Publicat 18/12/2020 16:53CET

El Parlament demana al Congrés aprovar una llei d'amnistia amb l'abstenció dels comuns

Sessió plenària al Parlament. Barcelona, Catalunya, 16 de desembre del 2020.
David Zorrakino - Europa Press

El PSC hi vota en contra perquè "no es pot demanar l'oblit" del que va passar i també s'hi oposen Cs i el PP

BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -

El Parlament ha aprovat aquest divendres la proposta de resolució conjunta que van presentar JxCat, ERC i la CUP per instar el Congrés a aprovar una llei d'amnistia "per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de l'1 de gener del 2013.

En l'últim ple de la legislatura, la iniciativa ha prosperat amb el suport dels grups impulsors, l'abstenció dels comuns --que havia presentat esmenes al text-- i el vot en contra del PSC-Units, Cs i el PP.

La proposta defensa que l'amnistia ha de comportar l'"extinció de qualsevol mena de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, fos quin fos el seu resultat, tipificats com delictes o com conductes determinants de responsabilitat administrativa".

La iniciativa assenyala que la llei d'amnistia "ha de partir d'entendre com intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya o als fets que es derivin de la crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals que s'han perseguit penalment o administrativament des de l'1 de gener del 2013".

En aquest sentit, detalla els delictes que hauria d'incloure: rebel·lió i sedició; malversació de cabals públics quan estigui en concurs amb el delicte de sedició, i els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets, a més dels delictes vinculats a l'organització del 9-N del 2014 o l'1-O del 2017.

També s'hi incorporarien els actes d'expressió i opinió que s'hagin valorats com delictes d'incitació a l'odi vinculats al conflicte català; els delictes contra l'ordre públic "comesos en el marc de la lluita democràtica per l'autodeterminació o de les protestes i accions de crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals sobre el conflicte" a Catalunya, i altres actes que s'hagin intervingut arran dels actes amnistiats.

REFORMA DEL CODI PENAL

Lucas Ferro (comuns) ha argumentat l'abstenció del seu grup perquè, en la seva opinió, no es pot renunciar a vies com la reforma del delicte de sedició del Codi Penal i als indults, i ha fet una crida als partits independentistes a ser capaços de dialogar i arribar a un acord: "No compartim que les propostes antirepressives competeixin entre elles".

El socialista Ferran Pedret també ha defensat la via del diàleg, la negociació i el pacte per aconseguir una solució política que generi consens entre els catalans i pugui assumir el conjunt de la resta d'espanyols, i després de veure connotacions electorals en el fet que JxCat, ERC i la CUP hagin portat la proposta per l'amnistia en l'últim ple de la legislatura, ha deixat clar que a la meitat de catalans que no són independentistes no se'ls pot demanar que oblidin què va passar.

Després de lamentar la "crispació" a Catalunya, Nacho Martín Blanco (Cs) ha demanat que es generi un clima i un debat públic més constructiu en la propera legislatura perquè, en la seva opinió, continuar amb el debat independentista genera divisió i no permetrà gestionar la crisi sanitària del coronavirus, i les seves conseqüències econòmiques i socials, amb les garanties que es necessita.

Pel líder del PP català, Alejandro Fernández, els independentistes han aplicat "un realisme màgic populista" quan tracten qüestions com l'amnistia, i ha volgut subratllar que la malversació i la sedició no són ideologies polítiques.

JXCAT, ERC I LA CUP

En nom de JxCat, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha reconegut que saben que l'Estat "no acceptarà cap amnistia, i si ho fes, l'endemà no acabaria la repressió", després de no percebre cap canvi al govern del PSOE i Unides Podem en relació amb el conflicte català, que creu que només es podrà solucionar amb la independència.

El diputat d'ERC Ferran Civit ha demanat "empatia, amnistia i política" a l'hora de defensar la proposta de resolució perquè, per ell, el conflicte només es pot resoldre políticament.

A més, la cupaire Natàlia Sànchez ha advertit que continuaran amb la seva lluita malgrat que no s'aprovi l'amnistia --"no és un punt i final"--, i ha replicat als comuns que la reforma del delicte de sedició és una solució parcial perquè surtin els presos independentistes però no pas una opció global per poder fer política en llibertat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés