Publicat 19/12/2020 11:04CET

El Parlament tanca la XII legislatura amb 32 lleis aprovades en tres anys

Acaba l'any amb més iniciatives aprovades malgrat la pandèmia

BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -

El Parlament es dissoldrà aquest dimarts després que no s'hagi presentat cap candidatura a la investidura, després de la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, i tancarà així la XII legislatura de la cambra amb 32 lleis aprovades.

D'aquestes 32 iniciatives legislatives, 19 s'han aprovat al 2020, un balanç que pràcticament duplica les 10 que es van aprovar al 2019, malgrat que hi va haver diverses setmanes d'aturada per la pandèmia del coronavirus i el confinament.

A més, aquest any supera amb escreix les tres lleis que es van aprovar al 2018, tot i que cal tenir en compte que els primers mesos d'aquest any van estar influïts per les investiduras fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i el Govern no es va constituir fins al maig, i fins llavors va continuar vigent l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

D'aquesta manera, el 2020 ha estat l'any en què més lleis s'han aprovat de tota la legislatura, i s'han recuperat xifres d'aprovació d'altres anys, com al 2017, en què es van aprovar 20 lleis, o al 2015, quan es va donar llum verda a 25.

Arran de la pandèmia, que va obligar a suspendre gran part de l'activitat parlamentària durant diverses setmanes, la feina parlamentària s'ha hagut d'adaptar a l'àmbit virtual i els plens s'han celebrat amb un format reduït aquests darrers mesos.

PRIMERS PRESSUPOSTOS DES DEL 2017

De les 32 lleis que s'han aprovat en aquest període legislatiu, destacquen els Pressupostos de la Generalitat de 2020 perquè són els primers que s'aproven des del 2017, gràcies a un acord entre el Govern i els comuns, i els únics de la legislatura després de tres anys en què s'ajornava l'aprovació dels comptes catalans, i que van permetre incrementar la despesa en 3.070 milions d'euros.

També destaca l'aprovació per unanimitat de la creació de l'Agència de Salut Pública al novembre del 2018, que va ser la primera que va aprovar l'Executiu de l'expresident Quim Torra i que va permetre restituir la personalitat jurídica d'aquest òrgan, que s'havia perdut al 2014 sota el mandat de l'expresident Artur Mas, i la de limitació dels preus del lloguer al setembre del 2020, que va tirar endavant després d'un acord d'última hora.

ALTRES LEGISLATURES

En comparació de legislatures anteriors, en aquest mandat han obtingut el 'sí' del Parlament 32 lleis, 8 més que la darrera legislatura, en què la cambra va donar llum verda a 26 lleis --entre aquestes les lleis de 'desconnexió'--, tot i que va durar un any menys --va ser de finals del 2015 a finals del 2017 i va acabar després de l'1-O, la declaració d'independència i l'aplicació del 155--.

En canvi, si es compara la present amb la X legislatura (2012-2015), la xifra total de lleis aprovades pràcticament es dobla, perquè durant aquest període el Parlament va aprovar 49 lleis.

Per l'impacte del coronavirus i la gestió del Govern, la XII legislatura ha estat la que més decrets llei del Govern ha validat dels últims anys, amb 66 --39 per la pandèmia--, i n'ha derogat tres, mentre que en la passada legislatura es van validar 13 decrets i en l'anterior 19.

A més, una de les activitats parlamentàries més destacades d'aquesta legislatura han estat les comissions d'investigació, perquè se n'han engegat quatre: sobre els atemptats del 17 d'agost del 2017; sobre el projecte Castor; sobre la gestió de residències de gent gran, i sobre l'aplicació del 155, que va permetre als exconsellers presos per l'1-O tornar al Parlament a comparèixer.

XOCS AMB ELS TRIBUNALS

La legislatura va començar marcada per l'empresonament dels presos sobiranistes i la vigència del 155, i des que va començar els xocs amb els tribunals van ser constants: primer les investiduras fallides de Puigdemont, Sànchez i Turull --empresonat abans de sotmetre's al segon debat d'investidura-- i després les suspensions dels presos com a diputats del Tribunal Suprem (TS), que van provocar una de les crisis JxCat-ERC.

A més, aquests tres anys el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès diverses iniciatives aprovades al ple del Parlament, referides al rei Felip VI i al dret a l'autodeterminació, i fins i tot va enviar un incident d'execució al president de la cambra, Roger Torrent, advertint-lo de possibles responsabilitats penals.

Un altre moment de judicialització de l'activitat parlamentària ha estat la inhabilitació de l'expresident Quim Torra, primer com a diputat del Parlament --que li va retirar l'acta-- i més tard com a president, cosa que va precipitar la fi de la legislatura.

DE LA CRISPACIÓ A LA PANDÈMIA

Un altre aspecte recurrent en la legislatura ha estat l'elevada crispació, especialment entre partits independentistes i constitucionalistes: primer, pels llaços grocs en record dels presos sobiranistes; després per qüestions com la sentència de l'1-O i l'empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme.

En aquesta legislatura Torrent ha arribat a expulsar de l'hemicicle dos diputats: Santi Rodríguez (PP) a l'abril del 2019 i Carlos Carrizosa (Cs) el 26 de setembre d'aquest any, mentre que, des de la restitució del Parlament, només s'havia produït una expulsió, al 1994: la del llavors portaveu del PP, Josep Adobo, tot i que va demanar disculpes i es va poder reincorporar en la mateixa sessió.

No obstant això, la pandèmia ha canviat aquesta dinàmica, i la crispació i el to dels plens s'ha relaxat, sobretot després que el focus del debat polític s'hagi desplaçat del procés independentista a la gestió de la crisi sanitària.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés