L'independentisme no aconsegueix consensuar com eludir el TC però vota conjuntament les seves esmenes
BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
El Parlament ha aprovat aquest dimarts una proposta de resolució que reivindica poder debatre i votar sobre l'autodeterminació a la cambra tot i que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès un punt que feia referència al dret d'autodeterminació, amb els vots de JxCat, ERC i la CUP.
Concretament, el punt que va suspendre el TC reiterava la defensa del dret d'autodeterminació i la reprovació de la Monarquia, per la qual cosa va quedar eliminat del text, però JxCat, ERC i la CUP han registrat unes esmenes que, o bé rebutgen la suspensió del punt i, per fer-ho, inclouen el redactat suspès, o bé reivindiquen "poder debatre i votar" l'autodeterminació.
L'independentisme pretenia que aquesta resolució fos la resposta conjunta a la sentència de l'1-O, però els partits no s'han posat d'acord per presentar una esmena conjunta per eludir el TC, han presentat esmenes per separat i han acordat donar-se suport entre ells, per la qual cosa totes han tirat endavant durant el ple del Parlament.
La resolució, que s'ha votat juntament amb les esmenes, ha comptat amb 68 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, 21 en contra del PSC-Units i el PP, i 8 abstencions dels comuns, mentre que Cs no ha participat en la votació perquè ha abandonat el ple.
L'esmena de la CUP rebutja la suspensió del TC del text suspès i afirma que l'actuació del tribunal és "contrària als drets fonamentals de llibertat d'expressió, ideològica i participació política".
Les esmenes d'ERC fan el mateix i a més expressen el seu suport al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la Mesa investigats per la Fiscalia i considera que "la persecució judicial de la Mesa del Parlament constitueix una greu vulneració de l'autonomia parlamentària i de la inviolabilitat dels diputats".
Les de JxCat també critiquen la suspensió del TC, rebutgen les ingerències del TC amb l'objectiu de limitar el debat democràtic que lesionen l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra i atempten contra els drets dels diputats", i acusen el tribunal d'haver-se convertit en un instrument de l'Estat per silenciar les demandes democràtiques dels catalans, segons el text.
A més, "reivindica poder debatre i votar sobre el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la Monarquia i el reconeixement de sobirania de Catalunya i el seu dret a decidir", que són elements del punt suspès pel TC.
REBUIG A LA SENTÈNCIA
De la resta de la proposta presentada pels tres grups, destaca l'objectiu pel qual es presenta: el rebuig a la sentència de l'1-O perquè és "injusta i limita l'exercici dels drets fonamentals i s'emmarca en una deriva autoritària de l'Estat que afecta els demòcrates".
També demana la llibertat dels dirigents polítics empresonats, reitera que el conflicte a Catalunya és polític i que no es pot resoldre mitjançant els tribunals i acusa l'Estat "d'imposar la criminalització generalitzada de la dissidència política".
DEBAT
Vidal Aragonès (CUP) ha fet autocrítica per la resposta a la sentència, que ha qualificat de salvatjada, ha criticat la suspensió del TC, i ha avisat: "Ni ho aconseguiran mai. Ja ens poden fer el que vulguin, que mai seran els que determinin de què parlem", i ha carregat contra la Monarquia, ha sostingut.
La portaveu d'ERC, Malta Vilalta, ha destacat que la resolució aprovada no serà la solució al conflicte i que, després de la seva aprovació, ha arribat el moment del diàleg amb el Govern central per apostar per la via política amb una taula de negociació "al servei del país, per començar a construir la solució democràtica", i paral·lelament ha instat a continuar al carrer, a les institucions i en l'àmbit internacional.
De JxCat, Elsa Artadi ha afirmat que la sentència evidencia que els presos sobiranistes són "presos polítics", ha defensat que, fins i tot en aquesta situació, estan disposats a dialogar amb l'Estat, però ha advertit que no serà possible si el Govern central continua recorrent al TC iniciatives del Parlament, i ha reconegut que no han estat a l'alçada en la resposta institucional a la sentència.
Lorena Roldán (Cs) ha qualificat el Govern d'insurrecte com l'anterior i ha assenyalat Torrent com aquell que ha fet possible que es debati i voti la resolució que ha afirmat que serà tombada pel TC: "Va en contra de la legalitat. Què pretenen amb aquesta resolució? És que no han fet prou mal a Catalunya?"; mentre Alejandro Fernández (PP) ha qualificat la iniciativa independentista d'enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir.
Ferran Pedret (PSC) creu que la proposta és una "legítima expressió de disconformitat" amb la sentència i la suspensió del TC, però que constata que estan lluny de solucions polítiques -ha proposat uns consensos mínims per abordar-les-, després que Marta Ribas (comuns) hagi dit que el Parlament ha de poder parlar de tot i que la iniciativa arriba tard, en un moment d'esperança amb l'acord de govern entre PSOE i Unides Podem, segons ella.
