David Zorrakino - Europa Press
BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha rebutjat aquest dijous en el Debat de Política General (DPG) que Junts plantegi la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en l'espai de negociació que tenen amb el PSOE a Suïssa.
La proposta de resolució, presentada per Junts, ha comptat amb el suport d'aquest grup, ERC, CUP i Comuns i amb el vot en contra de PSC-Units, PP, Vox i Aliança Catalana (AC).
Sota el títol de 'Pel reconeixement del conflicte polític', Junts recollia en un primer punt de la proposta la literalitat de l'acord de Brussel·les, i en un segon un punt que resava: "Fruit d'aquesta realitat històrica i de la necessitat compartida de resoldre el conflicte descrit, es plantejarà en l'espai de negociació habilitat a aquest efecte la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya".
Sí ha prosperat el primer dels punts, però no el segon, amb el qual Junts buscava que el president de la Generalitat, Salvador Illa, avalés la possible negociació d'un referèndum en la taula de negociació que els de Carles Puigdemont i el PSOE tenen a Suïssa.
També s'ha aprovat la defensa de Junts de la Llei d'Amnistia i l'emplaçament que fan al Govern perquè reclami al poder judicial espanyol que l'apliqui "de forma immediata i efectiva".
Sobre aquesta qüestió també ha tirat endavant la proposta d'ERC per a una aplicació "total i immediata" de l'amnistia, qüestió que no aborda cap de les resolucions registrades pels socialistes.
De fet, els socialistes s'han abstingut en la votació d'aquestes propostes sobre l'amnistia de Junts i ERC perquè "contemplen altres qüestions que no estan en el preàmbul de la llei", segons la portaveu parlamentària de PSC, Elena Díaz.
Sí aborden aquest tema els Comuns amb un text aprovat que reafirma el suport a la Llei d'Amnistia, reclama la seva aplicació immediata i rebutja "els intents de dilació constant que està realitzant una part del poder judicial.
Des de la CUP també critiquen l'aplicació de l'amnistia i defensen que "la nació catalana té dret a determinar lliurement el seu estatus polític" i que la Constitució i la legislació autonòmica no poden restringir la voluntat democràtica del poble català, encara que cap d'aquests punts ha prosperat.
