El vot independentista el situa a la presidncia quan falten cinc dies perqu acabi el termini
BARCELONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha investit aquest divendres el candidat d'ERC i fins ara vicepresident del Govern Pere Aragons com el 132 president de la Generalitat, amb 74 vots dels republicans, Junts i la CUP, i 61 vots en contra del PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP.
L'elecció d'Aragons es produeix quan falten cinc dies perqu acabi termini límit i posa fi a gairebé vuit mesos d'interinitat a la Generalitat, ats que Catalunya ha estat des del 28 de setembre del 2020 amb el govern en funcions per la inhabilitació de Quim Torra, i durant aquest període Aragons ja ha assumit les funcions de president, tot i que amb limitacions que a partir d'ara ja no tindr.
Als seus 38 anys ser el president més jove de la histria i la seva elecció suposa el retorn d'ERC a la presidncia de la Generalitat 41 anys després --l'últim va ser Josep Tarradellas--, després de quatre dcades de presidents de l'antiga CDC, del PSC i de l'actual espai de Junts.
Dijous, durant el discurs d'investidura, Aragons va exposar la voluntat de sacsejar les polítiques de la Generalitat per fer front a la crisi que ha provocat la pandmia i impulsar grans transformacions socials, i va manifestar el compromís de culminar la independncia, tot i que sense definir en quin termini, i de solucionar el conflicte catal amb un referndum pactat amb l'Estat: "Aquesta és la meva obsessió".
Ara la presidenta del Parlament, Laura Borrs, haur de comunicar-ho al Rei perqu procedeixi el nomenament formal, tot i que ja va avisar que no tenia la intenció d'anar a La Zarzuela perqu creu que hi ha altres vies per comunicar-ho, i la llei fixa que, en un mxim de cinc dies després del nomenament, el nou president ha de prendre possessió, en un acte que es preveu dilluns.
INVESTIT AL SEGON INTENT
El dirigent d'ERC ha aconseguit ser investit al segon intent, després que a final de mar fracassés tant en la primera com en la segona volta del primer ple pel desacord amb Junts, que es va abstenir.
De fet, és la primera vegada en la histria que el candidat a la presidncia és investit després de perdre les dues votacions anteriors, perqu en totes les legislatures el president havia estat elegit en primera o segona votació, mentre que el 2015 Artur Mas no va aconseguir ser investit en primera ni segona volta per no ho va tornar a provar, i el candidat que va ser elegit finalment va ser Carles Puigdemont.
INVESTIDURA 96 DIES DESPRÉS DEL 14-F
La investidura s'ha produt 96 dies després de les eleccions catalanes del 14 de febrer i quan falten cinc dies perqu s'esgoti el termini per elegir un president i evitar la repetició electoral.
En aquests més de tres mesos, Aragons ha passat de defensar la necessitat d'aconseguir un acord rpid per formar un govern en plenes funcions --que volia que fos ampli amb ERC, Junts, CUP i comuns--, a renunciar a aquesta fórmula i apostar per un govern de coalició tan sols amb els de Puigdemont; ha vist com naufragava el seu primer debat d'investidura al mar, ha trencat la negociació amb Junts i ha proposat governar en solitari, i finalment ha tancat personalment un acord de coalició en un cap de setmana amb el secretari general de Junts, Jordi Snchez.
Després dels comicis, els republicans van optar per comenar a negociar amb la CUP en comptes de amb Junts, i mentre que amb els cupaires va aconseguir tancar en poc dies un acord que garantia els seus suports a la investidura d'Aragons, amb Junts les converses es van ser complicant i els de Puigdemont es van abstenir en la primera i segona volta del primer ple d'investidura negant així la investidura del candidat republic.
Des del comenament, el principal escull en la negociació entre tots dos partits va ser la falta d'acord sobre quin ha de ser l'espai que ha de decidir l'estratgia independentista i el paper del Consell per la República (CxRep), i el bloqueig sobre aquest assumpte va provocar que Aragons trenqués el 8 de maig les negociacions per fer un govern de coalició i va proposar governar en solitari, cosa que Junts va rebutjar, malgrat que Snchez havia estat el primer a plantejar aquesta opció un mes abans.
En vista d'aquesta situació, la negociació semblava que s'havia embarrancat i l'amenaa de la repetició electoral més a prop que mai, per el cap de setmana passat Aragons i Snchez es van reunir amb discreció a dues masies i van aconseguir desencallar la negociació i segellar un acord per fer un govern en coalició.
El pacte estableix la creació d'un rgan de direcció independentista amb ERC, Junts, la CUP, ANC i mnium que es coordini amb el CxRep, aposta per la taula de dileg amb el Govern central, tot i que planteja "preparar-se" per a la confrontació amb l'Estat, si la primera estratgia no prospera, i reparteix les carteres del Govern al 50% entre republicans i Junts, i deixa pels de Puigdemont departaments com Economia, Salut, Acció Exterior i Drets Socials, mentre que ERC manté Educació i es queda Interior, entre unes altres.
