Els parlamentaris no tenen dret a subsidi de desocupació, però sí a una indemnització de la cambra
BARCELONA, 9 març (EUROPA PRESS) -
El Parlament de Catalunya va abonar un total de 215.988,28 euros a 29 diputats que van deixar de ser-ho durant o després de la finalització de la XIV legislatura i que es van acollir a la possibilitat de sol·licitar la prestació per cessament d'activitat contemplada a la normativa sobre previsió social dels membres de la cambra.
Segons consta al document sobre l'aplicació d'aquesta prestació econòmica als diputats que van causar baixa durant l'última legislatura del Parlament consultat per Europa Press, dels 173 diputats que ho van ser en algun moment, 29 van formalitzar la sol·licitud, i es van acceptar totes.
Els diputats del Parlament, quan deixen de ser-ho, no poden sol·licitar la prestació per desocupació, i la normativa que fixa les condicions per a la prestació detalla que el règim que es va aprovar el 2015 --que recull en un mateix text les diferents normatives existents sobre aquesta qüestió-- té l'objectiu de "facilitar la reinserció dels parlamentaris en la vida laboral un cop deixen de ser-ho".
Es tracta de la segona legislatura des del 2015 en què menys diputats sol·liciten la prestació: en finalitzar la X es va concedir a 49; en finalitzar la XI, a 24, i en finalitzar la XII, a 33 (la legislatura XIII va canviar la seva nomenclatura a XIV).
25%, 50%, 75% O 100%
L'import d'indemnització és proporcional al mateix temps que els diputats han ocupat el seu escó al Parlament i a l'assignació percebuda a la cambra, és incompatible amb qualsevol retribució pública o sou privat i està sotmesa "amb caràcter general i sense excepcions, a la legislació tributària vigent".
L'assignació es calcula en funció de l'assignació que percebien en funció dels càrrecs que exercien al Parlament, i incloent els complements que cobren els diputats que no viuen a Barcelona; però no s'abona de manera completa, sinó en pagues mensuals no superiors a la suma de la seva assignació mensual i els complements que percebien en el càrrec.
Així, si un diputat que ho ha estat durant una legislatura (completa o amb final anticipat per convocatòria electoral), té dret al 25% de l'assignació mensual corresponent als membres del Parlament, multiplicat pel nombre d'anys (o la seva fracció en mesos), mentre que si ho han estat en dos, al 50% de l'assignació; si ho han estat en tres, al 75%, i si ho han estat en quatre o més, al 100%.
Per exemple, un diputat que hagi cobrat el sou base (2.921,82 euros) i el complement per viure a Girona (978,81 euros), i que ho hagi estat en tres legislatures durant nou anys, tindria dret a percebre 26.329,25 euros d'indemnització.
966.000 EUROS DES DEL 2015
Dels diputats de la legislatura passada que van demanar la prestació, el que més assignació va tenir va ser l'exlíder de Ciutadans Carlos Carrizosa --diputat entre 2012 i 2024 en quatre legislatures diferents--, que va percebre 37.388 euros; seguit de l'exvicepresidenta del Parlament d'ERC Alba Vergés, que va percebre 34.501, i el diputat d'ERC Carles Castillo, 21.023 euros.
Històricament, des que s'aplica aquest règim, la diputada que més va percebre com a indemnització (80.431 euros) va ser la històrica diputada del PP Dolors Montserrat, mare de l'actual eurodiputada, que va estar al Parlament en vuit legislatures i durant més de 27 anys.
La segueixen l'exdiputada del PSC Núria Segú, diputada durant quinze anys i de cinc legislatures, que va percebre 43.935 euros; i l'exdiputat de CiU Albert Batalla, diputat durant tretze anys i en cinc legislatures diferents, que va percebre 39.914 euros quan va deixar la cambra.
El Parlament ha abonat des del 2015 966.035 euros a 136 diputats que han demanat la indemnització.
