Publicat 30/03/2021 15:33

El Parlament torna a rebutjar investir Aragonès i activa el rellotge de les eleccions

El candidat d'ERC a la presidncia de la Generalitat, Pere Aragons, després del segon intent fallit per ser investit president.
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

ERC i Junts tindran fins al 26 de maig per desencallar un acord i evitar la repetició electoral

BARCELONA, 30 març (EUROPA PRESS) -

El ple del Parlament ha tornat a rebutjar aquest dimarts investir president de la Generalitat el candidat d'ERC, Pere Aragons, per la qual cosa s'ha activat el termini de dos mesos abans que la cambra catalana es dissolgui automticament i es convoquin eleccions.

En la segona volta de la investidura, Aragons en tenia prou amb obtenir majoria simple per ser elegit president, és a dir, tenir més vots a favor que en contra, per ha recaptat els mateixos suports que en la primera votació de divendres: 42 vots a favor d'ERC i la CUP, 32 abstencions de Junts i 61 vots en contra del PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP.

Amb el segon intent fallit per ser investit, ERC i Junts tindran fins al 26 de maig --compten dos mesos des de la primera votació-- per desencallar les negociacions i evitar la repetició electoral.

Si en aquests dos mesos ni Aragons ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automticament el Parlament i es convocarien eleccions a mitjans de juliol, fet que no ha passat mai, a excepció de la legislatura anterior, quan va córrer aquest termini després de la inhabilitació de Quim Torra perqu no es va presentar cap candidat per substituir-lo, per no després del fracs d'un candidat en la investidura just després dels comicis.

PRECEDENTS

En la histria del Parlament tampoc no hi ha cap precedent que un candidat a la presidncia s'hagi tornat a presentar a la investidura després d'haver fracassat en les dues primeres votacions.

Tant Carles Puigdemont com Quim Torra van ser investits durant aquest termini de dos mesos, per ho van fer després de canviar el candidat a la presidncia que s'havia presentat en un inici.

El 2015, Artur Mas havia fracassat en la primera i segona volta, i JxSí va acordar amb la CUP investir Puigdemont el 10 de gener del 2016, just el dia que acabava el termini per evitar la repetició electoral, i el 2018, després de les investiduras fallides de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Snchez, Junts va plantejar Torra per ser presidenciable i va ser elegit dies abans d'esgotar el termini.

FALTA D'ACORD AMB JUNTS

La investidura d'Aragons ha tornat a fracassar en aquesta segona volta per la falta d'acord amb Junts, als qui el candidat republic s'ha adreat durant el seu discurs perqu considera que no hi havia "motius de pes que justifiquin allargar la formació del Govern".

"El que podem fer avui, no hem d'esperar dos mesos a fer-ho. Ni dos mesos ni dues setmanes ni dos dies. Perqu ens va la credibilitat del projecte que compartim, per, sobretot, per responsabilitat amb una ciutadania que est esgotada", ha afirmat.

Durant la intervenció, Aragons s'ha reafirmat en el programa de govern que va plantejar en el ple de divendres, ha sostingut que les diferncies no són sobre les polítiques que ha de fer el nou Govern, sinó sobre l'estratgia independentista, i ha reconegut el Consell per la República, tot i que ha apostat per coordinar-se per deixant clar que no acceptaria "substitucions ni tuteles".

Precisament el Consell per la República ha estat un dels esculls de les negociacions: Junts vol que tingui més pes i sigui l'espai de coordinació de l'estratgia independentista, mentre que ERC en un inici ho rebutjava, per aquests darrers dies s'ha obert que pugui ser l'rgan que ocupi la direcció estratgica del procés sobiranista, tot i que ho condiciona al fet que primer es reformuli per integrar els principals partits i entitats independentistes.

L'aposta de Junts provocaria restar a la Generalitat potestat per prendre decisions de pes en l'estratgia independentista; unes competncies que guanyaria l'rgan que dirigeix Carles Puigdemont, en una proposta que coincideix amb el moment en qu Junts ha perdut la presidncia del Govern en favor del republic Pere Aragons --si hi ha acord--, per la qual cosa ERC recela d'aquest pla.

No obstant aix, la portaveu de Junts, Gemma Geis, ha negat que la seva formació vulgui imposar tuteles a Aragons, per li ha demanat "flexibilitat" i que reconegui que ERC té 33 diputats i no 68.

La dirigent de Junts ha destacat que estan més prop de pactar que divendres i ha confiat que arribaran a un acord els prxims dies o setmanes, per ha instat els republicans a pactar una unitat d'acció dels partits independentistes a Madrid i una estratgia conjunta des de "l'exili" a Europa.

A més, ha qüestionat la premissa d'Aragons que els obstacles per desencallar les negociacions són únicament sobre l'estratgia independentista, perqu ha criticat l'acord entre ERC i la CUP, que ha titllat d'"estril" perqu assegura que no els interpella.

Segons ella, aquest pacte s'allunya del projecte que vol Junts per Catalunya i ha criticat especialment l'acord per impulsar un pla pilot sobre una renda bsica universal, una crítica que ha provocat que la cupaire Eullia Reguant sortís a la palestra a advertir que aquest punt "no es toca".

El fracs de l'intent d'Aragons d'aconseguir la presidncia de la Generalitat posa sobre de relleu que les diferncies entre les dues principals forces independentistes --ERC i JxCat-- manifestades aquests anys no s'han superat i auguren un mandat ple de desacords o directament una legislatura inexistent si és que els dos prxims mesos no aconsegueixen segellar un pacte de govern.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés