Publicat 25/04/2014 19:52

El Parlament no veuria "amb mals ulls " que s'indulti als acusats d'assetjar-lo

Fachada del Parlament de Catalunya
EUROPA PRESS

MADRID, 25 abr. (EUROPA PRESS) -

El Parlament de Catalunya ha mantingut la pena de tres anys de presó que sol·licita per als acusats d'assetjar la Cambra autonòmica el 15 de juny de 2011, tot i que ha suggerit al tribunal que no veuria amb "mals ulls" que s'indultés als processats si finalment se'ls imposa penes tan severes.

Així s'ha pronunciat en el judici que celebra l'Audiència Nacional contra 19 acusats d'assetjar la Cambra catalana per protestar contra les retallades i impedir que votés els pressupostos catalans.

La Fiscalia sol·licita cinc anys i mig de presó per a cadascun d'ells per un delicte contra les Institucions de l'Estat i un altre d'atemptat contra l'autoritat.

El Parlament ha elevat a definitiva la seva petició de pena de 3 anys de presó pels actes de violència i morals exercits contra els diputats, si bé ha advertit que si el tribunal "es veu obligat a imposar les penes tan severes" que es demanen per als acusats --inclosa la seva petició--, el Parlament recolzaria un possible indult.

"Si es veu obligat a imposar aquestes penes tan severes, tot i que sigui la mínima que es demana de tres anys i considera que fora precís accedir a un indult perquè es veiessin rebaixades, el Parlament no ho veuria amb mals ulls. Ho recolzaria", ha exposat el seu representant.

L'advocat de la Cambra autonòmica ha recalcat que les proves són "categòriques i contundents" sense haver vulnerat drets fonamentals o processals dels acusats, una cosa que ha estat subscrita pels lletrats de la Generalitat i Manos Limpias.

LA GENERALITAT DEMANA TRES ANYS DE PRESÓ

Per la seva banda, la Generalitat sol·licita tres anys de presó per als acusats Javier Tadeo Orellana de Villalonga, Daniele Vinci, Rubén Molina Marín i ha emfatitzat que no s'està enjudiciant el dispositiu i la metodologia policial, un "moviment social" o la competència de l'Audiència Nacional, cosa que ja va aclarir el Tribunal Suprem.

Pel contrari, l'advocada ha exposat que s'està jutjant la "violència" exercida per part dels acusats per intentar interrompre el normal funcionament de la sessió plenària.

La Generalitat els acusa d'un delicte contra les Institucions de l'Estat, tipificat a l'article 498 del Codi Penal amb com a mínim tres anys de presó.

Per la seva banda, la Fiscalia ha mantingut la seva petició de cinc anys i mig de presó per a cada un dels 19 acusats perquè amb les seves "accions violentes, agressives, intimidatòries i coactives" van aconseguir alterar el debat parlamentari i "van sobrepassar" els límits del dret de reunió, expressió i manifestació.

El judici continuarà el 5 de maig amb els informes de les defenses i el torn d'última paraula.

Els incidents es van produir en el context d'una manifestació convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades' i després que durant la nit desconeguts posessin materials d'obra, com tanques, formigó, cordes i fustes, a les portes d'accés al recinte parlamentari per evitar l'accés dels diputats.

El dia dels fets, el president Artur Mas i diversos diputats van ser increpats i obligats a refugiar-se en comissaries, i d'allà es van traslladar en vehicles policials i en un helicòpter fins a la cambra catalana, que va començar amb retard la seva sessió i va alterar el seu ordre del dia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés