Alerta que mentre Bielorússia depengui de Rússia "no hi haur xit"
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputat i president de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb Bielorússia, Robert Biedron, ha cridat a la "solidaritat internacional" per afavorir la resolució dels conflictes polítics i la repressió que pateix l'oposició a Bielorússia pel govern d'Aleksandr Lukaixenko.
Així ho ha dit aquest dimarts en la reunió telemtica amb la investigadora 'snior' associada del Barcelona Centre of International Affairs (Cidob), Carmen Claudín, i la portaveu de l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya, Alena Turava, que ha organitzat l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i ha moderat el periodista i corresponsal d''El Periódico' a Moscou, Marc Marginedas.
Biedron ha insistit que no hi ha cap relació oficial entre el Parlament Europeu i Bielorússia, a més que la Unió Europea (UE) "no reconeix" Lukaixenko com el president legítim del país i ja ha sancionat 55 alts crrecs del rgim bielorús per frau electoral en els comicis presidencials i la repressió posterior contra els manifestants i opositors.
D'aquesta manera, ha puntualitzat que, com que no s'ha avalat el resultat de les eleccions, la UE no reconeix com a president democrtic Lukashenko, per admet que és un rgim i reconeix "la política de l'oposició, Svetlana Tikhanóvskaia, com la líder del moviment democrtic a Bielorússia".
Ha posat en valor que la societat civil s'organitza per exigir llibertat, dignitat i sobirania, i ha remarcat que el moviment de l'oposició compta amb una alta participació de dones, les quals "estan a primera línia i encapalen les manifestacions, una cosa excepcional i única".
INFLUNCIA DE RÚSSIA
Ha alertat que Bielorússia es troba sota la influncia i dependncia del Govern rus, que presideix Vladímir Putin: "Si Bielorússia est influenciada pel rgim del Kremlin, no hi haur cap tipus d'xit, per aix, cal una acció urgent de la UE. Com més dura i contundent sigui la UE sobre aquesta qüestió, més es decantar el Kremin a negociar".
Ha afirmat que la UE hauria de "redefinir les polítiques pel que fa a Bielorússia" amb accions horitzontals, de compromís crític i de cooperació de la UE, a través d'ajuts financers superiors i sancions més efectives, segons ell.
Ha assegurat que al Parlament Europeu una "enorme majoria" dona suport a la resolució del conflicte a Bielorússia, que reclama que s'aturi la persecució, la violncia i les detencions arbitrries dels oponents de Lukaixenko, i que exigeix la llibertat dels líders sindicals, activistes i periodistes detinguts.
CARMEN CLAUDÍN
D'altra banda, la investigadora Carme Claudín ha destacat que Bielorússia representa per a Rússia una "pea clau en territori europeu per al projecte de potncia regional --que es coneix com la Unió Econmica Euroasitica--, per la seva dimensió econmica i la situació geopolítica".
També ha destacat la capacitat de la societat bielorussa per imposar la seva voluntat i guanyar territoris de poder que, per Claudín, resulta fonamental per no n'hi prou perqu també cal el suport de Rússia: "La Rússia de Putin no té inters a democratitzar el sistema bielorús".
Per aix, ha reivindicat la necessitat d'unes "eleccions democrtiques per respondre als interessos reals de la societat bielorussa", un element concret del programa de l'oposició, al qual s'oposen tant Lukaixenko com el Kremlin.
ALENA TURAVA
No obstant aix, la portaveu Alena Turava ha posat en relleu que Bielorússia "ha canviat i ara est preparada per entrar en una nova fase després de la caiguda de la Unió Sovitica", i ha defensat que la societat civil té un esperit diferent, solidari i d'autoresponsabilitat, segons ella.
D'aquesta manera, ha afirmat que confia en l'eventual triomf de la societat democrtica i pacífica bielorussa: "Hi ha un esperit creatiu i jove que s'ha despertat com a nació per combatre les polítiques de Lukaixenko i liderar un altre tipus de revolució".
Segons un comunicat de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, l'Eurocambra ha condemnat els atacs als drets humans, la intimidació i l'ús desproporcionat de la fora de les autoritats cap als manifestants pacífics i, en particular, ha reclamat investigar l'assassinat de l'activista Raman Bandarenka.
En aquest sentit, la xerrada telemtica ha tingut lloc en el marc del Premi Skharov a la Llibertat de Conscincia 2020, amb el qual el Parlament Europeu guardona l'oposició democrtica de Bielorússia.
