BARCELONA, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
La Diputació Permanent del Parlament ha aprovat aquest dimecres el decret del Govern que crea un ens públic per gestionar el sistema d'aigua d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que es va privatitzar el 2012 i el contracte del qual de concessió va anul·lar el Tribunal Suprem.
Es tracta del Decret 4/2018 aprovat pel Consell Executiu el 17 de juliol i que estableix que la gestió de la producció i subministrament d'aigua potable d'ATLL passa a mans d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, que han avalat els vots de JxCat, ERC i el PSC-Units mentre que el PP hi ha votat en contra i la resta de grups s'han abstingut.
El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha defensat el decret en nom del Govern i ha recordat que la recuperació pública d'ATLL era un mandat del Parlament, que instava el Govern a revertir la concessió si el TS ratificava la sentència --com va passar al febrer--: "Avui el que fem és que ATLL torni a ser pública i n'aprovem la gestió directa".
Aragonès ha valorat que es podrien haver optat per altres opcions com un nou concurs d'adjudicació, però que amb la creació d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat es garanteix el control públic de l'aigua i la Generalitat es converteix en gestor directe" de l'entitat.
A més, ha destacat que el decret del Govern incorpora la participació ciutadana amb dues vocals en el consell d'administració que representaran l'organització de consumidors més representativa de l'àrea que proveeix ATLL i de l'entitat ecologista més important de la zona.
INDEMNITZACIÓ A ACCIONA
Sobre la indemnització que la Generalitat previsiblement haurà d'abonar a la concessionària, Acciona, per la nul·litat del contracte, Aragonès ha detallat que una comissió determinarà la compensació a l'energètica i que "les xifres que s'han conegut no tenen per què coincidir amb la final", perquè es farà una anàlisi per determinar quant cal indemnitzar.
Així mateix, ha relatat que no s'aplicarà cap increment de tarifa aquest 2018 com ja va passar el 2017, per la qual cosa s'ha deixat sense efecte el canvi tarifari que s'havia aprovat amb anterioritat.
CRÍTIQUES DELS GRUPS
La diputada de Cs Marina Bravo ha criticat que la privatització d'ATLL es va fer sense "cap justificació d'eficàcia, de millora de gestió ni de millora per a la ciutadania" i que es va aprovar amb presses per tapar un forat pressupostari, per la qual cosa ha demanat que la seva reconversió en pública es faci ordenadament.
Des del PSC, Jordi Terrades, ha recordat que el concurs d'adjudicació es va aprovar "quan CSC i el PP eren amics" i ha retret a Aragonès que no hagi fet cap referència a decisions que va prendre el llavors conseller Andreu Mas-Colell, a qui ha fet responsable del que considera un nyap.
El líder de CatECP, Xavier Domènech, ha lamentat que sigui la Diputació Permanent en lloc del ple qui abordi la validació del decret i que el nou ens no incorpori ajuntaments ni sindicats: "Sent un dels pitjors desastres de gestió de la Generalitat, no estaria malament que en el consell d'administració hi hagués tots aquests representants".
En una línia semblant, el 'cupaire' Vidal Aragonés ha proposat una gestió triangular de l'ens entre la Generalitat, els usuaris i els treballadors, i també ha advertit de la possibilitat que la indemnització que s'aboni a Acciona es traslladi al rebut de l'aigua: "Podria ser".
El popular Santi Rodríguez ha vinculat l'operació d'ATLL amb la sequera que va assotar Catalunya el 2008 --que va portar el llavors conseller de Medi ambient, Francesc Baltasar, a demanar pluja a la Marededéu de Montserrat-- i ha acusat els impulsors de la recuperació de fer-la "des d'un punt de vista dogmàtic, no pràctic", i sense tenir en compte la situació financera de la Generalitat.
En canvi, el republicà Gerard Gómez del Moral ha celebrat la recuperació de l'empresa i que no s'hagi materialitzat fins a tenir una sentència ferma del TS, la qual cosa ha evitat "indemnitzacions per un valor elevadíssim", ha dit.
El diputat de JxCat Eduard Pujol, a més, ha assegurat que ATLL és un instrument que repercutirà a millorar el dia a dia de la ciutadania, però ha assegurat que la Catalunya autonòmica no compta amb prou eines per garantir el benestar: "L'eina es diu república".
