La CUP vol incloure el compliment de la voluntat expressada l'1-O i ERC ho rebutja
BARCELONA, 4 maig (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest divendres una proposta de resolució d'ERC que demana "recuperar urgentment totes les institucions catalanes i acabar amb la imposició de l'article 155" formant un Govern.
Aquest punt de la resolució ha tirat endavant en el ple del Parlament amb el suport del JxCat, ERC i els Comuns i el rebuig de Cs, el PSC, eñ PP, però també el de la CUP.
A més de recuperar les institucions, el punt demana posar aquestes institucions al servei de la ciutadania, i permetre exercir tot allò necessari per avançar socialment, nacionalment i políticament "segons les majories expressades el 21 de desembre".
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha explicat que van demanar als republicans incloure "la majoria expressada en l'1-O" a més de l'expressada el 21-D, i ha desvelat que ERC es va negar a incloure-ho, per la qual cosa el seu grup ha decidit no donar suport al punt de la proposta, que duu per títol 'Defensa dels drets civils i polítics'.
"El que ens va portar de ser independents a ser republicans és l'1-O. L'1-O que no volem oblidar i que ERC ens ha dit que no en vol parlar en una proposta de resolució que passarà sense pena ni glòria, quan el dret a l'autodeterminació és un dret ineludible", ha deplorat.
La portaveu dels comuns, Elisenada Alamany, ha demanat als independentistes que deixin de fer "pseudojugades mestres i gestos simbòlics, perquè el país està aturat en disputes als despatxos, quan és hora de mirar endavant, perquè no es guanya res sense Govern i s'arrisca molt" sense ell; una referència a les paraules del líder d'ERC, Oriol Junqueras, des de la presó d'Estremera.
El socialista Òscar Ordeig ha advertit constitucionalistes i independentistes que és impossible construir un país estant dividits, per la qual cosa ha cridat a respectar aquell qui pensa diferent, també dins de les files independentistes, fent referència al portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que aquest dijous va demanar a Carles Puigdemont (JxCat) designar un candidat a la Presidència de la Generalitat la setmana vinent.
La diputada de Cs Lorena Roldán ha retret als independentistes --i concretament a l'expresident Carles Puigdemont-- que no formin Govern "perquè no volen, mantenint la paràlisi" a Catalunya, que assegura que no permet parlar d'educació i sanitat.
PERSECUCIÓ POLÍTICA
També ha tirat endavant un punt de la proposta que demana donar suport a les iniciatives jurídiques i institucionals impulsades pel president del Parlament i per la Mesa de la Cambra "en favor del diàleg i la cohesió social", que han defensat tots els grups menys Cs, el PSC i el PP.
Amb les mateixes majories, ha prosperat el punt que defensa les reivindicacions polítiques i rebutja qualsevol expressió violenta; el que denuncia l'abús i la desproporció de les actuacions policials i de les acusacions administratives i penals "per perseguir i criminalitzar la dissidència política", i el que demana l'alliberament dels dirigents polítics empresonats.
VULNERACIÓ DE DRETS
També amb aquests suports ha tirat endavant el punt que retreu la vulneració de drets civils i polítics, així com de drets fonamentals "que està patint la ciutadania, les institucions catalanes i els seus representants escollits democràticament".
La republicana Anna Caula ha defensat la necessitat de la proposta perquè considera que l'Estat està vivint una regressió de drets, perquè el Govern espanyol posa "la unitat de la pàtria per sobre dels drets humans".
El diputat de JxCat Lluís Font ha afirmat que les elits econòmiques i socials s'han servit del procés independentista per "tapar la tasca necessària i imperativa de la pròpia regeneració".
El popular Alejandro Fernández ha afirmat que Espanya és una democràcia i ha retret als independentistes plantejar "objectius impossibles que, quan es converteixen en inviables, els transformen en drets fonamentals", i ha posat com a exemple la proposta d'un referèndum català homologable a Europa que es va acabar plantejant com el dret fonamental a fer una consulta unilateral en veure que la primera opció era inviable, en la seva opinió.
