La CUP demanava desobeir el dficit de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i el FLA
BARCELONA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament ha rebutjat aquest dijous una moció de la CUP que feia una crida a "aturar qualsevol dileg polític amb l'Estat espanyol que no tingui com a condició prvia el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos i la tornada lliure dels exiliats".
Els cupaires s'han quedat sols defensant aquest punt de la moció i el que reclamava "avanar unilateralment en l'exercici de l'autodeterminació", sense acceptar les limitacions del marc jurídic espanyol, perqu JxCat i ERC --que havien presentat esmenes al text que no s'han acceptat-- s'han abstingut.
Els dos grups que donen suport al Govern tampoc no han fet costat a l'exigncia de desobeir el límit de dficit que marca la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i el Fons de Liquiditat Autonmic (FLA).
Sí que han prosperat els apartats que reclamen elaborar "una cartografia de la repressió que s'ha viscut a Catalunya" des de l'1 d'octubre del 2017 --data del referndum--; que la Generalitat es personi com l'acusació particular en les causes de presumpta vulneració de drets civils i polítics, i en l'expulsió de l'espai públic d'expressions feixistes, nazis, masclistes, racistes i homfobes.
El diputat de la CUP Carles Riera, que ha defensat la moció, ha reconegut que "ha suscitat molt poc consens", fins i tot entre els grups independentistes, i ha retret a JxCat i ERC que donin suport a les mobilitzacions contra el judici a l'1-O juntament amb l'ANC i mnium.
"Ens sembla una contradicció que amb una m facin costat a aquestes iniciatives i amb l'altra no vulguin instar el Govern catal a dur a terme aquestes accions", els ha recriminat.
Així mateix, ha situat la desobedincia i la unilateralitat com "l'única cosa que pot crear la condició per a un dileg bilateral efectiu" amb l'Estat.
Per als cupaires, avanar unilateralment en l'autodeterminació és la via per incorporar i garantir els drets socials per a tothom, sense acceptar les "limitacions que puguin imposar" les institucions de l'Estat.
Per aquest motiu incorporaven en la moció que es garanteixi el dret a l'habitatge amb "l'expropiació dels habitatges buits a mans de grans tenidors" a favor d'un parc d'habitatge social, per els seus vots i els dels comuns han estat insuficients enfront del 'no' de Cs, el PSC-Units i el PP, i l'abstenció de JxCat i ERC.
També plantejaven aplicar un salari mínim de 1.200 euros en totes aquelles contractacions que depenguin de la Generalitat; garantir la igualtat laboral i salarial plena entre homes i dones, i recuperar la sobirania pública de les infraestructures públiques i els recursos estratgics, així com els serveis públics bsics.
