BARCELONA, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
La reunió de la Mesa del Parlament d'aquest dimarts ha acordat per majoria demanar al Tribunal Constitucional (TC) que no admeti a tràmit el recurs presentat pel Govern espanyol contra la declaració de sobirania que ha aprovat la Cambra catalana el 23 de gener amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP.
En declaracions als periodistes, la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, ha explicat que plantejaran aquesta petició al tribunal aprofitant la resposta a la providència que el TC va transmetre a la Cambra catalana perquè aclarís si la declaració de sobirania seguia vigent.
El tribunal reclamava que el Parlament expliqués si la proposta del PSC aprovada el 13 de març que demanava iniciar un "diàleg" entre Generalitat i Estat per organitzar una consulta d'autodeterminació a Catalunya invalidava la declaració de sobirania avalada el gener, un extrem que tots els partits van negar.
De Gispert ha explicat que, al costat de la providència, el TC ha fet arribar al Parlament l'escrit amb el qual l'Advocacia de l'Estat va sustentar el recurs que el Govern espanyol ha presentat contra la declaració de sobirania per considerar-la incompatible amb la Constitució, ja que, segons la seva opinió, la sobirania recau en el conjunt dels espanyols.
Aquesta circumstància que, segons la presidenta del Parlament, no és habitual, ha portat a la Mesa a acordar que, al costat de la resposta avalant les dues declaracions de la Cambra, es presentaran una sèrie d'al·legacions perquè el TC ni tan sols admeti a tràmit el recurs impulsat per l'Estat.
"Demanem que, ja que no s'ha admès a tràmit encara el recurs, ens permetin defensar la seva inadmissibilitat", ha resumit De Gispert, que ha posat com a precedent una decisió del mateix tribunal respecte al recurs que el Govern de José María Aznar havia presentat contra la tramitació del 'Pla Ibarretxe'.
Llavors, el TC va permetre al Govern basc defensar la no admissió a tràmit del recurs, i ha acabat donant-li la raó i rebutjant els arguments de l'executiu central en entendre que no podien tramitar-se uns recursos que es dirigeixen contra actes de les administracions autonòmiques "sense valor legal algun".
És en aquest punt en el qual se centraran les al·legacions del Parlament, en subratllar, com ja han fet amb anterioritat, que les propostes de resolució de la Cambra catalana no tenen valor legal, sinó que són simplement posicionaments polítics.
