BARCELONA 17 abr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat una proposta de resolució per analitzar i decidir si cal aplicar a Catalunya una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que es va pronunciar a favor de tornar una part de la retallada de la paga extra de Nadal als treballadors públics.
Aquesta sentència justificava la decisió que no es podia aplicar la retenció amb efectes retroactius a l'entrada en vigor del decret estatal 20/2012 que establia la retallada.
Es tracta del cas dels treballadors de l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid, que comptaven amb 16 pagues anuals i als quals se'ls van retallar dos, però el TSJM va sentenciar l'11 de gener que tenien dret a rebre la part corresponent fins a l'entrada en vigor del decret 20/2012 al juliol.
La proposta de resolució --que el Govern no està obligat a acatar-- ha anat a càrrec d'ICV-EUiA, que demanava "estudiar i valorar" les conseqüències que pot tenir per als treballadors de l'administració catalana la sentència madrilenya, i ha incorporat una esmena d'ERC perquè s'apliqui la devolució corresponent als treballadors públics catalans en el cas que l'informe sigui favorable.
De fet, aquest mes de març va transcendir una sentència del Jutjat Social número 1 de Mataró (Barcelona) que obligava a Aigües de Mataró a tornar part de la retallada que va aplicar en el sou dels seus treballadors el 2012 pel Reial decret 20/2012, que fixava la reducció del sou per als treballadors públics a Espanya, argumentant que l'ajust ha d'aplicar-se en el salari a partir de l'entrada en vigor de la norma, i no al sou de tot l'any.
Així, l'empresa havia d'haver comptabilitzat l'ajust a partir del 15 de juliol, i haurà de tornar als treballadors la part proporcional que els va retirar de les pagues extra per incloure també el període anterior, pel que es tracta de la primera sentència a Catalunya que admet el dret dels treballadors del sector públic a percebre una part de la paga extra que se'ls va suprimir el 2012.
Quan es va conèixer la sentència de Madrid el gener, es va xifrar en més de 360 milions d'euros la quantitat que haurien d'abonar les administracions públiques si haguessin d'aplicar aquesta devolució perquè la reclamessin tots els treballadors afectats.
