David Zorrakino - Europa Press
BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres continuar el tràmit parlamentari d'una proposició de llei del PSC-Units sobre la memòria democràtica de Catalunya, després que JxCat i ERC retiressin sengles esmenes a la totalitat.
JxCat i ERC havien presentat esmenes perquè el Govern estava preparant un avantprojecte de llei integral de memòria històrica, però en parlar amb els socialistes i constatar que la seva voluntat era la de consensuar aquesta norma en una ponència conjunta entre tots els grups, les han retirades per obrir el debat, disposats a treballar amb dos textos i aportacions de la resta.
El diputat socialista encarregat de defensar el text ha estat Ferran Pedret, que ha explicat que cadascuna de les tres lleis relacionades amb la memòria històrica que existeixen a Catalunya van ser necessàries en el seu moment, però que consideren necessari construir un text únic que les aculli totes.
En concret, al marge de la llei estatal impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, Catalunya tenia la seva pròpia llei del memorial democràtic del mateix any, la coneguda com a Llei de Fosses del 2009 i la de Reparació de Víctimes del Franquisme del 2017.
"S'ha generat una dispersió de normes i creiem necessari refondre els textos legals i dotar-nos d'una llei que suposi una compilació de la resta i que ompli els buits que s'han generat", ha explicat.
Pedret ha explicat que en el text dels socialistes es recullen els drets de les víctimes, es cataloga les tipologies de víctimes que hi ha i les amplia, encarrega un cens de víctimes, agilita el procés de detecció, exhumació i identificació, i crea un registre d'entitats memorialistes i un cens d'edificacions i obres dutes a terme mitjançant treballs forçats, entre d'altres.
També es disposa la prohibició d'actes públics que proposin "el descrèdit de les víctimes i l'exaltació i glorificació del franquisme", que es privi d'ajudes als que hagin estat sancionats per aquesta llei i un règim sancionador per poder aplicar-la.
CS I EL PP EN CONTRA
Des de les files de Cs, Matías Alonso, ha acusat els socialistes de mirar cap al passat, cap a un "període fosc", sense tenir en compte el període de la Transició i el treball en democràcia per reparar a les víctimes; ha citat la llei impulsada per Zapatero i ha dit que, si volen millorar la memòria històrica, el camí és reformar la llei estatal.
El president del PP Al Parlament, Xavier García Albiol, ha assegurat que el que s'intenta amb la norma és distingir subjectivament qui han estat els bons i qui els dolents i ha anunciat el seu rebuig a la proposta perquè "pretén dotar la Generalitat d'eines per rescriure la història", cosa que, segons ell, estan fent els independentistes amb el present.
JxCAT, ERC, COMUNS I CUP A FAVOR
El diputat dels comuns, Joan Josep Nuet, ha celebrat la proposta socialista i el consens mostrat per JxCat, ERC i la CUP per consensuar una nova norma: "Resulta que ara que cal parlar de memòria aquest ha de ser un punt d'acord dels republicans. Perquè als que neguen la memòria, ja els hem escoltat".
El cupaire Vidal Aragonès ha recordat que el PP ha presentat una esmena a la llei de memòria estatal perquè es prohibeixin formacions que exalten el comunisme: "Nosaltres fem exaltació i glorificació absoluta dels comunistes que durant la Guerra Civil i el franquisme van lluitar pels drets dels ciutadans".
Des de la bancada republicana, Antoni Castellà ha replicat a Albiol assegurant que durant la dictadura "va haver-hi bons i dolents, botxins i víctimes: Franco va morir, però el franquisme no ha mort", ha defensat per sustentar la necessitat de la norma integral de memòria.
El diputat de JxCat Francesc Tena ha celebrat que es busqui un acord per construir la llei, però ha detectat manques en el text del PSC: "No apareix el reconeixement del mal fet a Catalunya, el reconeixement a la reparació moral de tot un país, d'una democràcia d'una societat damnificada" com a conjunt.
