BARCELONA, 14 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha reactivat la ponència que ha d'elaborar una nova llei electoral per a Catalunya i ho ha fet malgrat que segueixen sent molt escasses les possibilitats que els grups polítics arribin a un acord per aprovar-la en el ple.
La Càmera va prendre la decisió de reactivar-la al març i ho va fer perquè no té alternativa: la llei va quedar pendent en la passada legislatura i, en ser una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), el Parlament està obligat a reprendre la seva tramitació.
L'acord per reactivar-la va ser publicat al Butlletí Oficial del Parlament i fonts dels promotors de la ILP consultats per Europa Press han explicat que la Càmera ja els ha notificat la decisió i que estan disposats a tornar a defensar la norma en seu parlamentària.
EL CONFLICTE
Fonts parlamentàries consultades per Europa Press sostenen que difícilment s'arribarà a un acord en aquest mandat perquè els grups segueixen tenint el mateix desacord clau: el sistema electoral, és a dir, la fórmula per traduir els vots en escons.
D'una banda, històricament PSC, PP, C's i els comuns han defensat un recompte únic --Catalunya com a única circumscripció-- mentre que, per l'altra, l'extingida CiU i ERC s'han inclinat per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció --són les quatre províncies o les vuit vegueries--.
Aquest debat --entre proporcionalitat i representativitat-- és el que ha fet encallar sempre la ponència: mentre una part del Parlament defensa la necessitat d'assemblar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, l'altra adverteix del risc de crear una Càmera en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades.
En les últimes eleccions, per exemple, es van repartir 15 escons a Lleida, i cadascun va valer 16.137 vots; a Barcelona es van repartir 85 escons, i cadascun va valer 38.785 paperetes; la ILP persegueix corregir aquest desajustament, entre altres qüestions.
La ILP original cerca també la creació d'una Sindicatura Electoral Catalana que vetlli pel funcionament de les eleccions autonòmiques i també planteja com a novetat que el nombre d'escons del Parlament fos variable en funció de la participació.
Si la participació fos menor del 60 per cent la Càmera tindria 120 diputats; si fos del 60 al 75 augmentaria progressivament i si superés el 75 arribaria als 150 diputats, com a incentiu perquè els partits fomentin la participació de la ciutadania.
Els defensors de la ILP sostenen que la "proporcionalitat actual no és l'adequada", i consideren que la seva proposta de sistema electoral ho millora, i recorden que un acord depèn solament dels partits catalans, per la qual cosa no es pot donar la culpa a l'Estat si la norma fracassa.
EL PRINCIPAL ESCULL
El principal escull per aconseguir un pacte és que, per garantir la seva pluralitat, aquesta llei no es pot aprovar amb una majoria absoluta convencional de 68 diputats, sinó que es necessita una majoria qualificada de 90.
Fins ara, legislatura rere legislatura ha estat impossible aconseguir una majoria que s'apropi els 90, i en aquest mandat el repte encara és més complicat perquè les eleccions del 21 de desembre van llançar un dels hemicicles catalans més fragmentats des de la restauració de la democràcia.
MAJORIA SOBIRANISTA?
La llei electoral ha cobrat protagonisme amb la irrupció del procés sobiranista: els partits independentistes porten dues legislatures amb majoria absoluta al Parlament, encara que en les urnes no superen el 50 per cent dels vots.
Això genera el debat que l'independentisme es reivindica com a majoritari per tenir els escons suficients per aprovar les lleis que consideri oportunes, mentre que el constitucionalisme ho rebutja perquè, tot i que tenen la majoria en escons, no la tenen en vots.
Els promotors de la ILP recorden que la llei haurà de debatre's tard o d'hora en el ple del Parlament perquè les iniciatives legislatives populars no decauen quan es dissol la Càmera: "Pot ser que morim tots els promotors, però la llei seguirà viva" mentre no es debati, ironitzen.
