Alerta que mentre Bielorússia depengui de Rússia "no hi haurà èxit"
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputat i president de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb Bielorússia, Robert Biedron, ha cridat a la "solidaritat internacional" per afavorir la resolució dels conflictes polítics i la repressió que pateix l'oposició a Bielorússia pel govern d'Aleksandr Lukaixenko.
Així ho ha dit aquest dimarts en la reunió telemàtica amb la investigadora 'sènior' associada del Barcelona Centre of International Affairs (Cidob), Carmen Claudín, i la portaveu de l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya, Alena Turava, que ha organitzat l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i ha moderat el periodista i corresponsal d''El Periódico' a Moscou, Marc Marginedas.
Biedron ha insistit que no hi ha cap relació oficial entre el Parlament Europeu i Bielorússia, a més que la Unió Europea (UE) "no reconeix" Lukaixenko com el president legítim del país i ja ha sancionat 55 alts càrrecs del règim bielorús per frau electoral en els comicis presidencials i la repressió posterior contra els manifestants i opositors.
D'aquesta manera, ha puntualitzat que, com que no s'ha avalat el resultat de les eleccions, la UE no reconeix com a president democràtic Lukashenko, però admet que és un règim i reconeix "la política de l'oposició, Svetlana Tikhanóvskaia, com la líder del moviment democràtic a Bielorússia".
Ha posat en valor que la societat civil s'organitza per exigir llibertat, dignitat i sobirania, i ha remarcat que el moviment de l'oposició compta amb una alta participació de dones, les quals "estan a primera línia i encapçalen les manifestacions, una cosa excepcional i única".
INFLUÈNCIA DE RÚSSIA
Ha alertat que Bielorússia es troba sota la influència i dependència del Govern rus, que presideix Vladímir Putin: "Si Bielorússia està influenciada pel règim del Kremlin, no hi haurà cap tipus d'èxit, per això, cal una acció urgent de la UE. Com més dura i contundent sigui la UE sobre aquesta qüestió, més es decantarà el Kremin a negociar".
Ha afirmat que la UE hauria de "redefinir les polítiques pel que fa a Bielorússia" amb accions horitzontals, de compromís crític i de cooperació de la UE, a través d'ajuts financers superiors i sancions més efectives, segons ell.
Ha assegurat que al Parlament Europeu una "enorme majoria" dona suport a la resolució del conflicte a Bielorússia, que reclama que s'aturi la persecució, la violència i les detencions arbitràries dels oponents de Lukaixenko, i que exigeix la llibertat dels líders sindicals, activistes i periodistes detinguts.
CARMEN CLAUDÍN
D'altra banda, la investigadora Carme Claudín ha destacat que Bielorússia representa per a Rússia una "peça clau en territori europeu per al projecte de potència regional --que es coneix com la Unió Econòmica Euroasiàtica--, per la seva dimensió econòmica i la situació geopolítica".
També ha destacat la capacitat de la societat bielorussa per imposar la seva voluntat i guanyar territoris de poder que, per Claudín, resulta fonamental però no n'hi prou perquè també cal el suport de Rússia: "La Rússia de Putin no té interès a democratitzar el sistema bielorús".
Per això, ha reivindicat la necessitat d'unes "eleccions democràtiques per respondre als interessos reals de la societat bielorussa", un element concret del programa de l'oposició, al qual s'oposen tant Lukaixenko com el Kremlin.
ALENA TURAVA
No obstant això, la portaveu Alena Turava ha posat en relleu que Bielorússia "ha canviat i ara està preparada per entrar en una nova fase després de la caiguda de la Unió Soviètica", i ha defensat que la societat civil té un esperit diferent, solidari i d'autoresponsabilitat, segons ella.
D'aquesta manera, ha afirmat que confia en l'eventual triomf de la societat democràtica i pacífica bielorussa: "Hi ha un esperit creatiu i jove que s'ha despertat com a nació per combatre les polítiques de Lukaixenko i liderar un altre tipus de revolució".
Segons un comunicat de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, l'Eurocambra ha condemnat els atacs als drets humans, la intimidació i l'ús desproporcionat de la força de les autoritats cap als manifestants pacífics i, en particular, ha reclamat investigar l'assassinat de l'activista Raman Bandarenka.
En aquest sentit, la xerrada telemàtica ha tingut lloc en el marc del Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència 2020, amb el qual el Parlament Europeu guardona l'oposició democràtica de Bielorússia.
