BARCELONA, 17 abr. (EUROPA PRESS) -
La Mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts seguir tramitant la reforma de la Llei de Presidència que impulsa JxCat perquè la Cambra pugui fer investidures a distància, sense que el candidat hagi d'estar a l'hemicicle.
Fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que la decisió s'ha pres amb els vots de JxCat i ERC, que tenen majoria a l'òrgan rector de la Cambra.
JxCat i ERC han anat rebutjant les successives impugnacions de l'oposició; l'última, una petició de reconsideració del PP descartada aquest mateix dimarts.
A petició de diversos grups de l'oposició, la Mesa també envia la reforma de la llei --i les esmenes que JxCat va presentar després-- al Consell de Garanties Estatutàries perquè dictamini si respecta l'Estatut i la Constitució.
Altres fonts parlamentàries han explicat que, com la llei s'està tramitant per la via d'urgència, ara el Consell de Garanties té per pronunciar-se 7 dies hàbils des que rebi la petició de dictamen.
Si el Consell --els dictàmens del qual no són vinculants-- pren en consideració la petició de dictamen aquest dimarts o aquest dimecres, el seu pronunciament hauria d'estar llest per a finals de la setmana que ve.
Quan el Consell es pronunciï, s'obrirà un període perquè els grups puguin presentar esmenes per adaptar la norma a les eventuals consideracions que faci aquest òrgan.
LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT
Malgrat que el candidat de JxCat a la Presidència segueix sent Jordi Sànchez, JxCat segueix contemplant investir Carles Puigdemont malgrat que estigui a Berlín.
JxCat sempre ha afirmat que qualsevol investidura que no sigui la de Puigdemont seria "provisional", és a dir, que en algun moment de la legislatura volen retornar al càrrec a l'expresident.
En tramitar-se per la via d'urgència, la llei per investir a distància a Puigdemont podria estar llesta abans del 22 de maig, que és quan finalitza el termini per formar Govern i evitar unes eleccions anticipades.
El principal obstacle que podria trobar-se JxCat és que el Consell posés en dubte la legalitat de la llei, i també que l'oposició decidís impugnar-la davant el Tribunal Constitucional.
