La defensa dels eurodiputats al·legarà que hi ha "persecució política" per rebutjar el suplicatori
BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
La comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu (JURI) celebrarà aquest dilluns el primer debat que marcarà l'inici formal del procediment per respondre els suplicatoris cursats pel Tribunal Suprem (TS) per aixecar la immunitat parlamentària de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres eurodiputats de JxCat.
El debat servirà per iniciar un procediment que es va activar al gener, però que les restriccions pel coronavirus van obligar a aparcar, i que s'ha pogut rellançar després de comptar amb l'aval dels serveis legals per celebrar les sessions per via telemàtica.
En els tres expedients, l'encarregat de redactar l'informe que recollirà l'opinió de la comissió parlamentària que, en última instància se sotmetrà a la votació del ple, és el conservador búlgar Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
El repartiment dels ponents encarregats de cada suplicatori es realitza per torns entre els grups parlamentaris i, en aquesta ocasió, la responsabilitat recaurà sobre un diputat que comparteix grup amb la delegació de Vox, però també amb els nacionalistes flamencs de la N-VA.
Precisament, fonts jurídiques de l'equip de Puigdemont, Comín i Ponsatí qüestionen que s'hagi designat un sol ponent per als tres eurodiputats perquè el reglament recull que ha d'haver-hi un ponent "per a cada expedient d'immunitat", així com les implicacions polítiques i jurídiques que comporta que sigui un diputat que comparteixi grup amb Vox.
Les regles de l'Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si està motivat per opinions o vots de l'eurodiputat en l'exercici de les seves funcions i també si es dona un cas de 'fumus persecutionis', és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és "perjudicar l'activitat política d'un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució".
La base de la defensa de l'equip jurídic de Puigdemont, Comín i Ponsatí consistirà a argumentar que hi ha "persecució política" --fumus persecutionis-- i que, com a conseqüència, es vol impedir que exerceixin d'eurodiputats.
També posaran sobre la taula que el Tribunal Suprem (TS) "no és un òrgan competent" en tot això, i que no es pot acusar els tres eurodiputats de fets que en altres països d'Europa no existeixen o no són delicte, i recorden que hi ha precedents en aquest punt.
PROCÉS QUE PORTARÀ MESOS
El dilluns, Dzhambazki presentarà els casos i hi haurà un intercanvi d'opinions abans que es fixi el calendari per a les següents quatre fases del procés que, en qualsevol cas, es pot allargar-se més enllà de febrer.
Un mes després de la presentació del cas, se celebrarà la vista en la qual els tres eurodiputats podran explicar-se, i posteriorment s'haurà de presentar un esborrany de la ponència per ser debatut.
el seu redactat final serà sotmès a votació per part dels 25 membres del comitè, 5 dels quals són espanyols --el president és de Cs, 2 eurodiputats del PP i 2 del PSOE--, més tres suplents --Vox, PP i Cs--.
Fonts de Junts-Lliures per Europa asseguren que el JURI és la comissió amb un percentatge major d'eurodiputats espanyols, especialment de PP, PSOE, Cs i Vox, una qüestió que volen evidenciar perquè són partits que han manifestat obertament que volen la "extradició dels eurodiputats, i això té implicacions en la imparcialitat del procediment".
Una vegada superats aquests passos, arribarà al ple del Parlament Europeu, on es votarà, i fonts de l'equip jurídic recalquen que, passi el que passi amb el suplicatori, Puigdemont, Comín i Ponsatí "seguiran sent eurodiputats" malgrat perdre la immunitat.
El Parlament europeu va rebre en la passada legislatura 55 suplicatoris d'autoritats judicials dels Estats membre sol·licitant que s'aixequés la immunitat d'algun dels seus eurodiputats, i només va rebutjar suspendre aquesta protecció en cinc dels casos.
