El Parlament valida els plecs de la ILP per a una nova llei catalana d'educació

Actualitzat 13/10/2014 14:30:03 CET
La comisión de control de la ILP nombra a los fedatarios para una ley educativa
Foto: EUROPA PRESS

Nomena 250 fedataris per començar a recollir com a mínim 50.000 firmes

BARCELONA, 13 Oct. (EUROPA PRESS) 

El Parlament ha lliurat aquest dilluns els plecs validats per començar a recollir firmes que permetin impulsar la iniciativa legislativa popular (ILP) per a una nova llei d'educació de Catalunya, presentada per una plataforma formada per una vintena d'entitats de la comunitat educativa i de la societat civil i amb el suport d'EUiA i la CUP.

   En un acte aquest dilluns en la Cambra catalana, la comissió de control de la ILP ha nomenat els 250 fedataris que seran responsables de la recollida de les 50.000 firmes que es necessiten reunir en un termini màxim de 120 dies perquè prosperi el tràmit i es pugui debatre la ILP al Parlament com a proposició de llei en els pròxims quatre mesos des que es presentin les rúbriques.

   En declaracions als mitjans, un dels portaveus de la plataforma promotora, Sergi Frau, ha explicat que "esperen aconseguir" aquestes firmes i ha afegit que és un bon moment per introduir propostes des de les bases a través d'iniciatives com aquesta ILP, que ha estat admesa a tràmit pel Parlament el 22 de juliol.

   La també portaveu Maria Vinuesa ha explicat que la ILP educativa versa sobre tres eixos principals: la gratuïtat i l'accés universal a l'educació des de la guarderia fins a la universitat; l'eliminació dels concerts i que aquests centres passin a ser de titularitat pública, i la plena democràcia en els centres.

   La proposta, que defensa una educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català com llengua vehicular de tot el sistema, ha estat llançada per l'Assemblea Groga com a mesura per revertir les retallades i les privatitzacions en educació pública, i està motivada per "la preocupació" de la comunitat sobre l'actual sistema educatiu, ha explicat Vinuesa.

   Ha titllat de "mal endèmic" el número tan elevat d'escoles concertades que hi ha a Catalunya, el que veuen com una anomalia que cal solucionar, de manera que defensen que aquestes escoles passin progressivament a formar part de la xarxa pública en un període de deu anys, ja que hi ha un precedent d'escoles privades que anys enrere van passar a ser públiques a Catalunya.

   Frau ha lamentat que l'actual sistema d'accés a la universitat és una "barrera" que impedeix estudiar a molta gent i facilita l'entrada als estudiants amb més poder adquisitiu, pel que han apostat per modificar l'accés a les universitats catalanes.

CONTINGUT DE LA ILP

   A més dels tres eixos principals, la nova llei recull que es destini un mínim del 6% del PIB a l'ensenyament públic: "Per compensar desigualtats cal pactar, amb els agents educatius, una discriminació positiva en el repartiment dels recursos", defensa la plataforma.

   Manifesta que no es permeti la gestió privada ni la participació d'empreses en el sistema educatiu; acabar amb la privatització de la gestió en els centres i, a nivell universitari, prohibir que es destinin fons públics a fundacions i entitats privades que ofereixin estudis universitaris.

   Reivindica l'"autonomia" real i pedagògica dels centres sense direccions imposades des de l'exterior i amb projectes educatius debatuts d'aquí a l'escola que assegurin la participació de les famílies i de l'entorn pròxim, i que la investigació universitària es faci sense la pressió de les empreses.

   També defensa la igualtat de gènere en els òrgans decisoris; l'avaluació del sistema educatiu, i garantir unes condicions laborals "dignes" dels treballadors per acabar amb la precarietat i la flexibilitat laboral, donant estabilitat a la plantilla.

   En relació amb les guarderies públiques, la norma advoca per evitar la seva privatització i que passin a ser totes de titularitat de la Generalitat per "evitar les desigualtats entre els diferents municipis".