BARCELONA, 30 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament de Catalunya iniciarà la seva XII legislatura el 17 de gener amb el nomenament pendent de 83 càrrecs de designació parlamentària i amb 25 conflictes oberts amb el Tribunal Constitucional (TC), 16 d'ells contra lleis catalanes i la majoria impulsats pel Govern central.
Així figura en un informe recollit per Europa Press que va aprovar la Mesa de la Diputació Permanent en la seva reunió del 15 de novembre, la primera després de la dissolució de la Cambra per part del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
L'informe és un balanç dels tràmits que han quedat pendents aquesta legislatura i que hauran d'abordar-se en la propera, sorgida dels comicis autonòmics del 21 de desembre.
D'entre els temes que protagonitzen els recursos davant el TC impulsats pel Govern central, destaquen la llei de transitorietat jurídica, l'Agència de Protecció Social, l'impost de béns de luxe i diversos articles de la llei per afrontar la pobresa energètica.
Se sumen dos recursos més presentats davant el TC pel PP: un contra alguns articles de la Llei d'educació i un altre contra el Codi de Consum català.
Completen la llista de recursos presentats contra lleis del Parlament: un impulsat per la defensora del Poble i un altre conjunt de Cs i el PP contra diversos preceptes dels Pressupostos de la Generalitat del 2017, principalment els destinats a afavorir l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
ALTRES CARPETES OBERTES
Entre les carpetes obertes amb el Tribunal Constitucional també figuren recursos al revés, és a dir, iniciatives presentades per la Cambra catalana contra lleis i decrets estatals.
Així, en la propera legislatura es reprendran tres recursos presentats pel Parlament contra normes estatals --la Lomce, la regulació de les centrals nuclears i la llei de protecció ciutadana-- i una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la llei ferroviària.
PROHIBICIÓ DELS 'CORREBOUS'
L'informe també recull que hi ha quatre lleis que es trobaven en fase d'elaboració que hauran de seguir tramitant-se en la propera legislatura: les quatre són Iniciatives Legislatives Populars (ILP); la resta de normes en fase de tramitació, impulsades pel Govern o pels grups parlamentaris, decauen i hauran de començar de zero en el proper mandat.
Les ILP que hauran de reprendre's quan comenci a caminar el nou Parlament són la proposició de llei de mesures urgents per a l'habitatge, la proposició de llei electoral de Catalunya, la proposició de modificació de la llei de finances públiques de Catalunya i la proposició de modificació de la llei de protecció dels animals.
La més destacada és l'última, ja que persegueix la prohibició dels 'correbous' a Catalunya, una activitat que el Parlament va protegir per llei el 2010 i que va generar polèmica perquè ho va fer als pocs mesos d'haver aprovat la prohibició de la corregudes taurines en tot el territori.
CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
L'informe de la Mesa de la Diputació Permanent també llança que la Cambra ha tancat la legislatura deixant pendents el nomenament de 83 càrrecs que el Parlament té responsabilitat de designar després d'una negociació i acord dels grups parlamentaris.
Per exemple, la legislatura acaba sense que els partits s'hagin posat d'acord en els tres nous membres del Consell de Garanties Estatutàries, ja que es necessita una majoria qualificada que el desacord entre independentistes i no independentistes ha impedit forjar.
També està pendent el nomenament de quatre nous síndics de la Sindicatura de Comptes de Catalunya; el nou director de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades; un membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Un altre nomenament pendent destacat és el del president de l'Agència Catalana de Protecció Social, una agència creada per unes de les lleis conegudes com de 'desconnexió' i que està impugnada davant el Tribunal Constitucional.
