El Parlament tanca l'any amb deu lleis aprovades i més de 40 pendents

Publicat 30/12/2019 14:06:32CET
Hemicicle del Parlament de Catalunya durant una sessió plenària
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Supera el balanç del 2018 però queda lluny d'altres anys

BARCELONA, 30 des. (EUROPA PRESS) -

El Parlament tanca l'any 2019 amb deu lleis aprovades i té més de 40 iniciatives legislatives pendents de tramitació, un balanç que supera el de l'any 2018 però queda encara lluny d'altres anys.

De la desena de lleis aprovades per la cambra aquest any, set han estat a iniciativa dels grups i tres han estat proposades pel Govern de Quim Torra, i destaquen una que modifica el sistema d'elecció de la direcció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) --proposta per tots els grups de manera conjunta--, i la restitució de l'Agència Catalana de Salut Pública --presentada per l'executiu català--.

Aquesta xifra de deu lleis aprovades supera les tres que es van aprovar el 2018, tot i que aquell any va estar marcat per l'aplicació de l'article 155, amb el Govern intervingut i el Parlament paralitzat durant mig any pels obstacles per investir un president de la Generalitat i de constituir l'executiu català.

No obstant això, queda lluny de les xifres d'aprovació d'altres anys, com el 2017 en què es van aprovar 20 lleis --dues d'elles van ser la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica--, malgrat que l'activitat parlamentària també es va paralitzar en els darrers mesos per l'1-O i el 155; i com el 2015, quan es van aprovar 25 iniciatives --el 2016 també hi va haver un balanç baix amb cinc lleis aprovades--.

Aquestes deu lleis aprovades el 2019 contrasten amb les 43 que la cambra té encara pendents: sis són projectes de llei del Govern --com la denominada llei Aragonès--, i 37 dels grups parlamentaris.

D'aquesta manera, el Parlament entrarà al 2020 amb més de 40 iniciatives legislatives per abordar i en els primers mesos de l'any es pot afegir el projecte de pressupostos de la Generalitat del 2020 que el Govern està negociant amb els comuns, i que és d'especial rellevància perquè des del 2017 el Govern no aconsegueix portar uns comptes a la cambra catalana.

A més, durant el proper any continuaran les comissions d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 i dels atemptats de Barcelona i de Cambrils (Tarragona) del 17 d'agost del 2017, tot i que la seva activitat s'està veient minvada perquè molts dels citats a comparèixer, principalment membres de l'actual Govern de Pedro Sánchez i de l'anterior Govern de Mariano Rajoy, han rebutjat assistir.

ENFRONTAMENTS AMB ELS TRIBUNALS

Durant el 2019, l'activitat de la cambra catalana ha tornat a estar marcada pels enfontaments amb els tribunals: amb el Tribunal Suprem (TS) pels diputats de JxCat i ERC empresonats, i amb el Tribunal Constitucional (TC), que ha suspès diverses iniciatives.

D'una banda, el Parlament va començar l'any amb les majories modificades després que a mitjan 2018 el Suprem suspengués els diputats a la presó per l'1-O, cosa que va provocar una crisi entre JxCat i ERC sobre com abordar aquesta situació i va deixar els partits independentistes sense majoria en l'hemicicle.

Aquesta circumstància va canviar al maig d'aquest any després que Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat), que no podien votar al Parlament, van deixar la seva acta per ser diputats al Congrés després de les eleccions generals del 28 d'abril i d'aquesta manera els partits independentistes van recuperar la majoria absoluta, tot i que encara hi ha dos diputats --Carles Puigdemont (JxCat) i Toni Comín (ERC)-- que no voten als plens.

D'altra banda, la cambra catalana ha continuat els seus enfrontaments amb el TC, que ha suspès diverses iniciatives que reprovaven el rei Felip VI i reivindicaven el dret a l'autodeterminació, entre d'altres qüestions.

Especialment rellevant va ser la decisió del TC a l'octubre de suspendre diversos punts d'una resolució aprovada al juliol en la qual el Parlament reafirma el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació, perquè amb la suspensió va enviar un incident d'execució al president del Parlament, Roger Torrent, i a la resta de membres de la Mesa, i els va advertir de possibles responsabilitats penals si no paralitzen iniciatives sobre l'autodeterminació.

Així i tot, la cambra catalana ha aprovat després de la sentència de l'1-O diverses mocions i resolucions dels partits independentistes en les quals el Parlament reivindica la seva voluntat d'exercir l'autodeterminació desobeïnt el Constitucional, malgrat que les formacions sobiranistes han buscat fórmules per evitar les suspensions i incórrer en un delicte de desobediència.

Contador