No prospera, no obstant això, un punt d'una resolució d'ERC que criticava el "dèficit crònic" d'inversions
BARCELONA, 17 jul. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha reprovat aquest dijous al Govern per la seva "mala gestió" de les infraestructures de transport i mobilitat urbanes així com per la seva falta d'ambició a l'hora de reclamar al Govern central inversions pendents i per al manteniment de les que són titularitat estatal, com l'AP-7 i la xarxa ferroviària d'Adif i Renfe.
En el debat monogràfic sobre infraestructures que s'ha celebrat en el Parlament, aquest punt d'una proposta de resolució de Junts ha tirat endavant amb el suport d'aquest grup, PP, Vox i AC, el rebuig de PSC-Units i l'abstenció d'ERC i Comuns.
Aquesta reprovació se suma a la que, en un altre debat monogràfic al març, es va aprovar contra la gestió de Rodalies de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, i en el que es va reprovar també al ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente.
El punt de la resolució de Junts aprovat apunta que no han observat "cap canvi d'actitud" del Govern fruit dels acords i les reprovacions del monogràfic, motiu que els ha portat a demanar de nou la reprovació de la seva gestió sobre aquest tema.
No obstant això, no ha prosperat un punt d'una altra proposta de Junts que recriminava, textualment, el col·lapse generalitzat de les infraestructures que atribuïa al "dèficit històric d'inversions" de l'Estat a Catalunya.
En aquest punt, Junts, ERC, CUP i AC han votat a favor i PSC-Units, Comuns, PP i Vox en contra.
En la mateixa línia, tampoc ha tirat endavant una altra resolució d'ERC que lamentava "la situació persistent de dèficit crònic d'inversió" per part de l'Estat a Catalunya, que xifrava la inversió pressupostada i no executada entre el 2015 i el 2022 en 5.029 milions d'euros.
ERC i Comuns han recolzat aquest punt, en el que PSC-Units, CUP i AC s'han abstingut, i Junts, PP i Vox han votat en contra.
PLA D'INFRAESTRUCTURES
De les propostes de resolució de PSC-Units, ha tirat endavant per unanimitat el punt que reclama a la Generalitat la redacció d'un Pla d'Infraestructures de Transports de Catalunya per al període 2025-2050, i a incloure una previsió econòmica de les inversions i una programació temporal per a la seva execució.
No obstant això, s'ha rebutjat negociar amb el Govern central un calendari d'execució de les obres d'ampliació de l'AP-7, de l'AP-2 i de millora dels seus enllaços, però sí ha tirat endavant l'exigència d'ERC al Govern de construir el tercer carril de l'AP-7 para cada sentit.
En la mateixa línia de la resolució dels socialistes, ha prosperat una de Junts que insta al Govern a redactar, abans del primer semestre de 2026, aquest pla d'infraestructures, integrant projectes pendents o en curs per "planificar una xarxa de ferrocarrils i carreteres que connecti i equilibri la totalitat del territori i potenciï i integri el conjunt del sistema aeroportuària català així com també el portuari", entre altres objectius.
RONDA NORD
Sobre la Ronda Nord, el Parlament ha rebutjat una proposta de resolució del PP que emplaça al Govern a "executar completament" l'obra, que ha d'unir Terrassa i Sabadell, passant per Castellar del Vallès.
També s'ha tombat una altra dels Comuns que reclamava "paralitzar" l'obra mentre no s'hagi avaluat la seva viabilitat amb criteris de sostenibilitat i alternatives de transport públic.
MECANISMES DE CONTROL
També ha tirat endavant un punt dels Comuns que demana reforçar els mecanismes de control, fiscalització i transparència en l'obra pública i les concessions administratives per garantir una "traçabilitat econòmica i documental completa i eficaç de totes les fases" de la contractació pública.
Per part d'ERC, s'ha aprovat la seva petició d'evitar que els grans projectes d'infraestructures siguin "en benefici de l'afany de lucre privat d'algunes constructores d'obra pública i d'aquells responsables polítics que se serveixen del seu càrrec per malversar".
"Catalunya no és una excepció amb aquestes pràctiques corruptes que han esquitxat l'administració de la Generalitat de Catalunya i algunes administracions locals, com en els casos del 3%, Mercuri i Pretòria", afegeixen en aquest punt.
