La defensa dels eurodiputats al·legarà que hi ha "persecució política" per rebutjar el suplicatori
BARCELONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
La comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) celebrarà aquest dilluns el primer debat que marcarà l'inici formal del procediment per respondre als suplicatoris del Tribunal Suprem (TS) per aixecar la immunitat parlamentària de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres eurodiputats de JxCat.
El debat servirà per engegar un procediment que es va activar al gener, però que les restriccions del coronavirus van obligar a aturar, i que s'ha pogut reprendre amb l'aval dels serveis legals per celebrar les sessions per via telemàtica.
En els tres expedients, l'encarregat de redactar l'informe que recollirà l'opinió de la comissió parlamentària que, en última instància, se sotmetrà a la votació del ple, és el conservador búlgar Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
El repartiment dels ponents que s'encarregaran de cada suplicatori es fa per torns entre els diferents grups parlamentaris i, aquest cop, la responsabilitat serà d'un diputat que comparteix grup amb la delegació de Vox, però també amb els nacionalistes flamencs de l'N-VA.
De fet, algunes fonts jurídiques de l'equip de Puigdemont, Comín i Ponsatí critiquen que s'hagi designat un sol ponent per als tres eurodiputats perquè el reglament recull que n'hi ha d'haver un "per cada expedient d'immunitat", a més de les implicacions polítiques i jurídiques que comporta que sigui un diputat que comparteixi grup amb Vox.
Les regles de l'Eurocambra permeten que es rebutgi un suplicatori motivat per opinions o vots de l'eurodiputat en l'exercici de les seves funcions i també si hi ha 'fumus persecutionis', és a dir, quan la intenció de la petició és "perjudicar l'activitat política d'un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució".
Els arguments de la defensa de l'equip jurídic de Puigdemont, Comín i Ponsatí consistirà a argumentar que hi ha "persecució política" --'fumus persecutionis'-- i que, per tant, es vol impedir que exerceixin d'eurodiputats.
També posaran sobre la taula que el Tribunal Suprem (TS) "no és un òrgan competent" en aquesta qüestió, i que no es pot acusar els tres eurodiputats de fets que a d'altres països d'Europa no existeixen o no són delicte, i recorden que hi ha precedents en aquest punt.
PROCÉS QUE DURARÀ MESOS
Aquest dilluns, Dzhambazki presentarà els casos i s'intercanviaran opinions abans que es fixi el calendari per a les quatre fases del procés que, en qualsevol cas, es contempla que es pot allargar més enllà del mes de febrer.
Un mes després de la presentació del cas, se celebrarà la vista en la qual els tres eurodiputats es podran explicar, i posteriorment s'haurà de presentar un esborrany de la ponència i el redactat final se sotmetrà a la votació dels 25 membres del comitè, cinc dels quals són espanyols --el president és de Cs, dos eurodiputats del PP i dos del PSOE--, més tres suplents --Vox, PP i Cs--.
Diverses fonts de JxCat-Lliures per Europa asseguren que el JURI és la comissió amb un percentatge més nombrós d'eurodiputats espanyols, especialment del PP, PSOE, Cs i Vox, un fet que volen evidenciar perquè són partits que han manifestat obertament que volen l'"extradició dels eurodiputats, i això té implicacions en la imparcialitat del procediment".
Un cop superats aquests passos, arribarà al ple del Parlament Europeu, on es votarà, i les fonts de l'equip jurídic recalquen que, passi el que passi amb el suplicatori, Puigdemont, Comín i Ponsatí "continuaran sent eurodiputats" malgrat que perdin la immunitat.
La legislatura passada, el Parlament europeu va rebre 55 suplicatoris d'autoritats judicials dels estats membres en els quals se sol·licitava que s'aixequés la immunitat d'algun dels eurodiputats, i només va rebutjar que se suspengués aquesta protecció en cinc dels casos.
