BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha negat en resposta a la providència del Tribunal Constitucional (TC) que la declaració de sobirania tingui caràcter jurídic, i ha reclamat al tribunal que no admeti a tràmit el recurs presentat per l'Estat contra la mateixa, en un text a què ha pogut accedir Europa Press.
En el text, publicat aquest dimarts pel diari 'El Punt Avui', els lletrats de la Cambra catalana avancen algunes d'aquestes al·legacions i remarquen que la declaració de sobirania és "de naturalesa política" i no es desprenen d'ella efectes jurídics.
"La naturalesa d'aquest tipus de resolucions és essencialment política i en cap cas permet atribuir-los efectes normatius", sostenen els lletrats, que esgrimeixen que un text així no pot entrar en conflicte jurídic amb la Constitució.
"Aquesta resolució només té per objecte iniciar un procés polític sobre el dret a decidir, procés que queda obert i indefinit pel que respecta al seu resultat i possibles efectes jurídics", argumenten.
Així, tal com ha avançat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la cambra ha aprofitat la resposta a la providència del TC perquè aclarís si la declaració de sobirania seguia vigent per demanar que se'ls permetés presentar al·legacions perquè no s'admetés el recurs del Govern espanyol.
El tribunal reclamava que el Parlament expliqués si la proposta del PSC aprovada el 13 de març que demanava iniciar un diàleg entre Generalitat i Estat per organitzar una consulta d'autodeterminació invalidava la declaració de sobirania avalada el gener.
La Cambra catalana replica al TC que la proposta de resolució del PSC no invalida la declaració de sobirania aprovada en gener, sinó què incideix en un dels seus aspectes al fer referència al diàleg entre Generalitat i Estat.
EL PRECEDENT BASC
El 16 d'abril De Gispert ja va reclamar que no s'admetés a tràmit el recurs i va demanar que es deixés al Parlament defensar "la seva inadmissibilitat", posant com a precedent una decisió del mateix TC respecte al recurs que el Govern de José María Aznar havia presentat contra la tramitació del 'Pla Ibarretxe'.
Llavors, el tribunal va permetre al Govern basc defensar la no admissió a tràmit del recurs i va acabar donant-li la raó i rebutjant els arguments de l'executiu central a l'entendre que no podien tramitar-se uns recursos que es dirigien contra actes de les administracions autonòmiques "sense valor legal algun".
