat una vintena de peticions de compareixença de les 231 que en principi se n'anaven a votar aquest dilluns, a petició dels grups parlamentaris que les havien proposat.
El diputat Pere Aragonés (ERC) ha incidit que aquesta comissió ha de servir per definir responsabilitats i actuacions a prendre, i per defensar els drets dels consumidors, el que ha compartit Alícia Romero (PSC), que ha afegit que ha de ser una comissió àgil i que permeti conèixer quin ha estat el procés de comercialització de productes híbrids, del qual s'ha posat sobre la taula "cert engany" als clients.
En aquest sentit, Josep Vendrell (ICV-EUiA) ho ha qualificat com una de les pitjors estafes a l'àmbit del consum, i ha afirmat que tot i que es tracta d'una comissió parlamentària, no un tribunal, de les conclusions "es poden derivar responsabilitats civils i penals".
José Antonio Coto (PP) ha posat èmfasi que la comissió s'ha de centrar a l'àmbit català: "Volem saber què han fet els polítics catalans, no ser l'ONU o el Congrés".
Jordi Cañas (C's) ha considerat que haurien de comparèixer totes les entitats, i que es deu "donar llum a les ombres" que han mantingut equips directius mentre els contribuents han hagut d'assumir rescats milionaris.
David Fernández (CUP) ha defensat saber què ha passat en el sistema financer català [e] "investigar el frau estès i amb quantes complicitats, que no són poques".
Una vegada realitzades les votacions de compareixença aquest dilluns, ara ha de seguir la tramitació corresponent, de manera que les primeres visites de representants citats no tindran lloc com a mínim fins a finals de juny, segons els càlculs del Parlament.
