Sol·licita que es declari "la plena constitucionalitat" dels Pressupostos
BARCELONA, 15 juny (EUROPA PRESS) -
Els lletrats del Parlament han remès al Tribunal Constitucional (TC) les seves al·legacions pel recurs que van presentar el PSC i el PSOE contra la disposició dels Pressupostos de la Generalitat 2017 que fa referència al referèndum, i argumenten que l'apartat impugnat preveu una consulta "en el marc d'un eventual acord polític amb l'Estat".
Les al·legacions, recollides per Europa Press i publicades aquest dijous en el Butlletí Oficial del Parlament (Bopc), estan signades pel secretari general de la Cambra, Xavier Muro; el lletrat major, Antoni Bayona, i el lletrat Fernando Domínguez, amb data de 13 de juny, quatre dies després que el Govern anunciés la data i la pregunta del referèndum unilateral.
Els lletrats repeteixen la majoria d'arguments que ja van exposar en les al·legacions contra el recurs del Govern central: la diferència entre tots dos recursos és que els socialistes només van impugnar la disposició del referèndum i no les partides que permetrien finançar-lo, ja que van ser avalades pel Consell de Garanties Estatutàries.
La disposició del referèndum que es va aprovar definitivament inclou una esmena de la CUP a favor de la via unilateral, però afegeix un segon apartat impulsat per SíQueEsPot que aposta per un referèndum pactat amb l'Estat.
Els lletrats subratllen davant el TC aquest segon punt: "El referèndum al qual aquest apartat fa referència n'exclou expressament la convocatòria i realització per part de la Generalitat i el situa objectivament en el marc d'un eventual acord polític amb l'Estat que en permeti la celebració".
Admeten que l'apartat que es refereix a la via pactada és "aparentment contradictori" amb el qual al·ludeix al referèndum unilateral, però defensen que la disposició en el seu conjunt contempla que puguin produir-se les condicions necessàries per pactar una consulta.
"Però de cap manera estableix una obligació d'execució durant aquest exercici pressupostari, si no concorren les circumstàncies que la mateixa norma estableix", i per això no pot argumentar-se que la disposició només vol un referèndum inconstitucional, afegeixen.
LLEI DE CLAREDAT CANADENCA
També fan referència a la llei de claredat canadenca que va permetre un referèndum sobre la independència del Quebec després d'un pacte entre administracions, i assenyalen que aquest acord podria produir-se en el cas català sense necessitat de reformar la Constitució abans.
"Seria absurd iniciar una reforma constitucional per donar cobertura constitucional a un procés d'independència territorial sense haver pogut constatar prèviament si existeix una majoria social suficient a Catalunya", al·leguen.
Per tot això, sol·liciten que es declari "la plena constitucionalitat de la disposició addicional 40" dels Pressupostos 2017.
