Publicat 31/7/2019 10:50:23 +02:00CET

El Parlament tanca el curs amb sis lleis aprovades i 46 pendents de tramitar

Ple del Parlament
DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

La cambra consolida el descens de la seva activitat legislativa des de l'1-O i el 155

BARCELONA, 31 jul. (EUROPA PRESS) -

El Parlament tanca les portes aquest dimecres pel període vacacional d'agost i conclou un curs parlamentari en el qual ha aprovat sis lleis i en deixa 46 pendents de tramitar.

Des del setembre del 2018, quan va començar el curs, la cambra catalana ha aprovat sis lleis: cinc d'elles proposicions de llei impulsades pels grups i un projecte del Govern --de restitució de l'Agència de Salut Pública--, que ha estat la primera i única llei que ha aprovat l'executiu de Quim Torra en aquesta legislatura.

Les normes aprovades a proposta dels grups són la que modifica la Renda Garantida de Ciutadania (RGC); la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès; la modificació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA); la reforma de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic, i una llei d'espais agraris.

El 2018-2019 segueix una tendència semblant a l'anterior curs en nombre de lleis aprovades, quan es van validar cinc normes, però gran part d'aquest curs va estar afectat per l'1-O, la declaració d'independència, el 155 i les investiduras fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que van paralitzar la cambra durant diversos mesos.

No obstant això, en comparació amb el curs 2016-2017, anterior al moment àlgid del procés independentista, s'evidencia com ha descendit l'activitat parlamentària durant aquesta legislatura, perquè en aquell període es van aprovar 22 lleis.

COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ

Durant aquest curs el Parlament també ha validat 16 decrets del Govern i té 46 lleis pendents de tramitació: set d'elles són projectes de l'executiu i 39 proposicions dels grups.

Una de les principals activitats que ha tingut la cambra han estat les tres comissions d'investigació que estan en funcionament actualment, una sobre els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils (Tarragona), una sobre l'aplicació del 155 i una altra sobre el magatzem de gas Castor.

A més, el ple ja va aprovar crear una altra sobre els abusos sexuals a menors a centres educatius, tot i que encara ha de constituir-se, i ha d'abordar-ne una sobre l'1-O, que compta amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, per la qual cosa el que garanteix els suports per crear-la.

TOPADA AMB EL TC

Durant aquest període de sessions, la cambra ha tingut més litigis amb els tribunals, com ha estat habitual aquests darrers anys marcats pel procés independentista.

El Parlament va aprovar crear una comissió d'investigació sobre les possibles activitats "irregulars" de la monarquia espanyola, però el Tribunal Constitucional (TC) la va suspendre.

El TC també va anul·lar una resolució que va aprovar la cambra, que reprovava el rei Felip VI pel seu discurs després de l'1-O i apostava per abolir la Monarquia, encara que en l'últim ple es va aprovar una resolució que reafirma el rebuig del Parlament al monarca.

CANVI DE MAJORIES

Així mateix, el Parlament arrossegava de l'anterior curs la suspensió dels presos sobiranistes per part del Tribunal Suprem, la qual cosa va provocar una crisi entre JxCat i ERC sobre com aplicar aquesta suspensió i va acabar amb un canvi en les majories del ple.

Els diputats suspesos d'ERC es van acollir a una fórmula perquè el grup mantingués el seu nombre de diputats, però els de JxCat la van rebutjar i es van quedar sense dret a vot, per la qual cosa l'independentisme va perdre la majoria absoluta en el ple durant gairebé 10 mesos en els quals els grups del Govern van arribar a perdre gairebé un centenar de votacions.

Al maig, els diputats de JxCat Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull van renunciar al seu escó al Parlament després d'haver estat elegits diputats al Congrés en les eleccions generals del 28 d'abril i des de llavors els grups independentistes --JxCat, ERC i la CUP-- han recuperat la majoria absoluta.

Malgrat això, el Govern no té garantida l'estabilitat, perquè els quatre diputats cupaires s'han mostrat molt crítics amb la tasca de l'Executiu català en aquest mandat, de manera que JxCat i ERC no tenen assegurats els seus vots.