David Zorrakino - Europa Press
Urgeix a negociar un nou conveni per evitar talls de subministraments en llars amb pobresa energètica
BARCELONA, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Parlament ha aprovat aquest dijous exigir al Govern l'aplicació efectiva de les normes de dret a l'habitatge i desplegar "de forma immediata" el règim sancionador de la llei catalana d'habitatge.
Es tracta d'un punt d'una moció dels Comuns sobre l'evolució de l'economia catalana i el cost de la vida, que ha rebut el suport de PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP i el vot contrari de PP, Vox i Aliança Catalana.
Requereix a l'Executiu un informe públic amb el nombre d'expedients iniciats, les sancions imposades, l'import de les mateixes i el detall del tipus d'infracció sancionada; tot això en un termini de tres mesos.
A més, li demana calendarizar un reforç de la inspecció i tramitació d'aquests expedients, amb la corresponent dotació material i de recursos humans; i en paral·lel crear un canal "únic i traçable" de denúncia i seguiment, disponible per a administracions i ciutadans.
L'aplicació de sancions per incompliments de la llei d'habitatge català és una de les exigències dels Comuns per iniciar una eventual negociació de Pressupostos amb el Govern, i l'Executiu té oberts més de 60 expedients, pendents de resolució.
CONVENI CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA
S'ha aprovat, en un altre punt, sol·licitar al Govern que garanteixi la protecció de les llars en situació de pobresa energètica després de la caducitat del conveni amb les companyies elèctriques per assegurar la no interrupció de subministraments bàsics.
Li urgeix a negociar un altre acord o un altre mecanisme substitutiu i que les subministradores assumeixin el deute energètic d'aquestes llars, a més de sancionar a les quals tallin el subministrament sense informe previ dels serveis socials.
TARIFES DEL TRANSPORT PÚBLIC
També ha tirat endavant l'apartat que reclama "consolidar" les bonificacions tarifàries del transport públic, i presentar al mig any una "proposta de garantia de preus socials i equitat territorial del sistema tarifari".
Finalment, s'insta a recolzar la proposta del Govern d'incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.221 euros, i a defensar que aquest salari mínim no tributi en l'IRPF.
