Aprova la Llei de l'Aran amb el suport de tots els grups menys C's
BARCELONA, 21. (EUROPA PRESS)
El Parlament ha aprovat aquest dimecres amb el vot a favor de CiU, ERC, PSC, PP, ICV-EUiA i CUP i l'abstenció de C's la Llei de l'Aran, que reconeix el territori com a "realitat nacional occitana", així com el seu dret a decidir el seu futur.
Després de ser una llei de desenvolupament de l'Estatut, els grups han hagut de fer una votació final sobre el conjunt del text en la qual el PP ha votat a favor i C's s'ha abstingut, però els dos grups han remarcat durant el debat que no comparteixen el dret a decidir den l'Aran ni el seu reconeixement com "realitat nacional".
De fet, en la primera votació per parts de la norma --abans de l'aval definitiu al conjunt de la llei--, els dos grups han votat en contra dels articles que incorporaven aquests reconeixements.
La norma estableix un règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el "caràcter singular, els drets històrics i la identitat", recull la divisió territorial en sis terçons, estableix les competències del Consell General, crea una comissió bilateral amb la Generalitat i fixa l'aranès com a llengua oficial a l'Aran i a Catalunya, juntament amb el català i el castellà.
A la votació han acudit, des de la tribuna d'invitats, el síndic d'Aran, Carlos Barrera, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.
POSICIÓ DELS GRUPS
L'alcalde de Vielha e Mijaran i diputat de CiU, Àlex Moga, ha reivindicat que la norma "no serà d'uns pocs sinó que serà de tots i per a tots", i ha aplaudit que es potenciïn els elements identitaris de l'Aran, es reconeguin els seus drets històrics i s'enforteixin les institucions pròpies.
Josep Cosconera (ERC) ha defensat que la llei "reafirma la identitat del poble aranès" eixampla i millora les seves eines d'autogovern, i ha destacat el reconeixement que es fa del dret a decidir dels aranesos, tot i que confia que la seva decisió sigui seguir formant part de Catalunya molts anys.
Des del PSC, Òscar Ordeig ha subratllat que encara falten aspectes per definir com el model de finançament i la llei electoral, i ha defensat que hagués estat convenient deixar que el preàmbul de la norma s'escrivís des de l'Aran i no des del Parlament: "A vegades fa la sensació que fem amb l'Aran el que Madrid fa amb Catalunya".
També la diputada del PP Dolors López ha lamentat que aquest dilluns s'aprovi una "llei inacabada", i ha explicat que el seu partit vota a favor de la llei perquè sigui útil per als aranesos tot i que no creu que l'Aran sigui una realitat nacional.
Sara Vilà (ICV-EUiA) ha criticat també que la pressa excessiva per aprovar aquesta llei --ha dit que ha tingut sensació de caos en algun moment-- hagi impedit acords més amplis, però ha celebrat el pas que suposa la norma.
La portaveu de C's, Carina Mejías, ha argumentat que "la llei no està madura per ser votada", i ha deplorat que els ponents s'hagin mogut més per interessos polítics que per la defensa dels interessos dels aranesos, com demostra, segons la seva opinió, la inclusió del dret a decidir.
Isabel Vallet (CUP) ha destacat que el Parlament ha actuat amb "coherència" en reconèixer el dret a decidir de l'Aran en un moment en què es reclama que els catalans puguin decidir el seu futur.
CONSULTA NO REFRENDÀRIA
Les negociacions s'han mantingut fins a l'últim moment, com demostra el fet que encara aquest dimecres s'hagin signat algunes transaccions entre els grups, com la que fixa que la Llei sigui sotmesa a una consulta no vinculant a l'Aran en sis mesos.
També s'ha inclòs a l'últim sospir una nova disposició transitòria perquè, quan s'aprovi una llei electoral catalana --o en el termini de dos anys si no existeix aquesta norma--, es presentarà una nova proposta de sistema electoral per a l'Aran.
