BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dijous amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i l'oposició de PP i l'abstenció de C's recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la Llei de Racionalitat i Sostenibilitat de l'Administració Local que impulsa el Govern espanyol perquè considera que vulnera competències de la Generalitat i soscava l'autonomia municipal.
El recurs del Parlament se sustenta en el dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries en què per unanimitat s'apunta que 24 preceptes relacionats amb l'article primer de la norma --que modifica aspectes de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local-- vulneren competències de la Generalitat i "no troben empara" en la Constitució.
Els magistrats sostenen que la reforma limita "significativament" la llista de matèries que són competència exclusiva dels municipis, i no deixa marge a la Generalitat perquè pugui ampliar aquestes competències en funció de les peculiaritats de cada ajuntament.
Així, la majoria de preceptes que vulneren les competències de la Generalitat en autonomia local previstes a l'Estatut ho fan perquè l'Estat sobrepassa la seva capacitat per fixar un mínim comú denominador sobre les competències municipals i impedeix que l'executiu català pugui ampliar-les.
El diputat de CiU i alcalde de La Seu d'Urgell (Lleida), Albert Batalla, ha sostingut que la reforma és "dolenta per a Catalunya, molt dolenta per als ajuntaments i nefasta per als ciutadans", i ha celebrat que el Parlament se sumi a l'ofensiva institucional de Govern i ajuntaments catalans contra la Llei.
El diputat d'ERC Marc Sanglas ha considerat que la reforma local és "una baula més en la cadena que impulsa l'Estat en el procés de recentralitzar-ho tot", i ha acusat el Govern que presideix Mariano Rajoy de voler tornar els ajuntaments a un model propi del segle passat.
Des del PSC, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Núria Parlon, ha censurat que "sota un criteri d'aparent eficiència econòmica" la llei debiliti els ajuntaments i la seva capacitat per prestar serveis socials, a més de condicionar com ha de desenvolupar la Generalitat competències que li són exclusives.
El diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch ha advertit que qui s'oposi al recurs del Parlament "està prioritzant el centralisme i la submissió a l'Estat a la defensa de l'Estatut i l'autonomia local", i ha reclamat que la futura llei de governs locals que ha d'aprovar el Parlament no sigui semblant a la norma impulsada pel Govern espanyol.
Quim Arrufat (CUP) ha assegurat que cal sortir de la crisi "posant les institucions al servei de la gent" i reforçant la participació ciutadana, dos objectius que es contraposen a l'esperit de la reforma local, que es veu supeditada als interessos dels mercats.
Des de C's, el seu portaveu, Carina Mejías, ha explicat que, malgrat els dubtes que ha generat la llei, no se sumaran "al 'no' a tot", i ha defensat la necessitat de fixar límits per evitar la duplicitat d'organismes i regular les retribucions d'alcaldes per evitar que alguns puguin cobrar més que el president del Govern espanyol.
La diputada del PP Alicia Alegret ha retret a la resta de grups que critiquin la reforma però no proposin alternatives, i ha defensat que la llei permetrà un estalvi de 8.000 milions d'euros fins al 2019 i impedirà que els ajuntaments que no tinguin les arques sanejades prestin serveis que no poden finançar.
RETRIBUCIONS DELS ALCALDES
L'òrgan consultiu de la Generalitat veu inconstitucional també que la llei determini els sous dels alcaldes basant-se en la mida dels municipis, ja que considera que la proposta del Govern espanyol no deixa "marge suficient perquè les autonomies puguin adaptar-lo a les particularitats de determinats municipis".
El Consell considera que l'escala de retribucions prevista impedeix a la Generalitat tenir en compte aspectes com els serveis a prestar pels ajuntaments o la complexitat organitzativa dels municipis de gran població "per desenvolupar les seves pròpies polítiques de contenció de la despesa".
El dictamen qüestiona també que es redueixi la capacitat de la Generalitat per incidir en la creació i fusió de municipis, i posa en dubte que s'atorguin a les diputacions provincials capacitat per impulsar serveis municipals sempre que consideri que en pot abaratir el cost efectiu.
