Publicat 30/09/2021 21:49CET

El Parlament recolza la taula de diàleg i rebutja un referèndum en aquest mandat

(I-D) El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un debat de Política General en el Parlament de Catalunya, a 30 de septie
Joan Mateu - Europa Press

El Debat de Política General mostra les diferències estratègiques de l'independentisme

BARCELONA, 30 set. (EUROPA PRESS) -

El Debat de Política General ha deixat el Parlament dues conclusions que dibuixen el rumb pel qual la majoria de la Càmera vol transitar durant aquest curs polític per solucionar el conflicte polític a Catalunya: recolzen l'aposta per la taula de diàleg i rebutgen celebrar un referèndum en aquest mandat.

Aquest full de ruta també ha escenificat les divergències entre els tres socis que van fer pujar a Pere Aragonès fins a la presidència de la Generalitat, que segueixen sense posar-se d'acord en com aconseguir el seu objectiu independentista, quatre anys després del referèndum de l'1-O i malgrat que ara compten amb una majoria en escons i en vots.

Les votacions de les propostes de resolució han posat de manifest que, malgrat les crítiques a la solució dialogada entre governs, la majoria de l'hemicicle segueix apostant per això, com es desprèn d'una proposta de resolució d'ERC que ha tirat endavant amb 74 vots a favor, 32 abstencions i 29 vots en contra.

Aquesta proposta insta el Govern a "avançar cap a una resolució democràtica del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, mitjançant l'impuls del procés de negociació articulat a través de la taula de diàleg i negociació política entre governs", i ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, ERC i els comuns i l'abstenció de Junts, mentre que Vox, la CUP, Cs i PP l'han rebutjat.

Aquesta votació ha posat de manifest que no hi ha 'quòrum' entre els socis de Govern en el que refereix a la utilitat d'aquest espai de diàleg, com també ho demostra una altra proposta de resolució --aquesta dels comuns-- que demanava el "suport al president de la Generalitat en l'impuls de la taula de diàleg; un diàleg i una negociació, que ha de ser de Govern a Govern, amb delegacions conformades únicament per membres del govern català i de l'espanyol".

La proposta dels de Jéssica Albiach ha comptat amb l'aval del PSC però també d'ERC i no obstant això ha estat rebutjada per Junts al costat de Vox, CUP, Cs i PP; que no han aconseguit que la proposta dels morats decaigués.

La conformació de la delegació catalana en aquest espai va suposar una nova fractura entre els socis de Govern, després que Junts, el dia abans de la reunió de la taula del 15 de setembre, anunciés a Aragonès que alguns dels seus candidats eren aliens al seu Executiu.

Aquesta decisió, que els de Carles Puigdemont defensen com a inalterable, va provocar que el president els apartés de la delegació que es va quedar sense membres de Junts, encara que Aragonès va insistir que al moment en què proposin membres del Govern podran asseure's a la taula i formar part de les negociacions.

Malgrat l'absència de Junts, el cap de l'Executiu català defensa que la delegació catalana representa al conjunt del Govern, "de Catalunya", va dir el dimarts en el seu discurs per obrir el Debat de Política General.

"La delegació catalana representada pel Govern a la taula representa a tota la societat", va resoldre durant la seva intervenció davant dels diputats i consellers de Junts presents a la Càmera catalana.

La proposta dels comuns, que formen part de la taula en estar al Govern, recull simplement els acords aconseguits entre la Generalitat i l'Executiu de Pedro Sánchez a la reunió de mitjans de setembre que posava les bases i metodologia de treball, però al seu torn posava a prova si realment el que diu Aragonès sobre que la delegació catalana representa també a la part de Junts en l'Executiu, és així o no.

Finalment, l'unitat del Govern no ha superat la prova i s'ha posat de manifest que Junts i ERC segueixen mantenint un pols: els de Puigdemont segueixen veient amb recel aquest espai i, sobretot, no estan disposats a presentar altres membres que els representin a la taula, mentre que els republicans mostren en el Parlament a través d'una resolució que la seva estratègia compta amb un ampli respatller a la Càmera.

NO Al REFERÈNDUM UNILATERAL

El respatller de la càmera a l'estratègia del diàleg contrasta amb el rebuig manifestat a una proposta de la CUP que demanava al Parlament comprometre's a celebrar un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura i instava el Govern a "iniciar immediatament els debats i treballs necessaris per garantir la seva realització", és a dir, dur-ho a terme independentment de l'acord amb el Govern.

La resolució no ha tirat endavant perquè només han comptat amb 9 vots favorables de la CUP, però també ha mostrat la distància que separa als socis de Govern: ERC ha emès 33 abstencions mentre que PSC-Units, Junts, els comuns, Vox i el PP, han sumat 87 vots en contra; Cs no ha participat a la votació.

Els 'cupaires' van fer pública la seva proposta i van posar-la en comú amb els seus socis del pacte d'investidura i van rebre les crítiques primer d'Aragonès --que els va advertir que se circumscriurien a l'acord segellat a principi de mandat que no inclou una data concreta per a l'autodeterminació-- i després del president de Junts a la Càmera, Albert Batet, que els va retreure no acordar prèviament la proposta.

REUNIÓ D'ÚLTIMA HORA

Abans de les votacions d'aquest dijous a la tarda, la CUP ha demanat a ERC i Junts una reunió per intentar convèncer-los que incloguessin el seu punt del referèndum dins d'una de les seves propostes de resolució conjuntes.

S'han mostrat disposats a canviar el redactat i especificar que només es recorregués a aquest referèndum unilateral en cas que la resta de vies que proposaven ERC i Junts no funcionés, però no han aconseguit el seu objectiu perquè els republicans insisteixen en no posar-se terminis i els de Puigdemont només veuen possible substituir l'1-O per un referèndum acordat, així que finalment, s'han quedat sols defensant el seu referèndum unilateral.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES LEGALS

Amb la seva resolució els 'cupaires' no aconsegueixen que el Parlament avali un referèndum sense acord, han evidenciat les distàncies entre ERC i Junts, però a més poden obrir un nou litigi judicial a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la resta de membres independentistes de la Mesa, que han permès la seva tramitació fent valer la majoria que tenen en aquest òrgan.

Malgrat les peticions de reconsideració de PSC, Vox, Cs i el PP, l'òrgan rector de la Càmera ha mantingut la proposta de la CUP, i des de diversos grups de l'oposició ja s'ha advertit que recorreran la proposta al Tribunal Constitucional.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés