David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Obrir el 2022 amb 35 lleis pendents i diversos diputats amb causes judicials
BARCELONA, 31 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha tancat l'any 2021 sense haver aprovat cap llei més enll dels Pressupostos de la Generalitat per 2022 a i la llei d'acompanyament als comptes, i obrir el nou any amb 35 lleis pendents i 5 comissions d'estudi.
Aquesta baixa activitat parlamentria contrasta amb les 19 lleis aprovades el 2020, les 10 de 2019 i les 3 de 2018 --part d'aquest any va estar marcat per l'aplicació del 155--, i es pot atribuir a la paralització de la Cambra per les eleccions del 14 de febrer i les dificultats per arrencar la legislatura i formar Govern.
El 2021 ja va comenar amb el Parlament dissolt per la convocatria electoral, i en els tres primers mesos de l'any va estar pilotat per la Diputació Permanent, que es va encarregar d'aprovar decrets del Govern davant la pandmia i també va acollir les compareixences de membres del Govern per explicar les mesures sobre el coronavirus i sobre els disturbis provocats per les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasel.
PARLISI PER LA INVESTIDURA
Després dels comicis del 14 de febrer, la nova legislatura es va constituir el 13 de mar triant Laura Borrs presidenta del Parlament, i aquí van comenar els terminis de la investidura.
La manca d'acord entre ERC i Junts i els dos intents fallits per investir Pere Aragons van dilatar la parlisi a la Cambra durant la primera meitat de l'any fins que els socis del Govern van desbloquejar les negociacions i el 21 de maig el candidat republic va ser investit president de la Generalitat.
Amb el Govern constitut, el Parlament va comenar la seva activitat habitual, que en l'últim tram de l'any s'ha centrat en la tramitació dels Pressupostos, a més de comenar a tramitar iniciatives legislatives, validar decrets del Govern i engegar diverses comissions d'estudi.
Així, les úniques lleis aprovades enguany han estat els Pressupostos catalans per 2022 i la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic que l'acompanya, que han tirat endavant grcies a l'aval dels comuns i després del fracs de les negociacions amb la CUP, a qui el Govern havia fixat com a soci prioritari; i és la primera vegada des de 2010 que els Pressupostos estaran vigents l'1 de gener.
A més, aquest any el Parlament ha validat 26 decrets llei del Govern, prcticament la meitat que l'any anterior, en qu es van validar 50, una xifra rcord, per ser la manera en qu l'Executiu va prende mesures urgents per fer front a la pandmia, mentre que el 2021, amb la millora de la situació sanitria, hi ha hagut tant decrets sobre el coronavirus com d'altres temes, com les energies renovables i la violncia vicaria.
LLEIS PENDENTS
Després d'aquest any amb baixa activitat legislativa, la Cambra obrir el nou any amb 3 projectes de llei impulsats pel Govern en tramitació i 26 proposicions dels grups, a més de 5 iniciatives legislatives populars (ILP) i 1 proposta de llei per portar al Congrés.
A banda de la llei de la cincia i la llei de mesures organitzatives en l'mbit de l'atenció sociosanitria, entre els projectes de l'Executiu hi ha crear el fons que el Govern va impulsar per fer front a les fiances que demanava el Tribunal de Comptes a desenes d'ex-crrecs de la Generalitat per la política exterior durant el procés independentista i que el Parlament va validar com a decret per també va aprovar tramitar-lo com a projecte de llei per incorporar les modificacions que suggeria el Consell de Garanties Estatutries (CGE).
Una altra de les activitats parlamentries que hi haur aquest any seran les 5 comissions d'estudi que estan actives, entre les quals destaca la que aborda el model policial presidida per la líder de la CUP en el Parlament, Dolors Sabater.
JUDICIALITZACIÓ
Encara que el 2021 la judicialització de la política catalana habitual des de l'inici del procés independentista no ha afectat tant a l'activitat parlamentria com anys anteriors, 2021 acaba amb la inhabilitació del diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa, Pau Juvill, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobedincia quan era regidor a Lleida.
De moment, la Comissió de l'Estatut del Diputat va acordar mantenir l'escó a Juvill fins que hi hagi sentncia ferma, per la Junta Electoral Central (JEC) ja ha ems una resolució defensant que hauria d'haver perdut l'acta de diputat i va demanar a la Cambra informar sobre les decisions que havia pres, per la qual cosa pot suposar un nou litigi a inicis de l'any.
A més de Juvill, hi ha diversos diputats amb causes judicials obertes que poden avanar i la més rellevant és la que té la presidenta del Parlament, Laura Borrs, per presumptes irregularitats quan dirigia la Institució dels Lletres Catalans (ILC) i que ara mateix est en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
De fet, una de les incgnites ser quines decisions es prendran si Borrs acaba sent inhabilitada, una qüestió que ja va suscitar una polmica a l'octubre quan els serveis jurídics de la Cambra van elaborar un informe que planteja suprimir l'article 25.4 del reglament que estableix la suspensió d'un diputat quan se li obre un judici oral per una causa relacionada amb la corrupció, una modificació que podria beneficiar la presidenta del Parlament, per que de moment cap grup ha plantejat dur a terme.
Més enll de Borrs, també tenen causes judicials que podrien acabar amb la seva inhabilitació els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O; la també republicana Meritxell Serret que va tornar de Blgica; el de Junts Lluís Puig que segueix a Brusselles, i Dolors Sabater (CUP) per un presumpte delicte de prevaricació quan era alcaldessa de Badalona.
