El PSC hi vota en contra perqu "no es pot demanar l'oblit" del que va passar i també s'hi oposen Cs i el PP
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest divendres la proposta de resolució conjunta que van presentar JxCat, ERC i la CUP per instar el Congrés a aprovar una llei d'amnistia "per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democrtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de l'1 de gener del 2013.
En l'últim ple de la legislatura, la iniciativa ha prosperat amb el suport dels grups impulsors, l'abstenció dels comuns --que havia presentat esmenes al text-- i el vot en contra del PSC-Units, Cs i el PP.
La proposta defensa que l'amnistia ha de comportar l'"extinció de qualsevol mena de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democrtica per l'autodeterminació de Catalunya, fos quin fos el seu resultat, tipificats com delictes o com conductes determinants de responsabilitat administrativa".
La iniciativa assenyala que la llei d'amnistia "ha de partir d'entendre com intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democrtica per l'autodeterminació de Catalunya o als fets que es derivin de la crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals que s'han perseguit penalment o administrativament des de l'1 de gener del 2013".
En aquest sentit, detalla els delictes que hauria d'incloure: rebellió i sedició; malversació de cabals públics quan estigui en concurs amb el delicte de sedició, i els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobedincia o revelació de secrets, a més dels delictes vinculats a l'organització del 9-N del 2014 o l'1-O del 2017.
També s'hi incorporarien els actes d'expressió i opinió que s'hagin valorats com delictes d'incitació a l'odi vinculats al conflicte catal; els delictes contra l'ordre públic "comesos en el marc de la lluita democrtica per l'autodeterminació o de les protestes i accions de crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals sobre el conflicte" a Catalunya, i altres actes que s'hagin intervingut arran dels actes amnistiats.
REFORMA DEL CODI PENAL
Lucas Ferro (comuns) ha argumentat l'abstenció del seu grup perqu, en la seva opinió, no es pot renunciar a vies com la reforma del delicte de sedició del Codi Penal i als indults, i ha fet una crida als partits independentistes a ser capaos de dialogar i arribar a un acord: "No compartim que les propostes antirepressives competeixin entre elles".
El socialista Ferran Pedret també ha defensat la via del dileg, la negociació i el pacte per aconseguir una solució política que generi consens entre els catalans i pugui assumir el conjunt de la resta d'espanyols, i després de veure connotacions electorals en el fet que JxCat, ERC i la CUP hagin portat la proposta per l'amnistia en l'últim ple de la legislatura, ha deixat clar que a la meitat de catalans que no són independentistes no se'ls pot demanar que oblidin qu va passar.
Després de lamentar la "crispació" a Catalunya, Nacho Martín Blanco (Cs) ha demanat que es generi un clima i un debat públic més constructiu en la propera legislatura perqu, en la seva opinió, continuar amb el debat independentista genera divisió i no permetr gestionar la crisi sanitria del coronavirus, i les seves conseqüncies econmiques i socials, amb les garanties que es necessita.
Pel líder del PP catal, Alejandro Fernández, els independentistes han aplicat "un realisme mgic populista" quan tracten qüestions com l'amnistia, i ha volgut subratllar que la malversació i la sedició no són ideologies polítiques.
JXCAT, ERC I LA CUP
En nom de JxCat, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha reconegut que saben que l'Estat "no acceptar cap amnistia, i si ho fes, l'endem no acabaria la repressió", després de no percebre cap canvi al govern del PSOE i Unides Podem en relació amb el conflicte catal, que creu que només es podr solucionar amb la independncia.
El diputat d'ERC Ferran Civit ha demanat "empatia, amnistia i política" a l'hora de defensar la proposta de resolució perqu, per ell, el conflicte només es pot resoldre políticament.
A més, la cupaire Natlia Snchez ha advertit que continuaran amb la seva lluita malgrat que no s'aprovi l'amnistia --"no és un punt i final"--, i ha replicat als comuns que la reforma del delicte de sedició és una solució parcial perqu surtin els presos independentistes per no pas una opció global per poder fer política en llibertat.
